La diàspora veneçolana a Colòmbia, en alerta màxima: "Estem emocionats i ansiosos"
El barri de Cedritos de Bogotà és una mini-Caracas. És on a la diàspora veneçolana resident a la capital colombiana li agrada anar a menjar arepes, el plat tradicional veneçolà. Tant s'han fet seus aquests carrers de Bogotà que ja la zona es coneix de manera popular i afectuosa com a "Cedrizuela".
En un petit local d'un pati gastronòmic situat aquí, Juan Villalobo, a la brasa, cuina carn de porc per preparar les arepes. Ho fa mentre canta una cançó llanera típica veneçolana. Són quarts d'una del migdia i ja comencen a arribar clients per dinar.
"No he pogut dormir gairebé des que van treure Maduro de Caracas. Estem tots molt emocionats i ansiosos", relata mentre remena una gran olla on cuina altres receptes de la gastronomia veneçolana. "Jo soc de Maracaibo, una república dins de Veneçuela", bromeja, mentre explica que fa vuit anys que va arribar a Colòmbia fugint de la crisi econòmica i política per la qual passa el país sud-americà des de fa anys.
Vuit milions de veneçolans han hagut de deixar el seu país des que el chavisme ocupa el poder. És la migració humana més gran d'un país no en guerra. Milions de famílies trencades i separades, amb veneçolans emigrants residint ara especialment a Colòmbia, el Perú, Xile, l'Argentina i Espanya. Milers d'ells, també a Catalunya.
La diàspora veneçolana de Colòmbia està angoixada, emocionada, il·lusionada i expectant. Segueixen minut a minut les notícies que els arriben dels seus des de Veneçuela, així com les dels mitjans de comunicació i les xarxes.
Una muntanya russa d'emocions, tot i ser conscients que el chavisme no ha abandonat el poder. "No ha estat una invasió, ha estat un alliberament, estem al costat de Donald Trump", concreta Henry Suárez, encarregat de la seguretat en aquest pati gastronòmic veneçolà de Bogotà. Ell fa set anys que va deixar Veneçuela i assegura que, quan caigui el chavisme, somia tornar al seu país, on té alguns familiars.
El silenci dels antichavistes a Veneçuela
Les celebracions dels antichavistes davant la detenció de l'expresident Nicolás Maduro i la seva dona, batejada pels chavistes com "la primera combatiente", Cilia Flores, han provocat grans celebracions a diverses capitals mundials, especialment a Buenos Aires, a l'Argentina, on també resideix una nombrosa col·lectivitat veneçolana antichavista.
Però els qui no han celebrat res encara, almenys de manera formal i pública, són els antichavistes que viuen a Veneçuela. Tenen por. Els més neochavistes i fanàtics de la revolució bolivariana segueixen actius, especialment els coneguts com a "colectivos", les forces de xoc motoritzades chavistes, que s'han deixat veure --i molt-- pels carrers de Caracas, armats sense cap mena de vergonya.
Quan van caure els governs de Saddam Hussein a l'Iraq, el de Líbia de Moammar Gaddafi i el d'Al-Assad a Síria, es van veure celebracions multitudinàries pels carrers, però en el cas veneçolà, a Veneçuela, no.
El chavisme segueix al poder. Sense Maduro, les faccions chavistes pugnen per controlar les regnes del país. De moment, qui sí que s'ha emportat el premi és Delcy Rodríguez, fins ara vicepresidenta, mà dreta de Maduro i ara dona forta de la revolució bolivariana.
Serà ella l'encarregada de liderar una transició? Sembla que sí.
