Jordi González sorprèn Ricard Ustrell: "Vaig ser el padrí de casament de Ramon Pellicer i Júlia Otero"

Jordi González va començar la seva carrera com a periodista a Ràdio Barcelona i va ser en aquella època quan va coincidir, conèixer i compartir estudi amb altres futurs referents de la comunicació, com Ramon Pellicer. 

El periodista recorda aquells anys a "El matí de Catalunya Ràdio", entre plats combinats i nits llargues de ràdio, quan la comunicació era més artesanal i les històries personals sorgien a l'estudi entre micròfons. Però el moment que ha sorprès Ricard Ustrell i segurament els oients ha estat la confessió de Jordi González: va ser ell qui va presentar Ramon Pellicer i Júlia Otero, i fins i tot va ser el padrí del seu casament:

"La Júlia treballava a Ràdio Miramar, que ja no existeix, i el Ramon, a Ràdio Barcelona, com jo. Els vaig presentar i durant aquella època anàvem a dormir molt tard, menjàvem plats combinats... Vam tenir una relació maquíssima i ells van anar intimant."

Anys després, el 1986, uns joves Ramon Pellicer i Júlia Otero es van casar i van demanar-li que fos el padrí. 

"Érem unes criatures i vaig haver de llegir un text"

"Els casaments m'avorreixen molt" 

Després de rememorar aquell casament històric, el presentador de "Col·lapse" i col·laborador d'"El matí de Catalunya Ràdio" reconeix que ja no assisteix a aquesta mena de rituals. No per cap motiu personal, sinó perquè "és molt llarg, molt pesat...", admet. De la mateixa manera, afegeix que tampoc acostuma a anar a funerals: 

"Vaig a donar el condol, però no assisteixo als actes, ja siguin catòlics o no catòlics." 

El periodista, amb franquesa, explica que prefereix evitar aquests rituals socials perquè sovint els troba excessius i poc sincers. "Has de saludar molta gent que et fa mandra veure", confessa. 

Deixar de fumar, de tuitejar... i de planxar 

En la conversa amb Ustrell, Jordi González també revela altres coses que ha decidit deixar enrere: el tabac, les xarxes socials i, fins i tot, la planxa. "Vaig deixar de fumar fa 20 anys, amb ajuda professional, i fa tres anys vaig deixar de tuitejar; és un alliberament", assegura. 

Tot i no planxar sovint, admet que domina algunes peces concretes com mitjons, calçotets i corbates. Entre reflexions costumistes, el periodista comparteix la seva visió sobre la vida digital: "A la tele hi havia companys que m'escridassaven perquè no els havia fet cap like. Vaig pensar: això és una escola bressol. I en vaig marxar." 

Així ha estat el pas del comunicador, ara al capdavant de "Col·lapse", per Catalunya Ràdio: amb confessions, una dosi de nostàlgia i reflexions sobre com simplificar i relativitzar la vida.