Jerusalem ha deixat de ser intocable per als míssils iranians
Ja ho vam intuir el segon dia d'aquesta guerra que acaba d'entrar en la seva quarta setmana. Aquell 1 de març, a la tarda, un míssil matava nou persones a Beit Shemesh, a una trentena de quilòmetres de Jerusalem. A la nit, un altre míssil destrossava una carretera als afores de la ciutat. Alguna cosa havia canviat.
En l'anterior guerra entre Israel i l'Iran, el juny passat, cap míssil havia impactat tan a prop de la ciutat santa. L'enorme majoria d'atacs iranians es van dirigir a Tel-Aviv, Haifa i Beerxeba. Jerusalem semblava quedar a resguard, i molts van donar per fet que la raó era que l'Iran no s'arriscaria a fer malbé la mesquita d'Al-Aqsa, el tercer punt més sagrat per als musulmans.
Aquesta setmana, les sospites del segon dia de guerra es van convertir en realitat definitiva: les constants intercepcions sobre la ciutat --i la destrossa provocada per la caiguda de metralla-- han confirmat que Jerusalem ha deixat de ser intocable.
Sobre la ciutat, de sempre s'ha pressuposat que hi havia una mena de protecció invisible --divina, fins i tot. Es donava per fet que un punt tan sagrat per a l'islam, el cristianisme i el judaisme mai patiria les conseqüències d'un conflicte. Però aquesta guerra ha demostrat que no hi ha cap espai totalment segur.
Fins i tot els llocs més sagrats estan en perill: dilluns, a més de destrossar més d'una teulada de Jerusalem Est, les restes d'una intercepció van aterrar a tocar de l'església del Sant Sepulcre. Israel, que normalment prohibeix mostrar els llocs afectats pels atacs iranians, ràpidament va convocar la premsa per llançar un missatge clar.
"Imagineu què hauria passat si hagués caigut uns metres més enllà", deia davant les càmeres Oren Marmorstein, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors israelià, que sistemàticament va a cada escenari d'un impacte de míssil a denunciar que "el règim iranià ataca població civil".
El que no va explicar el portaveu és que si les restes de la intercepció van caure al costat del Sant Sepulcre, vol dir que el míssil no anava dirigit cap allà. La conclusió és tan evident com el fet que l'Iran no està anant precisament amb compte a l'hora d'assegurar-se no tocar espais sagrats.
El missatge que l'Iran no respecta ni la seva pròpia religió ha estat reproduït per tota la plana major política israeliana, inclòs el primer ministre, Benjamin Netanyahu: "No els importa que a Jerusalem hi hagi els tres punts més importants de les tres religions monoteistes. Disparen contra tot."
Les paraules de Netanyahu van arribar després que, divendres, les restes d'una intercepció caiguessin en un aparcament del barri jueu de la ciutat vella; una càmera de seguretat ho va captar i el vídeo es va viralitzar a l'instant.
El cert és que Netanyahu té força a veure amb aquest increment de míssils contra la ciutat santa. Dijous a la tarda, el primer ministre israelià va dir, en una roda de premsa celebrada a Jerusalem, que l'Iran s'havia quedat pràcticament sense míssils. La següent hora, Jerusalem sencera la va passar als refugis antiaeris: l'Iran va enviar quatre onades cap a la ciutat on resideix Netanyahu.
Com es viu a la ciutat vella?
Els més creients viuen aquesta incertesa entre una certa resignació i la confiança en la protecció divina. Per si aquesta fallés, al patriarcat grec ja han posat fil a l'agulla: han protegit algunes de les cúpules amb una capa extra de metall.
El Charlie és cristià i li costa assumir que Jerusalem estigui sota risc: "Pensaries que a ningú li interessa malmetre aquest lloc. Però sembla que hi ha danys col·laterals, per les accions de la Cúpula de Ferro. És una mica preocupant."
El Tarlan és jueu i compra el discurs del govern israelià, segons el qual el règim iranià no té respecte per res: "Crec que a la guerra no hi ha lleis. Les regles només existeixen als llibres, però en la realitat es creuen els límits."
L'Odeh és musulmà i qui més tranquil passeja per la ciutat vella: "Cauen coses, sí. Però nosaltres som gent normal i corrent. Què vols què hi fem? És Déu qui decideix si sobrevivim o no."
