Gerard López, exfutbolista del Barça: "Perdre un germà tan jove és molt difícil de superar"
Gerard López ha viscut pràcticament totes les cares del futbol. Ha estat jugador del Barça, del València i d'altres equips, entrenador, seleccionador català i, ara, comentarista. Però rere tots aquests papers també hi ha una història molt personal marcada pels sacrificis i per una família que sempre ha estat el seu punt d'ancoratge.
Les nits de Ronaldinho, Romário i un futbolista de 18 anys
Quan Gerard va arribar al València amb només 18 anys es va trobar un vestidor amb noms com Romário. Era una època en què els futbolistes estaven molt menys exposats que ara: no hi havia mòbils enregistrant cada moviment ni xarxes socials que convertissin una nit de festa en notícia en qüestió de minuts.
Romário, explica el futbolista, era fàcil de trobar si sortien de nit. Ell, en canvi, formava part d'una generació de joves que feien una altra mena de vida fora del camp: sopars, sortides i trobades entre companys.
Uns anys després, quan va tornar al Barça, va compartir vestidor amb Ronaldinho. Però assegura que aquella vida nocturna no se li va encomanar especialment. Per a ell, la clau per no perdre el nord era una altra: recordar d'on venia.
Mantenint una mica l'origen d'on ets i mantenint els peus a terra.
Gerard parla de Granollers, dels amics de tota la vida i dels seus pares, que sempre havien treballat. També recorda tot allò que es va perdre mentre construïa una carrera professional: concerts, festes majors i nits amb els amics que no podia compartir perquè l'endemà tenia partit.
"Ningú arriba a l'elit cuidant-se realment"
Quan ets jove, explica Gerard López, et creus capaç de tot i no sempre ets conscient del que estàs sacrificant. Amb els anys, però, apareixen els dubtes: què hauria passat si s'hagués cuidat més?, si hagués fet alguna cosa diferent?, si hagués allargat més la carrera?
Ell mateix reconeix que hi ha coses de les quals es penedeix, però també defensa els sacrificis que va fer per arribar al futbol d'elit.
La seva carrera professional va durar 15 anys. Va debutar amb només 17 i es va retirar als 32, després d'una trajectòria marcada per les lesions i vuit operacions. Quan jugava al Girona va considerar que ja no era el mateix futbolista i va decidir deixar pas als més joves.
Segurament em quedaven un o dos anys més de futbol.
Però admet que no al nivell que ell considerava necessari per continuar sent professional.
El record del seu germà Sergi: "No es pot superar"
Un dels punts més íntims i delicats de l'entrevista arriba quan Gerard López explica que el seu germà Sergi va morir fa 20 anys, després d'haver tingut problemes de depressió greus.
Va debutar amb el FC Barcelona i va jugar com a defensa a clubs com el RCD Mallorca, el Reial Saragossa o el CF Gavà, on va tancar la seva trajectòria al món del futbol. Un cop acabada una etapa a l'Argentina, on havia format una família, els germans van anar-lo a buscar per portar-lo de nou a Barcelona i tenir-lo a prop. Però poc després en Sergi es va suïcidar.
En Gerard tenia aleshores uns 26 anys i jugava al Mònaco. Recorda aquell moment com "un cop molt fort" i reconeix que és una ferida que no desapareix:
No es pot superar, els pares és impossible que ho puguin superar.
Parlar-ne amb naturalitat, conservar els bons records i intentar entendre què va passar són algunes de les maneres que la família ha trobat per conviure amb aquesta absència. Gerard explica també la sensació que queda després d'una pèrdua així: la pregunta recurrent sobre si s'hi podia haver fet alguna cosa més.
La família López, una nissaga única al Barça
La història futbolística de Gerard López, però, no comença amb ell. Ve de lluny i de casa.
Ell i els seus dos germans, Sergi i Juli, van passar pel futbol base del Barça i tots tres van arribar a jugar amb el primer equip. També ho havia fet el seu pare, que hi va disputar alguns partits en l'època de Kubala.
El jugador explica que són l'única família de la història del Barça formada per un pare i els seus tres fills que ha jugat amb el primer equip.
La relació entre els tres germans, explica, no estava basada en una rivalitat constant.
- En Sergi, el gran, era considerat un dels grans talents del futbol base del Barça de la seva generació.
- En Juli, el germà mitjà, va destacar pel seu esforç i va aconseguir compaginar els estudis amb jugar a Primera Divisió.
- En Gerard, el petit, va créixer sota la protecció dels seus germans. Recorda especialment que en Juli el portava als entrenaments quan encara era petit.
I quan li pregunten per les millors nits de la seva vida, no parla de cap victòria ni de cap festa de futbol, sinó del naixement dels seus fills. Una resposta que explica, en bona part, què continua sent el més important per a Gerard López: la família.
Retirar-se als 32: quan desapareix la rutina
Una de les coses que més li va costar després de retirar-se va ser precisament allò que durant anys havia estat més controlat: la rutina.
Ja no hi havia entrenaments cada matí, ni preparadors físics, ni pautes d'alimentació. Ningú li deia quan havia d'anar al gimnàs o què havia de fer per estar en forma. Ho havia de decidir ell.
Amb el temps, Gerard va trobar una nova manera de continuar vinculat a l'esport. Ha jugat amb els Legends del Barça i d'altres equips i explica que pot arribar a disputar entre 15 i 20 partits l'any.
També es va reinventar professionalment. Primer com a comentarista i després com a entrenador del Barça B i seleccionador català. Ara torna a estar molt vinculat als mitjans de comunicació, una feina que assegura que li agrada perquè li permet explicar en primera persona com veu el futbol.
