Grup de Lesbianes de Girona: 30 anys de lluita per la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+
A punt d'entrar al segle XXI, amb la moneda única i aires de modernitat postolímpica, a Girona els prejudicis contra les persones lesbianes encara eren ben presents.
La gent tenia por i se n'anaven a Barcelona perquè érem anònims. Girona era un poble gran, ens coneixíem tots.
En aquell context, el 1996, un grup de dones va fundar el Grup de Lesbianes de Girona. Dos anys després es van registrar oficialment.
L'Agustina Pararols en va ser la presidenta i explica que en els estatuts es va especificar que els homes no en podien ser socis: "Estava obert a tothom. Podien venir a les xerrades, a les reunions... On volguessin, però no tenien vot."
L'objectiu del grup era oferir un lloc segur de llibertat i acompanyament. Quan una dona s'interessava per l'associació li feien una rebuda i li oferien la possibilitat d'anar a les reunions del GLG, però sempre seguint el seu ritme. "Sobretot que se sentís en un lloc on podia parlar tranquil·lament, això era molt important" afirma Pararols.
Anys de reivindicacions i un punt d'inflexió
Tot i la poca afluència a les concentracions, sobretot al principi, el GLG no va desistir de les seves reivindicacions.
Un punt d'inflexió per donar visibilitat al col·lectiu va ser la seva participació com a entitat a les barraques per les fires de Sant Narcís: "Era un fet molt importat tenir un lloc on trobar-te i que la gent anés acceptant aquest rol", recorda Pararols.
En aquests anys, el col·lectiu ha vist com s'han assolit fites importants. Per exemple, el reconeixement del matrimoni homosexual el 2005. Posteriorment, la llei trans i per a la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, del 2023, amb la qual es va modificar la llei del Registre Civil per permetre que una parella de dones, encara que no estigui casada, pugui registrar els fills conjuntament des del primer moment.
Al llarg de tots aquests anys han denunciat situacions de xenofòbia contra el col·lectiu LGTBIQ+. Una lluita que encara segueix, perquè afirmen que han augmentat les agressions físiques i verbals.
Segons l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia, el 2025 hi va haver onze denúncies per agressions físiques o verbals a la via pública a les comarques de Girona, i aquest 2026 ja se n'han registrat deu.
En aquest sentit, Vilaseca alerta del perill de retrocés: "Hem de tornar a sortir als carrers, i més ara amb els temps que estan venint. No ens hem d'enganyar: venen bufades fortes per tot arreu."
Tots els passos que hem fet endavant és fàcil que els reculem.
Aquesta tardor, el Grup de Lesbianes de Girona celebra els seus trenta anys amb una exposició a la Coma Cros de Salt, amb xerrades i diversos actes reivindicatius. Pararols valora la feina de tots aquests anys: "Com a GLG i com a lesbiana estic molt contenta de la feina que hem fet." També la presidenta actual assegura que Girona ja és una ciutat més oberta i amb tots els colors.
