Les filles s'aferren al seu pare, Luis, detingut per l'ICE
Les filles s'aferren al seu pare, Luis, detingut per l'ICE (World Press Photo/Carol Guzy)

La foto de l'any 2026 de World Press Photo, una família migrant separada forçosament per l'ICE

L'exposició, que premia els millors treballs fotoperiodístics i de fotografia documental a nivell mundial, aterrarà al novembre al CCCB
Redacció
3 min

Les detencions forçoses de migrants als Estats Units, la greu situació humanitària a la Franja de Gaza per l'ofensiva israeliana o els incendis que van arrasar Galícia l'estiu passat són algunes de les temàtiques premiades al World Press Photo 2026.

La fotoperiodista nord-americana Carol Guzy ha estat premiada amb la foto de l'any per una instantània en què mostra el moment de la detenció d'un migrant equatorià als passadissos d'un jutjat de Nova York i la lluita de les seves filles perquè els agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) no se l'emportin.

La fotografia es va fer a l'interior d'un dels pocs edificis federals dels Estats Units on es va permetre l'accés als fotògrafs. Luis, un migrant equatorià sense antecedents penals –segons la seva família– va ser detingut per agents de l'ICE després d'una audiència en un tribunal d'immigració a l'edifici federal Jacob K. Javits, el 26 d'agost del 2025.

Cocha, la seva dona, i els seus tres fills, de 7, 13 i 15 anys, van quedar destrossats amb un profund trauma emocional i van haver d'afrontar greus dificultats econòmiques per tirar endavant.

Aquesta imatge forma part del reportatge "Detencions de l'ICE al jutjat de Nova York", de Carol Guzy, premiat en categoria d'Amèrica del Nord i Central.

Un guàrdia de seguretat es desploma mentre presencia una separació familiar als jutjats de Nova York
Un guàrdia de seguretat es desploma mentre presencia una separació familiar als jutjats de Nova York (World Press Photo/Carol Guzy)

"Aquest premi posa en relleu la importància crítica d'aquesta història a escala mundial. Som testimonis del patiment d'innombrables famílies, però també de la seva dignitat i resiliència, que transcendeixen l'adversitat i són profundament commovedores", ha assenyalat la fotoperiodista Carol Guzy.

En la categoria d'Amèrica del Nord i Central, també ha estat premiat el treball de Jan Sonnenmair, que retrata una protesta nocturna fora de les instal·lacions de l'ICE a Portland, a l'estat d'Oregon, ciutat que es va convertir en un punt de resistència contra les deportacions massives de migrants.

Protestes a l'exterior del centre de l'ICE a Portland, Oregon, el juny de 2025
Protestes a l'exterior del centre de l'ICE a Portland, Oregon, el juny de 2025 (World Press Photo/Jan Sonnenmair)

La situació a Gaza i els judicis de les dones achís, finalistes

La desesperació de desenes de palestins pujant a un camió d'ajuda humanitària per aconseguir farina a Gaza, és una dues les fotografies finalistes del Word Press Photo d'enguany.

En un moment en què el govern israelià va prohibir l'entrada als mitjans de comunicació internacionals, els reporters locals van cobrar encara més importància. El seu autor, Saber Nuraldin, porta documentant la vida a Gaza des del 1997.

El març del 2025, les autoritats israelianes van imposar un bloqueig total a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza, una tàctica que les organitzacions humanitàries han denunciat per la utilització de la fam com a arma de guerra.

Segons un informe de l'ONU, entre el 27 de maig i el 31 de juliol, almenys 1.373 palestins que buscaven aliment van ser assassinats als punts de distribució d'ajuda.

Palestins pugen a un camió d'ajuda humanitària a Gaza en un intent d'aconseguir farina
Palestins pugen a un camió d'ajuda humanitària a Gaza en un intent d'aconseguir farina (World Press Photo/Saber Nuraldin)

L'altra imatge finalista correspon a un treball del fotoperiodista Victor J. Blue per a The New York Times Magazine sobre els judicis de les dones achís a Guatemala.

Durant quatre dècades, a la localitat de Rabinal, un grup de dones indígenes maies de la comunitat achís van conviure amb els homes que les havien violat. La guerra civil de Guatemala va portar al genocidi de milers de maies achís per part de l'exèrcit i les forces paramilitars finançades per l'Estat, que van utilitzar la violència sexual com una arma sistemàtica per oprimir les comunitats indígenes.

El 2011, 36 dones van trencar el silenci i van iniciar, i guanyar, una batalla legal de 14 anys contra els seus agressors. La seva resiliència col·lectiva ha aconseguit convertir el llegat d'impunitat durant la guerra en una victòria legal històrica.

Dones achís de Guatemala han aconseguit una victòria judicial i moral després de 14 anys de batalla legal
Dones achís de Guatemala han aconseguit una victòria judicial i moral després de 14 anys de batalla legal (World Press Photo)

Aquí pots consultar les imatges guardonades en les principals categories. L'exposició que les mostra es podrà visitar a Barcelona, al Centre de Cultura Contemporània (CCCB), entre el 6 de novembre i el 13 de desembre.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Fotografia

Mostra-ho tot