Islàndia considera el col·lapse de l'AMOC com un risc de seguretat nacional
El govern d'Islàndia ha qualificat la possible desestabilització de la circulació oceànica coneguda com a Atlantic Meridional Overturning Circulation (AMOC) com una amenaça per a la seguretat nacional i un risc existencial, segons ha declarat el ministre de Medi Ambient, Energia i Clima, Jóhann Páll Jóhannson.
Què és l'AMOC i per què preocupa?
L'AMOC és un sistema de corrents de l'Atlàntic que transporta aigua calenta des dels tròpics cap al nord, fins a l'Àrtic. Aquest flux ajuda a moderar el clima d'Europa, especialment fent que els hiverns del nord siguin més suaus.
No obstant això, l'escalfament global provoca el desgel accelerat de l'Àrtic i l'entrada d'aigua dolça procedent del mantell de gel de Groenlàndia. Aquest afegit d'aigua freda podria alterar el flux de l'AMOC i, en el pitjor dels escenaris, desencadenar un col·lapse de la circulació. Això és degut al fet que l'aigua dolça disminueix la densitat de l'aigua superficial, cosa que dificulta que s'enfonsi i, per tant, alenteix la "cinta transportadora" oceànica.
Segons els científics, un col·lapse de l'AMOC podria provocar un "nou període de glaciació": les temperatures hivernals al nord d'Europa caurien dràsticament, però l'impacte no es limitaria només a aquest continent. També es podrien alterar patrons de precipitació en regions com l'Àfrica, l'índia o l'Amèrica del Sud, cosa que afectaria l'agricultura en països que depenen de temporades estables de precipitacions.
Una amenaça per a la seguretat nacional
És la primera vegada que Islàndia porta un fenomen climàtic específic davant el seu Consell de Seguretat Nacional com a amenaça existencial. El govern ha anunciat que prepara un pla davant de possibles desastres i coordina diversos ministeris per avaluar riscos en diferents sectors: l'energètic, l'alimentari, en infraestructures o el transport internacional. Segons Jóhannsson, no es pot esperar només estudis de llarg termini per actuar:
No ens podem permetre esperar una recerca definitiva i a llarg termini abans d'actuar.
A més d'Islàndia, altres països del nord d'Europa estan reforçant la recerca sobre l'AMOC. Per exemple, Irlanda ha portat aquests estudis al seu govern i a un comitè parlamentari, i Noruega ha anunciat que aprofundeix les investigacions abans d'etiquetar l'AMOC com a risc de seguretat.
Un grup de 60 experts es van reunir fa poc durant la Nordic Tipping Week, organitzada pel Consell Nòrdic de Ministres, per analitzar com les societats es podrien veure afectades per un col·lapse de l'AMOC. Alguns científics adverteixen que el "punt de trencament" podria estar més a prop del que es pensava, però cal remarcar que la incertesa és elevada.
L'avís dels científics
Diversos estudis acadèmics alerten que hi ha senyals creixents d'un possible punt de màxima inestabilitat ("tipping point") de l'AMOC. N'és un exemple una carta oberta signada per científics que insten el Consell Nòrdic de Ministres a no subestimar el risc d'un canvi dràstic en la circulació oceànica.
Segons alguns models, la probabilitat d'un col·lapse durant aquest segle no és minsa: un estudi l'estima entre el 10% i el 90%, segons diferents escenaris de futur.
Amb aquesta decisió, Islàndia esdevé un dels primers països a tractar explícitament un fenomen climàtic específic com una amenaça de seguretat. L'acció reflecteix la gravetat que les autoritats islandeses atribueixen al risc, així com la urgència que perceben per preparar-se davant un escenari que podria tenir conseqüències globals.
