La Comissió Europea proposa donar més poders a Frontex perquè pugui deportar des de tercers països

L'enduriment de la política migratòria de la Unió Europea ve de lluny, però la crisi de Ceuta ha actuat com un catalitzador per avançar en aquest camí amb més celeritat i amb mesures que, fins fa poc, eren inimaginables.

És en aquest context que cal entendre la reforma de Frontex que aquest dimarts ha proposat la Comissió Europea i que té com a finalitat accelerar les deportacions i, al mateix temps, frenar l'arribada de nous migrants.

Des que es va crear, el 2005, les competències de Frontex, l'agència europea de fronteres, s'han limitat al territori de la UE. Podien ajudar les autoritats nacionals a retornar persones en situació irregular, però sempre des de dins.

Ara, el que planteja l'executiu comunitari és que també puguin donar suport a tercers països per retornar migrants al seu país d'origen.

En el cas del Marroc, per exemple, es podrien retornar migrants subsaharians abans que arribin a Europa. Per poder organitzar aquestes operacions caldria, això sí, un acord amb el país en qüestió i, segons ha insistit el comissari Magnus Brunner en roda de premsa, complint amb els drets fonamentals de les persones.

Perquè l'agència pugui desplegar aquestes noves competències, l'executiu comunitari proposa crear un Centre de Coordinació de Retorns des del qual es recollirà tota la informació i es planificarà i executarà tot el procés, des de la identificació fins a les operacions de retorn i l'assistència posterior.

Frontex, actor principal en les deportacions

Segons ha explicat el comissari d'Interior i Migracions de la UE, es proposa fer de Frontex "l'actor principal" pel que fa als retorns: "Frontex serà responsable de donar suport als retorns des de la A a la Z."

Des de la crisi migratòria de Ceuta, la prevenció i la millora de la capacitat de resposta davant aquestes crisis ha estat una de les prioritats de l'executiu que presideix Ursula von der Leyen. I així ho va anunciar a l'Estat de la Unió d'aquest setembre, on va detallar les seves prioritats polítiques.

La proposta d'aquest dimarts dona resposta a aquestes prioritats. D'entrada, amb la creació d'un centre de resposta que pugui fer un seguiment exhaustiu de les xarxes socials per detectar possibles riscos de seguretat abans que es produeixin.

Segons Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, "les amenaces híbrides, les campanyes de desinformació i els ciberatacs continuen posant a prova la resistència de les nostres fronteres".

Virkkunen ha afegit que "al mateix temps, les xarxes de traficants es fan més professionals, fent servir les noves tecnologies i les xarxes socials per coordinar les entrades il·legals".

Resposta en 24 hores davant les emergències

En cas que la crisi no es pugui evitar i es produeixi una emergència a les fronteres exteriors de la Unió Europea, la proposta de la Comissió és crear una Força d'Acció Ràpida que pugui actuar amb immediatesa a instàncies d'un estat membre. "Al cap d'unes hores, no de setmanes, com passa ara", ha dit Brunner en referència a Ceuta.

L'arquitectura d'aquesta renovada agència de fronteres es completaria amb tot un procés de digitalització dels procediments de retorn, readmissió i reintegrament. La intenció de la comissió és reduir tràmits administratius, per simplificar i accelerar els processos.

La reforma de Frontex requereix, per poder tirar endavant, el suport del Parlament i del Consell Europeu. L'actual configuració de l'Eurocambra fa pensar que tirarà endavant sense problemes i, pel que fa al Consell, el comissari Brunner ha deixat clar que el que proposen no és gaire diferent del que diversos estats membres ja li han demanat.

El debat migratori que es va produir en l'última cimera, si més no, li dona la raó. I això malgrat que les arribades irregulars es troben en el nivell més baix des del 2021, segons dades de la mateixa Comissió Europea.

I això com es paga?

Més complicat pot ser el vessant econòmic de la proposta. Reforçar Frontex en la línia del que planteja la Comissió Europea requereix triplicar la plantilla actual, fins als 30.000 efectius, dels quals 17.000 correspondrien a una Reserva Europea de Fronteres i retorns que estarien a disposició dels estats que els necessitin. I això costa diners, 12.000 milions d'euros, el doble dels que s'hi destinen actualment.

En plena negociació pel pressupost plurianual, això ja serà més difícil de negociar.