"Hi ha una batalla entre humans i babuïns": tensió a Ciutat del Cap pels micos que entren a les cases

Ciutat del Cap està dividida per les peripècies de dues colònies de babuïns salvatges que han perdut la por als humans i assalten cases, magatzems i vehicles oberts a la recerca de menjar.

Els animals fa dècades que conviuen amb les persones als afores de la capital, però la seva població s'ha multiplicat fins que ha arribat a un punt crític els últims dos anys.

La pressió humana sobre el seu hàbitat natural, amb noves construccions que els empenyen cap a la muntanya, també ha contribuït al descontrol.

Ara, els babuïns de la discòrdia pasturen pels jardins, arrenquen teules de les teulades, es colen a dins dels cotxes i buiden escombraries i rebosts.

Protestes dels animalistes

Es creu que hi ha uns 500 babuïns que viuen en estat salvatge al sud de la península del Cap, on hi ha la capital. Fa més de 30 anys que l'Ajuntament els va deixar de sacrificar per controlar-ne la població, per la pressió social i de grups animalistes.

Ara, el seu pla de traslladar a un santuari les dues colònies que generen més caos (formades per una seixantena d'animals) també ha aixecat molta contestació social.

D'una banda hi ha els veïns que ja estan tips de no poder fer barbacoes ni festes al jardí per por dels babuïns saquejadors.

I de l'altra, els grups animalistes i els ciutadans que han agafat afecte als primats i no volen que acabin tancats en una gàbia o confinats en un santuari.

Molts residents els han batejat amb noms familiars i segueixen les seves aventures per les xarxes. Ja fa mesos que s'organitzen protestes a favor de la coexistència amb els primats.

Sucre, excrements i fast food

Però ben lluny de les manifestacions animalistes, altres veïns estan frustrats i indignats.

Asseguren que els babuïns ja han començat a robar menjar dels plats als restaurants i que s'estan prenent massa confiances: "Ara són molt temeraris. Estan més domesticats del que ho haurien d'estar", es queixa el propietari d'una gelateria.

L'home explica que els intrusos li entren a la cuina del local i que els encanta el sucre i el menjar ràpid.

Altres es queixen, no només dels inconvenients del dia a dia sinó que les seves propietats perden valor en el mercat immobiliari.

Perquè ningú vol viure atabalat per les visites d'animals salvatges, diu l'ecòleg del comportament de la Universitat de Ciutat del Cap Justin O'Riain: "Això ha devaluat el preu de les cases. És difícil vendre una propietat quan està coberta d'excrements i de petjades de babuïns, i quan saps que els tindràs aquí cada dia."

Tensió extrema

O'Riain assegura que la tensió entre humans i babuïns ha arribat al màxim i que són animals molt difícils de controlar.

Sobretot quan es mouen en els límits entre una àrea natural i una d'urbana: "Són animals forts, poden escalar i aprenen els uns dels altres que no hi ha cap terreny que no puguin conquerir".

La geografia de la capital sud-africana i la pressió urbanística tenen gran part de culpa en el desgavell actual.

El problema amb els babuïns es concentra en la península del Cap, una llengua de terra estreta que va des del centre de la ciutat fins a Cape Point, una zona muntanyosa a l'extrem més al sud-oest del país.

"La qüestió de fons és que els babuïns busquen les zones baixes, és el seu instint natural. Allà hi troben aigua i una vegetació més productiva per menjar", explica Joselyn Mormile, la directora de l'ONG Cape Baboon Partnership.

I a conseqüència de l'expansió de les zones residencials a les planes, els animals s'han trobat confinats a les muntanyes, on no tenen bones condicions per alimentar-se.

Solucions a mitges

Els activistes pels drets dels animals, que fan protestes pacífiques des de fa mesos, i alguns científics com el mateix O'Riain creuen que la ciutat hauria de construir una tanca per evitar l'accés dels animals a les zones urbanes sense privar-los del medi natural on sempre han viscut.

Fa 11 anys se'n va instal·lar un prototip que s'ha demostrat efectiu, explica O'Riain, però també reconeix que amb una tanca nova el més probable seria el desplaçament cap a altres zones al sud on el problema es podria reproduir.

De moment, la coexistència amb els babuïns que demanen els activistes tampoc és cap garantia de benestar per als animals. En un any n'han mort 33, la xifra més alta en una dècada. La majoria, abatuts a trets o atropellats, però també per atacs de gossos.

Mentrestant, l'actual programa de gestió dels babuïns, que tampoc aporta solucions viables al problema, continua sent especialment costós per a les arques públiques: gairebé un milió d'euros per a un període de 18 mesos.

Un pressupost que inclou guardes que vigilen les colònies per evitar incidents.

"Quants milions més invertirem en el control d'aquestes manades per acabar repetint la mateixa situació?", es pregunta O'Riain, a l'espera que algú trobi solucions imaginatives a l'eterna competició entre humans i animals salvatges pel mateix territori.