Reconstrucció dels 20 segons clau entre el descarrilament dels dos trens a Còrdova
Tot just s'han començat a investigar les causes del tràgic descarrilament de dos trens --un Iryo i un Alvia-- aquest diumenge a Còrdova, però les primeres imatges aèries ja permeten veure com els dos trens sinistrats van quedar separats per uns 700 metres de distància.
Els trens circulaven en sentit contrari i van descarrilar. Ara la investigació haurà d'aclarir si van arribar a xocar entre ells, que continua sent la hipòtesi principal que contempla el Ministeri de Transports.
El resum de l'expedient publicat per la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferrroviaris apunta que els dos últims vagons del tren Iryo van descarrilar a l'entrada de l'estació tècnica d'Adamuz i van envair la via paral·lela, la qual cosa va causar una col·lisió amb el tren Alvia de Renfe que circulava en sentit contrari.
Tot i això, aquest dilluns al matí, el president de Renfe ha avisat que no es pot concloure que l'Alvia topés amb els vagons descarrilats de l'Iryo o bé amb algun altre element de la via.
Vint segons fatals
Pel que sabem fins ara: un tren Alvia de Renfe va sortir a les sis de la tarda de Madrid en direcció a Huelva i 35 minuts més tard va sortir un tren Iryo des de Màlaga cap a Madrid amb unes 300 persones.
Aquest últim, l'Iryo, era un tren nou, del 2022, i feia tres dies que havia passat l'última revisió. En el tram de l'accident circulava a més de 200 quilòmetres per hora, però per sota del límit.
A tres quarts de vuit del vespre els dos últims vagons --d'un total de vuit d'aquest Iryo-- van descarrilar per algun motiu que encara es desconeix en un punt a prop de l'estació tècnica d'Adamuz i d'un canvi d'agulles. Per la inèrcia de la velocitat, es van continuar desplaçant uns metres.
En sentit contrari, 20 segons després, passava el tren Alvia a 210 km/h amb uns 200 passatgers. Uns metres més endavant va descarrilar i els dos primers vagons --amb una cinquantena de viatgers-- es van encastar contra el voral.
Massa poc temps per al sistema de seguretat
L'accident es va produir en un tram de via completament reformat el maig passat i que compta amb forts sistemes de seguretat. Uns sistemes que, segons el president de Renfe, Álvaro Fernández, no tenien temps material d'actuar en tan sols 20 segons.
El sistema, explica Fernández, hauria ordenat la frenada d'emergència del tren, "però sembla que l'interval de temps entre un tren i l'altre que es creuaven en sentit contraris ha estat de 20 segons, i per tant és impossible que hagi actuat".
Encara que ha evitat especular sobre les raons, el president de Renfe ha apuntat a una fallada del material --o del tren o de la infraestructura--, ja que el sistema de seguretat i senyalització actiu en aquesta línia, l'LZB, està dissenyat per evitar errors humans.
Hi coincideix en declaracions a 3CatInfo Manel Villalante, enginyer expert en ferrocarrils:
S'ha produït pràcticament amb la fatalitat d'aquells segons en què és impossible que hi hagi temps de reacció, ni tecnològic ni humà.
"Ja pots activar tots els sistemes de frenada automàtica, que no hi havia ni espai ni temps per evitar-ho", insisteix Conchita Pedrós, enginyera industria experta en manteniment ferroviari.
Pel que fa als motius del primer descarrilament, i encara amb molts dubtes sobre la taula, l'enginyer industrial expert en infraestructures ferroviàries Santiago Moreno diu que sembla "força clar" que la causa té a veure amb una fallada de la via.
Sobre el trencament d'un tram de via que s'ha observat en el lloc de l'accident, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha explicat en declaracions a RTVE que s'haurà de veure si és "causa o conseqüència" del descarrilament.
Tot plegat ho haurà d'aclarir la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris, que fins ara tot just ha fet públic el resum de l'expedient que té en marxa.
