La llibertat, el compromís i el futur de Piqué

Marxa un futbolista únic. Gerard Piqué, saltant-se les normes, els cànons establerts, també a l'hora d'acomiadar-se.

Després de més de 600 partits, 30 títols i 15 temporades al primer equip del Barça. Un dels millors centrals de la història. Per a molts, una llegenda culer. Part de l'escut del Futbol Club Barcelona, com resumia ahir amb una gran concisió Joan Laporta.
Els mèrits i el llegat futbolístic de Gerard Piqué, l'estrictament esportiu, és a l'hemeroteca: és als partits que ha jugat, als gols, a les passades. És al camp. I és a la memòria dels barcelonistes, que l'han vist vestir la samarreta blaugrana durant tots aquests anys.

Els mèrits i el llegat de Gerard Piqué sense la pilota als peus ja és una altra cosa. Un jugador atípic, fora del camp. D'entrada perquè ha tingut una bona formació i inquietuds més enllà de la pilota. Ha anat un parell de passes endavant de la resta de jugadors fora de la gespa. Parlant idiomes, amb la ment molt més oberta del que és habitual en el món del futbol i sovint anant a la contra, trencant l'ortodòxia futbolera. Això l'ha portat a situacions en què ha sortit del carril establert i el món del futbol ni ho ha vist bé ni ho ha acceptat.

La millor mostra de la llibertat amb què s'ha mogut, sense deure res a ningú, són les manifestacions de la Diada on s'ha deixat veure. L'1 d'octubre, anant a votar, i les llàgrimes de després del partit contra el Las Palmas. Compromès, valent a l'hora de parlar i de posicionar-se, i provocador.

Ahir en parlàvem, amb Héctor Bellerín, de la bombolla on viuen els jugadors professionals. Un món de privilegis i de cotó fluix que els fa egoistes i egòlatres. Difícilment cap noi jove se n'escaparà, de caure-hi. Menys algú amb esperit guanyador, de campió.

Algú que va sempre un pas endavant no fa cap pas en fals... ni en va. El vídeo anunciant que plega cal mirar-se'l del dret i del revés, perquè conté més missatges dels que es veuen a primer cop d'ull. Piqué prefereix marxar abans de veure's abocat al mercat d'hivern o fent punt de creu a la banqueta. I no enganya ningú quan anuncia que tornarà, amb la mirada posada a la llotja del Camp Nou. Un comiat, per tant, que és un primer pas per a la següent etapa, que -segur- tornarà a fer soroll, a incomodar i potser també a fer història.