L'absentisme a la UAB arriba al 40% en algunes assignatures i la universitat ja busca solucions
L'absentisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) arriba al 40% en algunes assignatures. Així conclou el primer estudi elaborat per una universitat pública sobre aquest fenomen i que us avança 3CatInfo.
Des de la UAB són conscients que l'absentisme ha anat a l'alça a totes les universitats, especialment després de la pandèmia, i els preocupa.
És per això que des de fa un any analitzen per què els estudiants no van a classe i què es pot fer per revertir-ho. Per començar, es plantegen reduir les classes magistrals perquè la docència sigui més participativa.
L'absentisme, en dades
Poc més de la meitat dels estudiants asseguren que assisteixen pràcticament a totes les classes, mentre que prop d'un quart situa la seva assistència entre el 60-80%. La resta –és a dir, 1 de cada 4 estudiants de la UAB– admeten que no van a la meitat de les classes.
Per cursos, l'absentisme és més alt entre els estudiants més grans, els que fan tercer i quart.
Per què no van a classe?
De l'estudi –titulat "L'absentisme a les aules universitàries de la UAB"– també es desprèn que 8 de cada 10 alumnes admeten que el seu objectiu principal és obtenir el títol per accedir a una professió.
Pel vicerector de Formació i Innovació Docent, José Luis Muñoz, això pot ajudar a entendre la falta de vincle i cohesió tant entre companys com entre estudiants i universitat. Però hi ha altres factors que afavoreixen l'absentisme:
L'alumnat més absentista és aquell que ha de compaginar els estudis amb el treball i que té dificultats de transport, que triga més d'una hora a arribar al campus.
Les causes de l'absentisme, però, són diverses i l'informe també apunta a la falta de motivació dels estudiants i a la percepció de la poca utilitat d'algunes classes.
Menys classes magistrals
Entre molts estudiants s'ha estès la idea que es pot aprovar una assignatura sense necessitat de trepitjar l'aula universitària.
En aquest context, reduir les classes magistrals –que encara fan 8 de cada 10 professors– és una de les mesures que es vol impulsar: "S'haurien d'impulsar encara amb més contundència metodologies de caràcter més actiu, participatiu i que impliquin l'estudiant en el seu propi procés d'ensenyament i aprenentatge".
El vicerector de Formació i Innovació Docent, José Luis Muñoz, creu que "no té gaire sentit que l'estudiant assisteixi a classe només com a simple consumidor d'informació quan estem parlant d'un context en què aquesta informació li pot arribar per diferents vies":
Per tant, hem d'aprofitar els moments d'aula perquè l'aprenentatge sigui més significatiu i no tant superficial.
I això és important perquè molts dels materials teòrics ja es troben a internet i perquè els responsables de l'estudi han vist que quan les classes van més enllà, la tendència canvia.
José Luis Muñoz subratlla, en aquest sentit, que "els materials de suport no haurien de ser substitutoris de les sessions de caràcter presencial. Haurien de ser un complement, i és un error –a vegades freqüent– confiar que l'aprenentatge d'una assignatura consisteix simplement en dominar el material de suport".
La situació es pot revertir
Des de la UAB tenen clar que es pot lluitar i frenar l'absentisme, i s'ho marquen com a objectiu per garantir i millorar la qualitat de l'aprenentatge.
El vicerector Muñoz diu que "el missatge de fons que trasllada l'informe" no deixa lloc a cap dubte:
Quan les classes aporten valor, l'estudiant hi és, i això situa la qualitat de la docència com una de les principals palanques de la millora.
Parlem, diu José Luís Muñoz, "d'aprofundir en classes més clares, més participatives, més connectades amb la pràctica professional i que siguin també coherents en els processos d'avaluació dels aprenentatges"
En l'informe, que s'ha fet públic aquest dimecres, han participat més de 3.000 persones, la majoria estudiants. La UAB, juntament amb la UB, és una de les dues universitats públiques catalanes més importants i hi estudien prop de 42.000 alumnes.
