Els dies amb alerta per calor extrema s'han multiplicat per quatre en 30 anys a Europa
L'impacte de les onades de calor en la població europea s'ha disparat. En només trenta anys, l'exposició acumulada gairebé s'ha triplicat: avui la calor extrema afecta més persones i durant més dies. Les alertes sanitàries per calor s'han multiplicat per quatre des dels anys noranta, i a gairebé tot el continent augmenten les morts vinculades a les altes temperatures. De fet, el 2024 hi va haver 62.000 morts associades a la calor.
És una de les conclusions més contundents de l'últim informe del Lancet Countdown, de referència mundial per analitzar com la crisi climàtica afecta la salut humana. El document, elaborat per desenes d'investigadors europeus, descriu una realitat que ja forma part del present: l'emergència climàtica tensiona els sistemes sanitaris i colpeja especialment les poblacions més vulnerables.
El sud i l'est d'Europa, juntament amb l'Àsia occidental, són les zones on la calor extrema més s'ha intensificat. En l'última dècada, diverses regions han superat els 30 dies anuals d'onada de calor i en alguns territoris s'han arribat a registrar més de 60 dies l'any.
Joacim Rocklöv, codirector de Lancet Countdown a Europa, en la presentació de l'estudi, ha recordat que Europa s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana mundial.
Mentre la temperatura global puja un grau, en moltes zones europees l'augment ja és de dos.
Les altes temperatures incrementen el risc de cops de calor, agreugen malalties cardiovasculars i respiratòries, alteren el son, dificulten la feina a l'aire lliure i augmenten la mortalitat, sobretot entre la gent gran.
L'informe constata que, comparant l'actualitat amb els anys noranta, cada any moren 52 persones més per cada milió d'habitants a causa de la calor.
Tarragona i Lleida, entre les zones més exposades
Espanya apareix entre els països europeus amb una mortalitat més elevada vinculada a les altes temperatures. Els investigadors ho atribueixen a una combinació de factors: estius cada vegada més extrems, urbanització densa a les ciutats i una població envellida, especialment vulnerable a la calor.
Les dades de l'informe també posen el focus a Catalunya. Tarragona és una de les zones d'Espanya on la calor està impactant més la salut, especialment entre dos grups molt sensibles: els nadons i la població major de 65 anys.
A Lleida preocupa un altre indicador: les alertes sanitàries per calor extrema han augmentat clarament. Avui hi ha vuit dies més a l'any amb risc molt alt per a la salut que fa tres dècades.
Dit d'una altra manera: la calor perillosa és més freqüent.
Més risc de malalties infeccioses
L'informe també mostra que la crisi climàtica està contribuint a la propagació de malalties infeccioses. El risc mitjà de brots de dengue a Europa gairebé s'ha quadruplicat. Pel que fa a Espanya, l'informe destaca que l'any 2024 a la província de València es va registrar la idoneïtat climàtica més alta per a la transmissió del dengue associada al mosquit tigre. En canvi, a Cadis, el risc prové del mosquit de la febre groga, que té una preferència encara més gran per picar les persones que el mosquit tigre.
El risc de transmissió del virus del Nil Occidental també està augmentant de manera constant a tot Europa. A Espanya, l'estudi posa la lupa a Ceuta, on hi ha un augment notable del risc de transmissió d'aquesta malaltia, propagada principalment per mosquits. En aquesta zona, el risc mitjà d'epidèmia s'ha multiplicat diverses vegades si es compara el període 1981-2010 amb l'última dècada, i encara s'ha disparat més el 2025. Segons els investigadors, això indica que les temperatures més altes i els canvis en les condicions climàtiques estan creant un entorn cada cop més favorable perquè els mosquits vectors es reprodueixin, s'expandeixin i transmetin el virus amb més facilitat.
"Raigs d'esperança"
A l'estudi s'observen senyals de progrés. De fet, Maria Nilsson, copresidenta de Lancet Countdon d'Europa i professora de Salut Pública a la Universitat d'Umeå, els qualifica de "raigs d'esperança" perquè la quota d'electricitat d'energies renovables a Europa s'ha més que duplicat des del 2016. I el consum de carbó es va tornar a reduir el 2023.
La contaminació de l'aire dels sectors principals, com ara la generació d'energia i del transport, continua disminuint.
De fet, les morts vinculades a les partícules en suspensió amb un diàmetre menor a 2,5 micròmetres procedents de les emissions de centrals elèctriques han baixat un 84% entre el 2000 i el 2022. Els autors de l'estudi ho atribueixen a tres factors: el desacoblament entre creixement econòmic i consum elèctric, més renovables i més controls estrictes de contaminació atmosfèrica. I la mortalitat atribuïble a partícules fines del transport també ha baixat. En aquest cas ho ha fet en un 58% entre els anys 2000 i 2022. Els investigadors exposen que les normes Euro, els filtres, els motors menys contaminants i la regulació urbana han tingut un efecte real.
Tot i això, observant els resultats globals de l'estudi, subratllen la importància de prémer amb urgència l'accelerador en la mitigació de la crisi climàtica.
Salut pública i adaptació urgent
Els autors de l'informe insisteixen que encara som a temps de reduir riscos si s'actua ara. Reclamen reforçar la vigilància epidemiològica, millorar els plans d'emergència davant onades de calor i ampliar els refugis climàtics per protegir la població en episodis extrems.
També proposen transformar les ciutats perquè siguin més habitables amb temperatures elevades: més arbres, més zones verdes i edificis més ben adaptats a la calor. Les ciutats són un front clau, perquè l'asfalt, el ciment i la falta d'ombra converteixen molts barris en autèntiques illes de calor, on a la nit la temperatura no baixa prou i el cos no es recupera.
L'informe també alerta que cal reforçar la prevenció de malalties infeccioses sensibles al clima, especialment a les zones on l'augment de la temperatura afavoreix la presència de mosquits transmissors.
A més, els investigadors demanen protegir millor els col·lectius més exposats: treballadors a l'aire lliure, residències de gent gran, escoles i llars vulnerables.
Menys fòssils, més salut
Els investigadors també fan una crida urgent perquè Europa deixi de dependre dels combustibles fòssils i de subvencionar-los, alertant que agreugen els problemes de salut i debiliten la seguretat energètica. Segons l'informe, Europa va destinar 444.000 milions d'euros nets a subvencionar els combustibles fòssils l'any 2023. És la segona xifra més alta des del 2010, tot i que representa una baixada respecte als 459.000 milions del 2022, quan la crisi energètica agreujada per la invasió d'Ucraïna va fer que molts governs intervinguessin el mercat.
Els autors alerten que aquestes ajudes mantenen la dependència del gas, el petroli i el carbó, frenen la transició energètica i acaben tenint costos afegits per a la salut pública i per a l'economia.
