Francesc Torralba a "La tarda": "Fer-se gran és aprendre a viure amb preguntes que no tenen sentit"
Com s'afronta la vida després de perdre un fill o una persona que t'estimes? El filòsof Francesc Torralba en parla, a "La tarda de Catalunya Ràdio", des de la ferida oberta que li va deixar la mort del seu fill Oriol. Una pèrdua que el va portar a reflexionar profundament sobre l'acceptació, l'adaptació i el sentit de la vida, i que va motivar-lo a escriure el llibre "No hi ha paraules. Assumir la mort d'un fill".
"Fer-se gran és conviure amb preguntes sense resposta"
En una conversa amb el periodista Christian Garcia, Torralba constata que no podem controlar el que ens passa però sí que podem decidir "com reaccionem". El filòsof i teòleg diferencia clarament entre fets i esdeveniments. Els primers, explica, formen part de la rutina quotidiana -una classe, un programa de ràdio- i passen gairebé inadvertits. Els segons, en canvi, són terratrèmols vitals que capgiren la nostra existència: "Alguns esdeveniments són feliços, com el naixement d'un fill o un nou projecte vital, mentre que altres són tràgics i deixen una marca indeleble, que ens obliga a repensar-nos i a adaptar-nos a una realitat que mai hauríem imaginat."
Assumir, no superar
En parlar de la mort d'un fill, Torralba explica que no es tracta de superar-ho:
Superes un examen o una oposició, però una pèrdua així s'ha d'assumir
Assumir-ho, argumenta, vol dir fer-t'ho teu, aprendre a conviure amb aquest buit i "evitar que t'enfonsi." El filòsof subratlla que no podem triar els esdeveniments que ens afecten, però sí la manera com hi reaccionem. Per això, fins i tot les adversitats més dures poden convertir-se en un motor inesperat de creixement personal: "La contrarietat desvetlla la intel·ligència i la imaginació. Quan tot és fàcil, els nostres recursos s'atrofien. Quan la vida ens sacseja, descobrim capacitats que no sabíem que teníem."
Acceptar, adaptar-se i aprendre
El periodista Christian Garcia, a qui una malaltia visual que el va obligar a redefinir la seva vida, té la seva teoria de la triple A: acceptació de l'adversitat, actitud davant l'adversitat i adaptació a l'adversitat. Una teoria que Torralba aplica també a situacions extremes: "Has d'acceptar i finalment t'has d'adaptar a la nova situació, digerir-la i processar-la. Això demana temps i ajuda, i no tothom arriba aquí."
L'aprenentatge, segons Torralba, no és superar la pèrdua, sinó assumir-la i trobar la manera de conviure-hi sense que t'ofegui. És un exercici de resistència i d'habilitat per transformar la pròpia vida malgrat les circumstàncies.
La cooperació i els vincles com a salvavides
Torralba creu que les adversitats, lluny d'aïllar-nos, poden convertir-se en una oportunitat per establir vincles més autèntics i aprendre a donar-nos suport mútuament: "Sol, potser no podràs saltar el mur. Però si dos ens ajudem, potser trobem una escletxa. La contrarietat ens ensenya la intel·ligència cooperativa."
El filòsof assegura que mantenir vincles de qualitat i tenir un propòsit vital són claus per reconstruir-se després d'una tragèdia. I recorda que, fins i tot una vida transformada -per exemple, la d'algú que ha de viure en una cadira de rodes- pot seguir sent plena:
Potser no pots fer el que feies, però pots fer moltes altres coses d'una altra manera.
Francesc Torralba: "Fer-se gran és aprendre a viure amb preguntes que no tenen resposta"
