La guerra a Gaza i Ucraïna, la crisi climàtica i les protestes ciutadanes al World Press Photo 2026
Des d'aquest divendres 6 de novembre fins al 13 de desembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull l'exposició del World Press Photo 2026.
S'hi poden veure els millors treballs de fotoperiodisme del 2025. Una mirada crítica a un món que, sovint, es vol amagar. Instantànies fetes amb rigor i atreviment en guerres com les de Gaza o Ucraïna i d'altres que testimonien crisis mediambientals, reptes de salut o protestes ciutadanes.
Una selecció de 144 fotografies que expliquen alguns dels esdeveniments i problemes més importants del planeta. Treballs fotogràfics molt potents, amb imatges que poden ser dures i emocionants, però també amb històries de superació i esperança.
La directora de la mostra, Sílvia Omedes, subratlla que les imatges aporten "una dosi important de realitat". "El concurs verifica totes les imatges guanyadores". "Tenim informació veraç, no manipulada", rebla.
A l'abril es van conèixer els 42 guanyadors de les sis regions del món en què es divideix un concurs en què van concórrer 3.747 participants de 141 països. Per a cada regió hi ha premis en tres categories: fotografies individuals, reportatges gràfics i projectes de llarga durada. I també s'escull la fotografia de l'any.
Imatges premiades
Un guardó que va recaure en la instantània titulada "Separats per l'ICE", de la nord-americana Carol Guzy, que documenta el moment en què una família d'origen equatorià és separada per les autoritats d'immigració dels Estats Units, en un jutjat de Nova York.
Al CCCB, també es pot contemplar la imatge captada per Víctor J. Blue a Guatemala. És la Paulina acompanyada d'altres dones de la comunitat indígena que van haver d'esperar 14 anys perquè condemnessin els seus agressors per violació.
El saragossà Diego Ibarra retrata com la guerra impacta en el dret a l'educació de nens i nenes amb escoles destruïdes, imatges de llibres cremats i mestres assassinats. El seu projecte s'anomena "Educació segrestada" i recull fotografies de nou països incloent Pakistan, Afganistan, Síria, Iraq, Ucraïna i Colòmbia.
Ibarra, que fa més de 10 anys que viu al Líban, és el guanyador del World Press Photo de projectes a llarg termini pel retrat d'"una generació que hauria de ser el motor del canvi d'un país que està en ruïnes i hauria de reconstruir. Però, com pot una generació créixer sota les ombres, sota les bombes?"
És el que intenta mostrar aquest treball. Centrar-se en ferides visibles i no visibles. Intentar mostrar la resiliència i l'estoïcisme dels nens que volen continuar estudiant.
La imatge captada per Saber Nuraldin mostra ciutadans palestins enfilant-se a un camió que transporta ajuda humanitària per intentar aconseguir farina davant l'escassetat d'aliments en la crisi humanitària a Gaza.
15 anys d'incendis devastadors a Galícia
L'enfocament incisiu del gallec Brais Lorenzo li ha valgut el premi del World Press Photo 2026 en la categoria de reportatge gràfic de la regió d'Europa. Fa 15 anys que documenta els incendis forestals a la seva terra. Focs devastadors que van arrasar 200.000 hectàrees i van esborrar pobles i records. Amb el seu treball "Terra cremada", el fotoperiodista també denuncia una política forestal recurrent que els afavoreix.
Lorenzo subratlla les principals víctimes dels incendis que retrata: "Són persones que viuen als poblets, que habiten en el rural gallec i en pateixen les conseqüències". Víctimes moltes vegades vulnerables.
Són persones d'edat avançada, ancians que han de patir pels incendis forestals perquè veuen perillar les seves propietats, les cases, la seva vida, els records... És un un autèntic drama.
El fotògraf gallec es mostra il·lusionat de formar part del World Press Photo, una fita en la qual "un sempre somia". L'exposició al CCCB, per ell, dona visibilitat a temes com els que documenta.
Que es parli dels incendis de la meva terra en un àmbit global és el fruit de la feina feta.
En aquest sentit, creu que el paper del fotoperiodista implica, precisament, documentar, però també generar "debat i consciència". L'objectiu és que "la gent es pugui posicionar davant de diverses realitats".
