Drons per detectar possibles esllavissades: "Podem fer models que ens diguin on cauran les pedres"

Enguany s'estan registrant més despreniments i més perillosos. Carreteres tallades, traçats ferroviaris inoperatius... fins i tot hem tingut, desgraciadament, víctimes mortals, com en l'accident de tren de Gelida, ara fa tres mesos.

Els anys de sequera que portem han deixat el terreny més desprotegit, i les pluges intenses i continuades arrosseguen material i desestabilitzen els pendents.

Però, a més, aquestes condicions empitjoren a causa dels efectes de la crisi climàtica, que provoca més contrastos, més fenòmens extrems tant de sequera com de pluges torrencials.

Els geòlegs de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya saben que cada cop ho tindran més difícil per reduir el risc al màxim. Per això cada cop incorporen noves eines que els ajudin.

Drons que arriben on les persones no poden

Per sort, la tecnologia evoluciona molt ràpidament i ara disposen d'un dron equipat amb un sensor làser d'última generació que els permet veure cada escletxa, cada pedra i, fins i tot, què hi ha per sota de la vegetació.

El dron arriba allà on els geòlegs no poden i detecta el que és indetectable a ull humà. "Fins ara hi havia llocs totalment inaccessibles on no podíem treballar", explica Txus Carbonell, tècnic de la Unitat d'Enginyeria i Risc Geològic de l'ICGC. "Però, a més, ens permet obtenir models en 3D i mapes de gran resolució amb cada detall."

Amb aquests mapes, els geòlegs dissenyen les solucions que necessiten en cada cas per evitar el que podria ser una catàstrofe: roques que caiguin sobre infraestructures o que puguin causar danys a persones.

Preveure el futur per prevenir possibles desgràcies

"És que fins i tot podem fer models que ens diguin on cauran les pedres", explica en Txus mentre aixeca el dron en una zona amb moltíssims visitants de Montserrat. Aquest punt, per on passen milers de persones al llarg de l'any, és un dels que més esllavissaments registren de tot Catalunya. Així que ja hi ha instal·lades diverses mesures de prevenció.

Amb una primera anàlisi de la zona, als tècnics els sembla que no hi ha cap anomalia, però el dron detecta un punt amb una acumulació de roques que podria trencar la malla protectora. Així que ja saben que hi han d'actuar. Això sí, com diu Elisabet Prat, tècnica de la Unitat de Riscos Geològics de l'ICGC:

Fa només uns dies, morien dues persones a causa d'un despreniment precisament a Montserrat, al Bruc. Aquesta és una muntanya on es registren sovint caigudes de roques. De fet, que hi hagi despreniments és un fenomen natural i molt comú en la geologia catalana.

Què és el que provoca que el risc de despreniments augmenti?

Els episodis de pluja intensa provoquen que l'aigua erosioni, arrossegui material o faci saturar el terreny i el desestabilitzi, creant fractures noves o col·lapsant les existents. Però el pas de persones per una zona també pot provocar el despreniment. Així que no és només la meteorologia el desencadenant.

De fet, el risc ha augmentat amb els anys degut a la sobreocupació del territori. D'esllavissades n'hi ha moltíssimes, però si no hi ha cases, ni carreteres ni persones a l'indret passaran fins i tot desapercebudes.

"A més, sovint hem de revisar construccions fetes en zones de risc. Però no només això, també ha augmentat el nombre de persones al medi natural, que fan activitats a l'aire lliure, i estan molt més exposades", diu Elisabet Prat.

Mentre fan volar el dron, un grup d'escolars pugen per un dels camins de la zona. A sota, s'hi acumulen un munt de roques de mida considerable. No han caigut al camí, s'han quedat al voral gràcies a una malla de contenció col·locada després d'estudiar-ne el terreny.

"No podem revisar tots els punts amb risc de Catalunya, seria impossible", explica l'Elisabet, "tampoc podem folrar de malla tots els pendents i muntanyes, però sí, amb eines com aquest dron, revisar els punts més conflictius i, així, prevenir possibles desgràcies".