La festa major de Sant Joan de les Abadesses, a mig gas per un edifici del bisbat en estat ruïnós
Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, viu una festa major atípica per l'estat ruïnós de Can Blanxart, un edifici de la plaça Major propietat del bisbat de Vic. El risc de despreniments ha obligat a tancar-lo i a traslladar els actes més emblemàtics a altres parts del poble.
Com a molts pobles de Catalunya, la plaça Major és habitualment el cor de la festa major de Sant Joan de les Abadesses. Aquest any, però, l'Ajuntament ha hagut de prohibir-hi la celebració d'actes multitudinaris per raons de seguretat.
El consistori ha posat tanques al voltant de l'edifici i un grup de veïns de la vila vella hi ha penjat unes pancartes on es pot llegir "La plaça és el cor, tancar-la és la mort", "La plaça Major mereix una solució" o "Plaça tancada, perill obert".
"No hi havia cap més opció"
"És un xoc", admet l'alcalde, Ramon Roqué, que defensa la decisió perquè s'ha pres "per responsabilitat i seguretat", diu. L'Ajuntament va declarar l'immoble en ruïna fa més d'un any i havia arribat a licitar-ne l'enderroc parcial, però un contenciós presentat pel bisbat de Vic ha aturat el procediment.
La situació creada pel mal estat de l'edifici afecta els gegants, les sardanes o el Ball dels Pabordes, que per primer cop en 92 edicions no es ballarà a la plaça Major.
La situació ha obligat a redistribuir bona part de les activitats que tenien la plaça Major com a escenari, com l'Entrevoltes, que aquest any celebra el 25è aniversari, l'arribada dels gegants, les sardanes o el Ball dels Pabordes.
L'alcalde assegura que no li quedava cap més opció que tancar la plaça a les activitats tradicionals de les festes: "Haver de prendre aquesta decisió, haver de tancar la plaça, haver d'anul·lar totes les activitats, això no li agrada a ningú", afirma, "però per un tema de responsabilitat i de seguretat crec que s'ha pres la decisió que corresponia".
La festa major s'ha vist totalment condicionada.
Roqué remarca que cap tècnic ni responsable municipal podia assumir el risc de celebrar activitats multitudinàries al costat de l'edifici, pel perill d'esfondrament o de despreniments.
Segons ha explicat, l'Ajuntament havia intentat allargar al màxim el procés abans de declarar la finca en ruïna, però va arribar un moment en què els tècnics van determinar que el nivell d'inseguretat ja no es podia assumir.
El Ball dels Pabordes, més de 90 anys a la plaça
Un dels canvis forçats amb més càrrega simbòlica és el del Ball dels Pabordes, que durant gairebé 100 anys sempre s'ha ballat a la plaça Major. Aquesta vegada, les quatre parelles l'hauran de ballar al passeig Comte Guifré. El seu director, Miquel Alvarado, explica que se'ls fa difícil acceptar aquest canvi d'escenari:
Ballar-lo aquí per nosaltres és part del ball i no el sabem veure d'una altra manera.
El Ball dels Pabordes és el ball tradicional que identifica el municipi i una de les activitats centrals de la festa major, amb vuit balladors que habitualment hi participen durant quatre anys abans de donar pas a noves parelles.
El trasllat té un component especialment emotiu per a dos balladors que aquest any acaben la seva etapa. Alvarado explica que senten "nostàlgia" i "pena" per haver-se d'acomiadar en un espai diferent. Fins i tot s'havien plantejat allargar un any més per poder acabar a la plaça, però la incertesa sobre el temps que es mantindrà tancada els ha fet descartar-ho.
Trobar una alternativa tampoc ha estat fàcil. Durant l'estiu, els responsables del ball han valorat diversos emplaçaments fins a decidir, fa poques setmanes, que es faria al passeig Comte Guifré. Un cop escollit, han anat a prendre mides amb els balladors per comprovar que disposaven de prou espai.
"El lloc ideal sabem que és la plaça", remarca Alvarado. El canvi, reconeix, ha generat "incertesa, nervis i dubtes", tot i que després de provar el nou emplaçament els balladors estan "una mica més tranquils", assegura.
Els gegants i una recollida de firmes
La colla gegantera és una altra de les entitats que ha hagut de canviar de plans. Habitualment, els gegants acabaven el recorregut a la plaça Major, però aquest any l'arribada s'ha traslladat a la plaça Barcelona. "Aquest any tenim una festa major una mica atípica", resumeix el cap de colla, Sergi Colomer.
Per als geganters, assegura, no es tracta només d'un canvi d'ubicació: "És una cosa sentimental, també, no poder ballar a la plaça, que és on tothom es troba". Colomer confia que la situació se solucioni i que puguin tornar a tenir "una festa major normal, com sempre s'ha fet".
El tancament de la plaça ha reactivat la mobilització veïnal. Un grup d'antics membres de l'Associació de Veïns de la Vila Vella s'ha tornat a organitzar arran del conflicte. Un d'ells, Ferran Gil, defineix la plaça Major com el cor del nucli antic i recorda que l'espai concentra activitats durant tot l'any, més enllà de la festa major: "Aquí es fan els Reis, es fa tot, tot surt d'aquí, de la plaça Major", explica.
Gil remarca que el tancament preocupa especialment perquè arriba en un moment en què la vila vella ja ha anat perdent habitants i activitat comercial. "Cada vegada anem a menys, es van tancant els negocis", lamenta. Per això considera "molt trist" que també s'hagi perdut temporalment el principal espai de trobada del municipi.
La reivindicació ha acabat impregnant fins i tot la imatge de la festa major. Els cartells i programes d'aquest any fan referència al problema de la plaça i els veïns han fet samarretes amb la mateixa il·lustració. La imatge representa la Mare de Déu de la façana sostenint d'un fil els Pabordes i els gegants, tristos per no poder celebrar la festa al lloc habitual.
Tant l'alcalde com els responsables d'entitats i els veïns s'han conjurat per denunciar la situació amb l'objectiu que aquesta festa major acabi sent una excepció. I que aquest any sigui l'últim que no es puguin fer actes multitudinaris a la plaça Major.
