La hissada al Parlament d'una gran senyera de 54 metres quadrats i 6 quilos obre la Diada
La vigília de la Diada, aquest vespre, s'ha hissat per primer cop una gran senyera que onejarà de manera permanent al Parc de la Ciutadella, a l'ala nord del Parlament, a la plaça de Joan Fiveller. La seva instal·lació ha estat voluntat expressa de la Mesa de la cambra catalana, en una decisió presa el 3 de setembre de l'any passat.
Simbòlicament, es vol que l'estendard mostri sense embuts al visitant que el Parlament és el de Catalunya i la seva hissada donarà el senyal de sortida als actes de la Diada Nacional de Catalunya.
El Parlament vol ser protagonista de la Diada
El president del Parlament, Josep Rull, ha recuperat dels temps del president Pasqual Maragall l'acte al passeig dels Til·lers, davant de la cambra, "molt inspirat en els valors republicans francesos: un homenatge a la bandera, al seu himne i a les seves institucions", en definitiva "als seus símbols".
Ha estat una escenificació breu i sense discursos polítics, en la qual, mentre s'hissava la senyera, hi ha hagut una parada de la Guàrdia d'Honor dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana amb uniforme de gala i en la qual han interpretat el Cant de la Senyera els Cors de Clavé.
En declaracions a 3Cat, Rull també ha posat en relleu el paper del Parlament, la casa de tots els catalans, als actes de la Diada. Una Diada que en els últims anys havia tingut altres escenaris preponderants, com el Palau de la Generalitat o els carrers de diferents ciutats i indrets, amb manifestacions multitudinàries o actes més institucionals, com l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a Barcelona.
Just després de la hissada, que ha iniciat oficialment la Diada, el Parlament també ha recuperat --no es feia des de 2008-- la recepció oficial al món civil, cultural i polític català, "una expressió molt habitual en qualsevol país del món i nosaltres li volem donar tot l'altíssim sentit institucional, la Diada al Parlament, aplegant tota la societat de Catalunya, una expressió homologable a la resta de nacions", afegeix Rull.
La importància de la senyera
El president Rull diu que s'ha de posar en valor "l'homenatge que es vol fer a la bandera", que ha de ser considerada com a pròpia "pels catalans de generacions i generacions i per aquells altres que arriben al nostre país i volen que aquesta sigui la seva terra i la dels seus fills".
A més, Rull ha apuntat que en l'actual moment que es viu en l'àmbit internacional, amb guerres a Europa i a les seves portes, enfrontaments polítics i culturals i l'emergència d'autoritarismes excloents, els símbols democràtics han de ser un dic de contenció que uneixi i no confronti.
El president del Parlament diu que l'acte de la hissada "pretén integrar i incorporar tothom perquè la bandera d'aquest país no exclou ningú". Això mentre altres "el que voldrien és que ens extingíssim, que deixéssim d'existir".
La senyera, també un símbol del Parc de la Ciutadella
Josep Rull vol que la senyera sigui un punt simbòlic de trobada i que se sumi a l'skyline de la Ciutadella, com ja ho són el Palau del Parlament, l'antiga casa del governador, la cascada monumental, el llac artificial o el museu Martorell.
Un cop la mesa va ordenar la instal·lació de la bandera, els tècnics van posar-se mans a l'obra. Primer, decidir amb l'Ajuntament de Barcelona el lloc ideal on col·locar l'estructura. No era una qüestió senzilla i banal, el subsòl de la Ciutadella guarda nombroses restes arqueològiques. I de fet, en fer el forat de 5 metres de fondària per posar el pal s'hi van trobar algunes monedes i plats de l'època, que han estat documentats i retirats per tècnics del Museu d'Història de la ciutat.
Es tracta d'una bandera de 54 metres quadrats i 6 quilos de pes, amb un pal de gairebé dues tones i 25 metres d'altura, tot immens, però sense superar l'element de coronació més alt del palau.
Els responsables de la seva instal·lació han intentat encabir i col·locar la nova estructura de tal manera que encaixés amb harmonia i respecte a l'entorn del Parlament i de tot el parc.
L'arquitecte del Parlament, Christian Puig, ens diu que l'estructura d'acer galvanitzat i pintada de blanc està pensada per aguantar vents de fins a 200 quilòmetres per hora. "Dins seu té un petit motor que permet hissar la bandera en 2 minuts, amb un comandament a distància. El pal està coronat per un petit parallamps i una llum d'avís per a avions i helicòpters. També té un mecanisme giratori que evita que la bandera s'acabi enredant amb el vent".
Tant el pal com les senyeres (n'hi ha una de recanvi) han estat subministrades per una empresa de Màlaga. Puig destaca que "el material de la senyera és polièster reciclat provinent d'envasos de plàstic, cosa que ha permès estalviar CO₂ i petroli i contribuir a la sostenibilitat i al respecte amb el medi ambient". A més és "un material molt resistent a les condicions meteorològiques adverses i amb poca afectació solar, la qual cosa comporta que els colors de la bandera perdurin i no es degradin".
Una llegenda al pal explica la història i les penes de la bandera catalana
I al peu del pal de bandera, una inscripció que explica la seva història, incloent-hi els períodes en els quals va estar prohibida, i el que representa la senyera a nivell col·lectiu i d'identitat pels catalans. A un metre i mig de terra hi ha un text en català i en Braille, a més d'un codi QR que permet llegir el text en castellà, aranès, anglès, francès, alemany i italià.
La despesa total de l'estructura i les obres de condicionament de la zona han suposat 93.000 euros, una quantitat excessiva pels seus detractors i una dada irrellevant per una cosa que no té preu pels defensors de tot allò que representa la que ha de ser la bandera de tots els catalans sense excepció.
