Gregory Bovino, el policia símbol de la guerra migratòria de Trump

Els agents de la Policia de Fronteres que persegueixen immigrants a les ciutats nord-americanes es cobreixen la cara amb passamuntanyes o amb bufs. El seu màxim responsable no ho fa i és l'únic de tots ells que va a cara descoberta i que es pot identificar. Tot el focus i atenció és per a ell i, aparentment, li agrada. 

Es diu Gregory Bovino, té 55 anys i fins fa uns mesos era un desconegut per la gran majoria de nord-americans. Entre el 2018 i el 2023 va ser el cap de la Policia de Fronteres en diverses zones del país, primer a l'àrea de Nova Orleans i després a la de Califòrnia, on es va anar guanyant la fama de dur, inflexible, implacable i mediàtic. 

També de xenòfob. Quan dirigia l'oficina de Nova Orleans, dos empleats afroamericans el van demandar per discriminació racial després que va anul·lar un procés de selecció i va contractar, en canvi, un amic blanc. Els tribunals van advertir indicis de "prejudici racial" i el Departament de Seguretat Nacional va acabar acceptant un acord extrajudicial per impedir que acabés al banc dels acusats.

Un perfil que encaixa molt bé amb el tarannà que li agrada a l'Administració Trump, que, de retorn a la Casa Blanca, li va encarregar liderar les batudes massives contra persones immigrants en situació irregular en diverses metròpolis nord-americanes. 

Bovino ha complert en bona part de la missió amb desplegament massiu de forces a Los Angeles, Chicago o Minneapolis i, amb sis mesos, s'enorgulleix d'haver detingut i deportat desenes de milers d'estrangers (per bé que no els 3.000 diaris que el govern s'havia fixat com a objectiu). 

Aquest policia criat a Carolina del Nord s'ha convertit en la personificació d'una política que combina repressió, militarisme, propaganda i espectacle.

Un amant de la propaganda

El comandant general de la Policia Fronterera és un líder a qui agrada estar a peu de carrer, i en part per això també genera entusiasme a molts nord-americans partidaris de la "mà dura". 

És habitual veure'l dirigir en persona operacions que fan els seus subordinats en carrers, botigues i cases i enfrontar-se amb els ciutadans que els increpen.

Ell mateix va llançar un pot de gasos lacrimògens contra manifestants a Minneapolis, els ha increpat i amenaçat repetidament i un jutge d'Illinois li va ordenar que deixés de fer-ho.

Bovino ha difós àmpliament aquesta concepció de duresa a les seves xarxes, com el retrat que va fer produir al seu equip de comunicació quan ja era objecte de moltes crítiques i protestes en contra a l'octubre. 

El títol de la piulada és: "Ens NEGUEM a desistir de la nostra missió de fer que els Estats Units siguin segurs. Estic arriscant la vida per protegir els nostres ciutadans i no aturarem la nostra missió per molt de terror radical o anarquia que hi hagi."

Si alguna cosa diferencia Bovino d'altres responsables federals és el seu ús deliberat dels mitjans de comunicació i les xarxes socials com a arma política. Ha convertit la imatge de la Guàrdia Fronterera en una espècie de franquícia audiovisual en què es ven la lluita contra la immigració irregular com si fos una saga èpica.

Els seus vídeos, difosos pels comptes oficials del Departament de Seguretat Nacional (DHS) i per ell mateix, combinen estètica de cinema d'acció i música de rock dur, amb agents armats en càmera lenta perseguint "enemics" que han "envaït" els EUA.

Un dels seus clips més polèmics va consistir a presentar-se com un Santa Claus que arribava per Nadal a les ciutats per regalar "seguretat", per bé que el que fa és perseguir i detenir immigrants irregulars, la gran majoria, segons la premsa nord-americana, sense antecedents penals greus. 

Després que els seus agents matessin a trets el 7 de gener una nord-americana blanca dins un cotxe i després dissabte a un nord-americà que gravava pacíficament una de les seves detencions, Bovino sempre ha defensat els seus policies, a qui ha qualificat de "víctimes", i ha intentat que la Policia Local no formés part de les investigacions. 

Encara que les múltiples imatges de la mort d'Alex Pretti dissabte mostraven el contrari, Bovino va afirmar que "l'individu es va aproximar als agents amb una pistola semiautomàtica de nou mil·límetres. Els agents van intentar desarmar-lo, però ell es va resistir violentament".

"Tement per la seva vida i la vida i la seguretat dels seus companys, un agent va disparar trets defensius. Sembla una situació en què un individu volia fer el màxim de mal i massacrar les forces de l'ordre", va concloure el cap de la Policia Frontera.

L'home que vesteix el poder

Bovino exhibeix tanta cura en el disseny de les seves operacions com en la seva pròpia aparença pública. Amb el cap mig afaitat, sempre armat i amb armilla antibales, és el seu abric verd encreuat i llarg el que ha aixecat més polèmica. 

Recorda molt els uniformes militars de les dues guerres mundials i ha generat comparacions incòmodes amb simbologia autoritària, ja que també el portaven els dirigents nazis i Adolf Hitler.

El governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, el va acusar d'haver-se "comprat un uniforme de la SS a eBay". Bovino va replicar amb contundència que era una peça històrica de la Policia Fronterera i va denunciar "una campanya per presentar els agents federals com nazis".

El seu gust per la teatralitat militar li ha servit per cultivar la imatge d'un líder "dur, però just", fidel als ideals de Trump, resistent a la crítica mediàtica i fuet dels manifestants a qui titlla de "delinqüents". 

A les seves fotos oficials, apareix sovint amb un fusell M4 posant com un heroi d'acció. Fins i tot el Departament de Seguretat Nacional ha difós pòsters amb ell al costat de Trump, de la secretària de Seguretat Interior, Kristi Noem, i altres responsables com si fossin les estrelles d'una pel·lícula de Hollywood.

Entre el fervor i la por

Els seguidors de Trump el veneren com a símbol de mà ferma i lleialtat institucional. Executa amb eficiència i espectacularitat el compliment de la llei, diuen, per aconseguir que les ciutats siguin més segures i els "criminals estrangers" no hi trobin refugi. 

Per als seus detractors, Bovino representa la deriva autoritària i propagandística de la nova era Trump, en què les fronteres interiors i exteriors dels Estats Units s'han fos sota el pretext de la seguretat nacional.

El professor César García Hernández, expert en Dret Migratori a la Universitat Estatal d'Ohio, el defineix en una entrevista a l'agència AFP com "l'executor perfectament adaptat a la retòrica agressiva" del govern: un home que transforma "els discursos incendiaris en operacions reals". 

Aconsegueix l'objectiu de terroritzar els immigrants, crear por i tensió. I curiosament tria gairebé sempre ciutats i estats demòcrates per fer les seves demostracions de força.

Minnesota, per exemple, és un dels estats amb menys immigració dels EUA (2,2%) però, tot i això, Bovino l'ha triat com a objectiu per una de les seves macrooperacions i ha desplegat 3.000 agents en una ciutat, Minneapolis, que només tenia 600 policies locals. 

Gregory Bovino encarna gairebé a la perfecció el gir simbòlic i operatiu de la política nord-americana contemporània. És el producte d'un temps en què la seguretat s'escenifica, la llei es dramatitza i la propaganda es confon amb la gestió. 

En uns Estats Units dividits, el seu rostre sempre visible, sempre armat, sempre preparat per a la càmera resumeix millor que cap discurs el missatge del "nou ordre" trumpista.