Gerry Adams va ordenar l'assassinat d'una informant, segons denuncia un llibre
El líder del Sinn Féin, Gerry Adams, va ordenar l'assassinat de Jean McConville, executada el 1972 a Irlanda del Nord per l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) suposadament per haver espiat per a les forces de seguretat britàniques a la província. Així ho afirma en un llibre que sortirà a la venda properament l'excomandant de l'IRA a Belfast Brendan Hughes, que va concedir entre el 2001 i el 2002 una sèrie d'entrevistes al Boston College, als Estats Units, a condició que el seu contingut no sortís a la llum fins a la seva mort, que va tenir lloc l'any 2008.
3 min
Les seves memòries formen part del llibre "Voices from the Grave" ("Veus des de la Tomba") del periodista irlandès Ed Moloney, autor també d'"Una història secreta de l'IRA", en el qual ja acusava Adams d'establir una unitat de l'IRA que va assassinar i enterrar de manera clandestina nou persones als anys setanta, entre elles McConville.
Un portaveu del Sinn Féin ha declarat que aquestes acusacions "no són noves" i que el seu president sempre les ha negades, alhora que ha recordat que les persones que col·laboren en aquest projecte són republicans "oposats des del principi a l'estratègia de pau" del partit.
En extractes del llibre publicat pel dominical del "The Sunday Times", Hughes narra com un escamot de l'IRA va trobar al domicili de Jean McConville, a l'oest de Belfast, una emissora de l'exèrcit britànic. El mateix Hughes va participar en el seu interrogatori i, encara que aquesta va admetre que treballava com a informant per a les forces de l'ordre, només va ser advertida i posada en llibertat perquè era vídua i mare de deu fills.
Quan es va trobar una segona emissora, continua l'excomandant, McConville va ser segrestada i "executada" per passar informació sobre els republicans a les forces de seguretat britàniques, segons va explicar l'IRA. La seva família, però, sosté que va ser assassinada per assistir a la porta de casa seva a un soldat britànic ferit en un enfrontament amb activistes republicans.
El cadàver de McConville va ser trobat a l'agost del 2003 en una platja del comtat fronterer de Louth, al nord de Dublín. "El problema amb aquesta història -indica Moloney en el llibre- era que Jean McConville era vídua, era una dona, tenia deu fills... quina seria la reacció de l'opinió pública?"
"Es va decidir després de moltes discussions i disputes entre els alts càrrecs de la brigada de Belfast que la manera d'ocupar-se de Jean McConville era matar-la i no deixar que se sabés que va passar", afegeix el periodista. Segons Hughes, que després va qualificar l'assassinat de "brutal i inútil", Adams i el seu adjunt van mantenir una discussió sobre aquest assumpte. "Gerry Adams va justificar la manera en què es va tractar la qüestió pensant en el problema de relacions públiques (per al moviment republicà) si se'n trobava el cos."
En un llibre anterior, l'autor acusava el president del Sinn Féin de crear l'esquadró anomenat els "desconeguts", encarregat de fer desaparèixer sense rastre persones assassinades, majoritàriament nacionalistes. L'objectiu era impedir que la mort d'aquestes persones causessin mala publicitat a l'organització terrorista. Moloney ja afirmava llavors que el líder del braç polític del ja inactiu IRA havia d'haver ordenat o aprovat la mort de McConville. "És inconcebible -va escriure- que una ordre així hagi estat donada sense el seu coneixement."
Un portaveu del Sinn Féin ha declarat que aquestes acusacions "no són noves" i que el seu president sempre les ha negades, alhora que ha recordat que les persones que col·laboren en aquest projecte són republicans "oposats des del principi a l'estratègia de pau" del partit.
En extractes del llibre publicat pel dominical del "The Sunday Times", Hughes narra com un escamot de l'IRA va trobar al domicili de Jean McConville, a l'oest de Belfast, una emissora de l'exèrcit britànic. El mateix Hughes va participar en el seu interrogatori i, encara que aquesta va admetre que treballava com a informant per a les forces de l'ordre, només va ser advertida i posada en llibertat perquè era vídua i mare de deu fills.
Quan es va trobar una segona emissora, continua l'excomandant, McConville va ser segrestada i "executada" per passar informació sobre els republicans a les forces de seguretat britàniques, segons va explicar l'IRA. La seva família, però, sosté que va ser assassinada per assistir a la porta de casa seva a un soldat britànic ferit en un enfrontament amb activistes republicans.
El cadàver de McConville va ser trobat a l'agost del 2003 en una platja del comtat fronterer de Louth, al nord de Dublín. "El problema amb aquesta història -indica Moloney en el llibre- era que Jean McConville era vídua, era una dona, tenia deu fills... quina seria la reacció de l'opinió pública?"
"Es va decidir després de moltes discussions i disputes entre els alts càrrecs de la brigada de Belfast que la manera d'ocupar-se de Jean McConville era matar-la i no deixar que se sabés que va passar", afegeix el periodista. Segons Hughes, que després va qualificar l'assassinat de "brutal i inútil", Adams i el seu adjunt van mantenir una discussió sobre aquest assumpte. "Gerry Adams va justificar la manera en què es va tractar la qüestió pensant en el problema de relacions públiques (per al moviment republicà) si se'n trobava el cos."
En un llibre anterior, l'autor acusava el president del Sinn Féin de crear l'esquadró anomenat els "desconeguts", encarregat de fer desaparèixer sense rastre persones assassinades, majoritàriament nacionalistes. L'objectiu era impedir que la mort d'aquestes persones causessin mala publicitat a l'organització terrorista. Moloney ja afirmava llavors que el líder del braç polític del ja inactiu IRA havia d'haver ordenat o aprovat la mort de McConville. "És inconcebible -va escriure- que una ordre així hagi estat donada sense el seu coneixement."
