Junts llança un ultimàtum a Sánchez
Al mig de Bèlgica, a mitja hora en cotxe de Brussel·les, hi ha Waterloo, una petita població que és recordada perquè el juny de 1815 les tropes britàniques, prussianes i neerlandeses, comandades pel duc de Wellington, van acabar amb l'Armée du Nord de Napoleó.
La derrota definitiva del que molts consideren el millor estrateg militar de la història va suposar per a Napoleó Bonaparte l'abdicació i posterior exili a l'illa de Santa Helena fins a la seva mort el 1821.
Ara Waterloo és una zona residencial amb hotels per a gent de negocis que prefereixen una alternativa a l'agitada Brussel·les.
I un d'aquests hotels ha acollit diverses vegades els dirigents de Junts que per raons de força major s'hi desplacen per estar amb el seu president, Carles Puigdemont, exiliat (no ben bé com Napoleó) a Waterloo per eludir les ordres de captura dictades per la judicatura espanyola.
Waterloo i les decisions de Junts
En aquestes trobades, l'última aquesta tercera setmana de setembre, Puigdemont i els seus fan balanç del que s'ha fet i, sobretot, tracen estratègies (potser no tan agosarades com les de Napoleó) de futur.
Per sorpresa s'ha incorporat a la cita la líder de Junts a Madrid, Miriam Nogueras, tot i que la trobada fos només amb diputats del Parlament. Segurament planava la imminent reunió amb el PSOE a Suïssa, on Junts vol que quedi clar que calen avanços a la tardor per evitar un trencament amb els socialistes.
Potser per això, en el dinar del primer dia, en el qual només eren convidats els més pròxims a Puigdemont, Nogueras inclosa, es va decidir forçar la setmana que ve al Congrés el debat pel traspàs integral de competències d'immigració a la Generalitat.
A hores d'ara, la votació d'aquesta iniciativa fa pensar que serà tombada per l'oposició dels quatre diputats de Podem, a banda de la negativa ja descomptada de PP i Vox.
Tenint això en compte, potser costa entendre per què demanar votar una qüestió que difícilment prosperarà.
També aquest dimarts Junts ha anunciat un segon acord amb el PSOE, per blindar el català en l'atenció al client en la llei que ha començat a tramitar-se. La mesura afectaria grans empreses, com elèctriques i telefòniques. Hauran de respondre en català si el client se'ls adreça en aquesta llengua, i s'oferiran formacions per als treballadors del servei d'atenció.
A banda d'això, les jornades del grup de Junts també han servit per acordar llençar un avís a Pedro Sánchez des del Parlament. En aquest sentit, en el pròxim debat de política general, el PSC i Salvador Illa hauran de votar a favor de diverses propostes de resolució dels de Puigdemont si no volen patir-ne les conseqüències.
Un "s'haurà acabat el camí" sentit en boca d'una de les generales de Junts, Mònica Sales. Que l'anunci no l'hagi fet Puigdemont no resta importància a l'advertència.
Canvi d'estratègia
Fins ara, els "o tot o res" de Junts anaven dirigits al govern espanyol. A començaments d'aquest any, Puigdemont suspenia totes les negociacions sectorials amb el PSOE (que després va reprendre gràcies a algunes concessions) i aquest estiu l'expresident apuntava que "a la tardor potser passaran coses que no havien passat fins ara".
El cansament de Junts s'ha manifestat tombant iniciatives del govern espanyol, l'última va ser la reducció de la jornada laboral.
Però aquest nou pas de Junts canvia el tauler polític i afegeix el català a l'espanyol.
En el nou mapa de Junts s'ha dibuixat que Illa ha de remar amb ells pels interessos de Catalunya i vinculen el que faci el PSC al Parlament amb l'estabilitat del govern de Sánchez.
I Sales s'explica: "El PSC ha votat aquesta legislatura unes 80 vegades de la mà del PP i Vox en qüestions que afecten els interessos dels catalans". Això és --diuen-- votacions sobre el català, més autogovern o inversions.
Junts no s'explica per què, a part dels temes pendents amb Sánchez, el PSC no segueix i de fet, consideren, "torpedina" l'acord de Brussel·les firmat entre socialistes i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. Aquell novembre de 2023 es pactava impulsar l'amnistia, reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, més autogovern, un millor finançament...
Ara Junts vol que Illa també es comprometi amb aquesta firma i en el debat de política general voti a favor de les demandes que presentarà Junts. Si no, asseguren, Sánchez se'n ressentirà.
D'entrada, aquest nou advertiment dona relleu al debat de política general, previst al Parlament entre el 7 i 9 d'octubre. I farà que molts ulls, alguns dels quals no tenien previst ni mirar de lluny cap a la Ciutadella, estiguin atents a les votacions de l'últim dia.
Aquest nou i últim (?) advertiment de Junts als socialistes podria ser només un capítol més d'aquest llibre inacabable o podria ser el començament de la fi de la història.
Estem a pocs dies que comenci la tardor, el moment que Puigdemont ha aventurat com a definitiu per trencar o continuar camí. En aquestes jornades de setembre s'ha afinat la punteria i molts dels assistents consultats marquen el novembre (segon aniversari del pacte de Brussel·les) com a data clau per saber el què.
Moció de censura?
Junts diu a Waterloo, a Barcelona i on faci falta que ells mai no faran una moció de la mà del PP i Vox que faci caure Sánchez. Ells mateixos reconeixen que ningú entendria, i menys els seus, que facilitessin el camí a governar a aquells que són contraris a amnistiar l'independentisme.
Quina és la idea de Junts, doncs? Si Sánchez i Illa continuen sense complir alguns dels acords pactats, Junts amenaça de no asseure's a cap taula negociadora i es limitaria a votar depenent de la matèria i pensant únicament en el seu programa electoral.
Com fins ara passa? No ben bé. Fins ara, els grans titulars llueixen quan Junts tomba lleis de Sánchez votant amb la dreta i extrema dreta espanyola. Però la lletra petita diu que Junts vota tres de cada quatre cops en el mateix sentit que el PSOE.
Si aquesta tardor passen coses, aquest serà el full de ruta de Junts per a una legislatura que Sánchez promet complir encara que sigui sense noves lleis ni antics suports.
