JNIM, el grup jihadista que ofega econòmicament Mali per fer caure el règim militar

França recomana als seus ciutadans que marxin de Mali al més aviat possible. Els Estats Units i el Regne Unit han evacuat el personal no essencial del país africà. El motiu és el deteriorament a marxes forçades de la seguretat a l'excolònia francesa, asfixiada econòmicament pel jihadisme.

Qui són els jihadistes del JNIM?

El principal grup terrorista a Mali, i a tota la regió africana del Sahel, és el JNIM, acrònim del grup Jama'at Nasr al-Islam wal-Muslimin (Grup de Suport a l'Islam i als Musulmans).

Es va fundar el 2017, a partir de la unió de quatre grups salafistes que operaven a l'Àfrica de l'oest, i se'l considera la branca d'Al-Qaeda al Sahel.

És el grup terrorista que més ha crescut els últims 5 anys, i actualment té uns 5.000 milicians.

La seva actual estratègia a Mali, d'acord amb nombrosos experts, no és prendre la capital, Bamako, sinó ofegar el país econòmicament amb un bloqueig de l'entrada de carburant.

Transportistes procedents de països veïns com la Costa d'Ivori es juguen literalment la vida intentant fer entrar els camions cisterna a Mali.

Els efectes del bloqueig

Aquesta política d'asfíxia econòmica ha portat el govern malià a tancar escoles, i és un obstacle de primer ordre per a la marxa dels negocis que depenen de l'electricitat generada per combustible fòssil, i per a les collites agrícoles.

A principis de novembre, el cap de la junta militar de Mali, el president Assimi Goïta, ha demanat als seus conciutadans que intentin evitar desplaçaments innecessaris, i ha promès que farà "tot el que pugui" perquè entri la gasolina al país.

Les paraules de Goïta, al poder des de fa quatre anys, són el reconeixement del fracàs del seu govern a l'hora de mantenir la seguretat a Mali. Aquesta va ser la promesa amb què els militars es van imposar, en dos cops d'estat, el 2020 i el 2021.

Trencament amb Occident

El compromís d'acabar amb l'expansió jihadista de fa una dècada no els està sortint bé. La junta militar ha trencat amb els antics aliats occidentals, i sobretot amb França.

París va retirar el 2022 totes les seves tropes desplegades a l'excolònia. Des de llavors, el govern malià ha hagut de dependre de mercenaris russos per mantenir a ratlla els jihadistes.

Però el Grup de Suport a l'Islam i als Musulmans fa mesos que està desplegat a 50 quilòmetres de la capital maliana, Bamako. I no permet l'entrada de camions cisterna amb gasolina. Tot plegat està desgastant el govern, i la influència del JNIM avança en algunes poblacions.

Crida per abandonar Mali

L'última prova d'aquesta degradació de la situació és la retirada del personal britànic i nord-americà no essencial, i la crida de França perquè els seus ciutadans abandonin Mali en vols comercials regulars.

El Ministeri d'Afers Estrangers francès, en una nota publicada al seu portal, desaconsella els desplaçaments per carretera perquè "les rutes nacionals són actualment objectiu d'atacs de grups terroristes".

Mali ja figurava als mapes informatius per a viatgers francesos com un destí formalment "desaconsellable". Una categoria que comparteix amb altres països de la regió del Sahel, com Burkina Faso, Níger o el Sudan (que està en guerra civil des de fa dos anys).

Però la nota publicada pel Ministeri d'Exteriors francès aquesta setmana significa una alerta directa per als ciutadans d'aquest país que viuen a Mali. Segons el portaveu del Ministeri, hi ha 4.300 ciutadans francesos inscrits al llistat consular de Bamako.

L'Aliança del Sahel

En els últims anys, Níger, Burkina Faso i Mali --tots tres països excolònies franceses governades per juntes militars-- han intentat frenar l'expansió del jihadisme de manera conjunta, a través de la formació de l'Aliança d'Estats del Sahel.

Segons l'ONU, el JNIM constitueix "l'amenaça més important dins del Sahel". El seu objectiu és l'aplicació de la llei islàmica, la xaria, a Mali i la resta de països del Sahel.

Pretén desestabilitzar políticament i militarment els estats d'aquesta regió per presentar-se com una alternativa política capaç d'establir el seu propi règim. Té influència indirecta en alguns pobles, gràcies a acords amb governs locals, adaptats a cada zona. I se serveix de la propaganda per difondre el seu missatge, i alhora, minar la credibilitat de les juntes militars que governen els països del Sahel.

Diàleg o capitulació?

A Mali, el govern intenta establir ponts de diàleg amb els jihadistes, per donar una treva al bloqueig de l'entrada de combustible. Al mes d'octubre, la junta maliana va nomenar el general Toumani Koné com a nou cap de l'Estat Major de l'exèrcit de terra. És un militar que coneix el món jihadista, perquè en el passat va intentar negociar amb ells.

Si Mali intenta negociar amb el JNIM per salvar la seva economia, podria trencar el relat que els va portar al poder: el de frenar l'expansió i la influència dels jihadistes al país africà.

Aquest diumenge, el programa "60 minuts" emetrà el programa "Mali, la guerra perduda contra el terrorisme", que es pot veure en directe al canal 33 i la plataforma 3cat a les 23h.