La COP30 de Lula: la lluita climàtica i contra la pobresa s'uneixen al Brasil

El Brasil aspira a convertir-se amb aquesta COP30 en el país que lideri la lluita justa contra el canvi climàtic, i Luiz Inácio Lula da Silva la cara que aconsegueixi passar de les negociacions de l'última dècada a la concreció de mesures que, efectivament, frenin l'escalfament global. 

El gegant llatinoamericà ja és un referent en energia neta, bàsicament hidroelèctrica, però també amb grans parcs eòlics i fotovoltaics, i amb aquesta cimera s'erigeix en el gran guardià de l'Amazònia, clau per a  l'estabilització del clima. 

A això s'hi suma el lideratge innegable de Lula en el sud global i la seva habilitat per moure's en els fòrums internacionals defensant que la lluita climàtica vagi lligada al combat contra la pobresa i les desigualtats.

Lula da Silva, la lluita climàtica i contra les desigualtats 

Tot ust en guanyar les eleccions per tercera vegada i sense haver assumit encara la presidència, Lula es va desplaçar a Sharm al-Sheik on s'estava celebrant la COP27. Era la seva manera de comunicar al món que la lluita climàtica estaria a l'agenda de prioritats del seu tercer mandat. 

Rebut com un heroi per delegats i negociadors, el president del Brasil va anunciar que volia dur la cimera del clima a l'Amazònia coincidint amb el desè aniversari de l'Acord de París, que s'havia començat a gestar a la cimera de la terra del 1992 a Rio de Janeiro.

La seva frase "Brasil ha tornat" trencava amb el negacionisme climàtic del seu predecessor, l'ultradretà Jair Bolsonaro i també amb l'aïllament a què havia sotmès el país durant 4 anys.

Però no només això, Lula deixava clar davant la comunitat internacional que la lluita climàtica no podia anar deslligada del combat contra les desigualtats que genera el sistema capitalista i que no ens podem permetre parlar de clima sense parlar de pobresa.

Lula té una "croada" particular contra la desigualtat, és el vaixell insígnia dels seus tres governs i un mantra vital resultat d'una infància marcada per la pobresa i la gana. 

Les seves polítiques i una àmplia aliança amb la societat civil han aconseguit, finalment, treure el Brasil del mapa de la fam de la FAO, la llista dels països on la població està desnodrida o passa gana.

Més de 24 milions de brasilers han deixat la inseguretat alimentària greu gràcies als programes socials com el Bolsa Família, que reparteix ajudes als més pobres a canvi que portin els nens a escola i els vacunin.

Fre a la desforestació del pulmó del planeta

Si ens fixem en la lluita contra el canvi climàtic, Lula es pot penjar la medalla d'haver posat fre a la desforestació de l'Amazònia amb què es va comprometre només de llançar la candidatura de la COP30 i que, amb el govern de Bolsonaro, havia assolit xifres de rècord a 34.000 quilòmetres quadrats, una superfície superior a la de Catalunya. 

Tot i això, la crisi ambiental d'aquesta joia del planeta continua oberta. Al crim organitzat, la pressió de l'agronegoci i la ramadera o l'extracció de fusta, s'hi sumen els incendis i la sequera i uns mecanismes de control i sancions que continuen sent insuficients.

Darrera la desforestació hi ha bàsicament l'expansió de l'agronegoci i l'explotació il·legal de la fusta que porten associades tales i cremes i són responsables del gruix de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generats pel Brasil. La selva està envoltada d'un cinturó agrícola que continua expandint-se i que travessa, bàsicament amb plantacions de soja, tots els estats de la regió. 

Els moviments socials temen que l'"autopista de la llibertat" construïda per connectar Belém amb la resta de ciutats de la regió, sigui una via per facilitar el creixement d'aquests negocis en àrees teòricament protegides.

El Brasil manté l'extracció de petroli

El Brasil és el país de l'Amazònia, però també un dels grans productors de petroli del món i un dels que va acceptar el compromís d'anar abandonant els combustibles fòssils a la COP de Dubai.

L'autorització de prospeccions petrolieres al davant de la desembocadura de l'Amazones, on s'estima que hi pot haver 30.000 milions de barrils, ha encès els ecologistes i ha obligat Lula a donar explicacions.

El president brasiler ha deixat clar que el seu país no pensa renunciar a una riquesa que pot millorar el nivell de vida de la població i ha matisat que, si de cas, ja destinarà part dels recursos que generi a finançar la transició cap a les renovables.

Un país dividit

Tot i els avanços que ha suposat per a la transició verda, la protecció de l'Amazònia i la lluita climàtica el retorn de Lula després de quatre anys de govern Bolsonaro, el país continua dividit entre els partidaris del líder de la ultradreta, ara condemnat per l'intent de cop d'estat del 2022, i els seguidors del Partit dels Treballadors. 

Malgrat que el PT ostenta la presidència del país, Lula ja no té ni la base social ni el programa sòcioeconòmic d'esquerres que havia estat la marca dels seus primers mandats i ha de fer múltiples equilibris per acontentar un govern de coalició amb presència de diversos ministres conservadors i driblar un congrés on la dreta ostenta la majoria. 

El que no li falten són arguments per defensar que cal actuar. Les inundacions del 2024 a Rio Grande do Sul amb 63.000 quilòmetres quadrats afectats o la sequera que ha situat alguns trams de l'Amazones en els nivells més baixos mai registrats, més de set metres per sota del que fins ara era normal, són només dos dels exemples del que ja tenen a casa.