La paradoxa d'anul·lar la ZBE de Barcelona
T'ho miris com t'ho miris, és una paradoxa que un tribunal a Catalunya digui que la zona de baixes emissions és exagerada just en el moment en què la Unió Europea amenaça de multar Espanya per no fer prou contra la contaminació. Com que estic segur que els jutges són conscients d'aquesta situació, em sorprèn que no es limitin a demanar correccions als defectes de forma que veuen, en lloc de carregar-se tota la mesura d'una tacada, contravenint els consells d'Europa i dels científics.
Estem un altre cop davant d'una decisió judicial que sembla dictada des d'una bombolla, aïllada del moment concret i el lloc concret en què es dicta. El mateix podríem dir, de passada, de la sentència del castellà a l'escola, basada en una llei d'educació que ja ha estat anul·lada.
Tots els juristes experts diuen que les decisions dels tribunals no poden ser estranyes a les circumstàncies socials i històriques en què es prenen. Què hem de pensar, doncs, quan veiem que no es fa així?
