El gas liquat es transporta en grans vaixells
El gas natural liquat es mou pel planeta en grans embarcacions (Reuters/Isse Kato)

La dependència energètica en plena guerra a l'Orient Mitjà: el món competeix pel gas natural liquat

Els EUA lideren la producció mundial d'aquesta font energètica que els països asiàtics s'han llançat a comprar al mercat lliure i ja hi ha hagut un vaixell que venia cap a Europa que ha girat cua
La periodista Sara Riera mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
2 min

Més enllà del que pugui fer realment Donald Trump contra Espanya, el que de veritat pot generar pànic al mercat energètic és no saber quant temps estarà aturada la producció de gas natural liquat a Qatar, per petita que sigui.

Els països asiàtics s'han llençat a comprar gas al mercat lliure per emmagatzemar-ne, davant la incertesa de si la guerra s'allargarà molt. I ara Europa està competint amb l'Àsia als mercats que fins ara li han subministrat el gas natural liquat (GNL) sense problemes: els Estats Units, Algèria o Nigèria, per exemple.

Segons que ha revelat, en una entrevista a 3CatInfo, Ana María Jaller-Makarewick, que és l'analista en cap de l'Institut Europeu d'Economia Energètica, "avui, precisament, un vaixell que venia dels Estats Units cap a Europa, carregat de GNL, ha canviat el rumb cap a l'Àsia".

El 2025 Espanya va importar el 46% de GNL dels Estats Units, però la majoria --un 63%-- provenia del mercat lliure, que és aquest que ara el món es disputa. Són els anomenats contractes a curt termini que sempre van al millor postor.

Els que se signen a llarg termini no han de perillar, segons l'experta, perquè a més són entre empreses privades. Entre una nord-americana --Venture, per exemple-- i una espanyola --Naturgy o Repsol.

La geopolítica del gas

El mercat energètic s'ha mogut els últims anys al ritme que ha marcat la geopolítica global. Tradicionalment, Espanya ha importat gas natural des d'Algèria a través del gasoducte que travessa el Mediterrani.

El gasoducte Nord Stream 2 a la regió russa de Leningrad
La Unió Europea ha acordat suspendre totalment les importacions de gas rus la tardor del 2027 (Reuters/Maxim Shemetov)

Aquesta circumstància li va donar marge a Espanya quan, amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna, Europa va girar l'esquena al gas provinent de Rússia, que abastia --també a través de gasoductes-- la gran majoria de països de l'est de la UE.

Va ser en aquell moment quan Europa va posar els ulls en el gas natural liquat dels Estats Units, que circula en vaixells i no depèn de gasoductes, i la producció en aquest país es va disparar.

En números, la UE ha reforçat la seva seguretat energètica reduint en més d'un 20% les importacions de gas rus entre 2021 i 2024, però aquest procés ha ocultat una nova vulnerabilitat: s'ha multiplicat per quatre la importació de GNL del país que ara lidera Donald Trump.

"És una substitució d'una dependència per una altra", assegura Víctor Burguete, expert en geopolítica energètica del CIDOB. Amb l'afegit que, segons ell i a diferència del que passava amb Rússia, si els EUA volen fer servir l'energia com a "arma" a l'escena global, l'impacte sobre la seva economia és molt menor.

A Espanya, a més, s'hi ha afegit que el gir del govern de Pedro Sánchez en relació amb el Sàhara Occidental --que es va alinear amb la posició del Marroc-- va provocar un refredament de les relacions amb Algèria, el principal aliat dels sahrauís en l'escena global.

Avui és notícia

Més sobre Energia

Mostra-ho tot