Com s'ha garantit la supervivència de les cançons tradicionals del Ripollès: "És un petit tresor"

Les cançons tradicionals, si no es canten, desapareixen. Això, al Ripollès ho tenen molt clar des de fa més de vint anys. I per això músics i mestres de la comarca han aconseguit que uns 5.000 alumnes de cinquè de primària aprenguin i cantin cançons tradicionals del territori.
El recorregut per arribar a aquesta fita ha estat llarg i amb la implicació de molta gent. Arrenca a principis del segle XX, quan s'intenta fer un cançoner català. S'organitzen equips de recerca a cada comarca i al Ripollès se'n crea un de molt actiu. Però la Guerra Civil atura el desenvolupament del cançoner català i les cançons tradicionals del Ripollès es perden.
Quaranta anys més tard, el filòleg Jordi Mascarella i la musicòloga Maria Antònia Joan i Nebot investiguen uns documents de l'arxiu de Ripoll que els acaben fent recuperar 482 cançons d'aquella recerca de principi de segle.
Les aconsegueixen publicar el 1998 amb el nom de "Cançoner del Ripollès". Aquest recull ordena les cançons per temàtiques: n'hi ha de divertiments, amoroses, cavalleresques o d'històricopolítiques.

Un grup de músics del Ripollès encapçalats per Santi Llagostera agafa el relleu d'aquesta recuperació. Es bategen com a Randellaires. I, després d'investigar i fer els arranjaments musicals necessaris, publiquen diferents discos d'aquestes cançons tradicionals de la terra. El randellaire Miquel Grifell explica algunes de les peces que canten.
N'hi ha de referències geogràfiques com "Les nines de Camprodon", "Cançó de perruquers" de Llanars, "Sant Antoni de Ripoll" o "Les monges de Sant Amanç" de Sant Joan de les Abadesses.
Els professors de música de la comarca veuen la necessitat de transmetre aquest coneixement als alumnes i s'inventen la Trobada de Música Tradicional del Ripollès.
Durant tot el curs s'ensenya les cançons als infants que fan cinquè de totes les escoles de la comarca. Per la festa major de Ripoll, per Sant Eudald, tots es posen la barretina i organitzen la trobada per cantar-les plegats i celebrar que preserven el patrimoni musical de casa seva.
Que els nens sentin la seva pròpia cultura de la comarca a través de les cançons i la música és magnífic.
Ho diu la mestra de música de l'escola Joan Maragall, Ester Carbó. El mateix pensa Alexandre Hernández, coordinador del seminari de mestres de música del Ripollès.
S'ha de dir a la gent que aquest petit tresor hi és i que l'hem de cuidar entre tots.

D'això fa vint anys i, gràcies a aquest treball col·laboratiu, 5.000 alumnes han après i cantat una bona pila de cançons tradicionals.
Els Randellaires n'han musicat gairebé la meitat. La trobada és la seva nineta dels ulls, però amb vint anys de trobada, volen trobar un relleu generacional de músics del Ripollès que garanteixi la continuïtat del projecte.









