La Generalitat "ignorarà" una sentència desfavorable al català obligatori
El govern mantindrà l'obligatorietat de conèixer el català sigui quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a l'Estatut. Així de contundent s'ha mostrat el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, afirmant que seria un error "judicialitzar" la normativa sobre el coneixement del català que recull l'Estatut. A l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), Joan ha desafiat l'òrgan judicial assegurant que el govern "ignorarà" una hipotètica retallada d'aquest article.
1 min
Bernat Joan ha plantejat un escenari on la sentència del TC retalli l'article de l'Estatut sobre l'obligatorietat de conèixer el català, una decisió "inacceptable i il·legítima" que suposaria "una frenada brutal" als avenços que s'estan fent en la difusió lingüística a l'administració.
Tant és així que el secretari de Política Lingüística ha deixat clar que no farà "cap canvi sigui quina sigui la sentència del TC", i que el sistema educatiu i la immersió lingüística "seguiran com estan".
Joan, des de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, ha estat molt crític amb aquest òrgan, que considera "una anomalia judicial que no hauria d'existir". En darrer lloc, la màxima autoritat en matèria lingüística de la Generalitat ha assegurat que el govern central no ha valorat les conseqüències que tindria el "col·lapse de la política lingüística" que provocaria aquesta retallada a l'Estatut.
Tant és així que el secretari de Política Lingüística ha deixat clar que no farà "cap canvi sigui quina sigui la sentència del TC", i que el sistema educatiu i la immersió lingüística "seguiran com estan".
Joan, des de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, ha estat molt crític amb aquest òrgan, que considera "una anomalia judicial que no hauria d'existir". En darrer lloc, la màxima autoritat en matèria lingüística de la Generalitat ha assegurat que el govern central no ha valorat les conseqüències que tindria el "col·lapse de la política lingüística" que provocaria aquesta retallada a l'Estatut.
