La pluja d'estels Oriònids arriba al màxim: les millors hores per observar-la
El cel nocturn torna a oferir un dels espectacles astronòmics més esperats de la tardor. La pluja d'estels Oriònids arriba al seu màxim d'activitat entre el 21 i el 22 d'octubre, una oportunitat per observar el pas de meteors i els seus característics rastres lluminosos a la foscor. Aquest fenomen, que es repeteix cada any, destaca per la velocitat dels meteors, que entren a l'atmosfera terrestre a uns 66 quilòmetres per segon, cosa que equival a 238.000 km/h.
Els Oriònids es poden observar habitualment entre principis d'octubre i la primera setmana de novembre, tot i que el moment màxim es concentra cap a mitjans o finals d'octubre. Aquest any serà durant la nit i matinada del 21 al 22 d'octubre, però les nits anteriors i posteriors també són òptimes, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin.
Quina és la millor hora per veure els Oriònids?
Des de Catalunya, el millor moment per contemplar aquesta pluja d'estels és durant la segona meitat de la nit, quan la constel·lació d'Orió ja ha guanyat altura sobre l'horitzó. El seu radiant, és a dir, el punt del cel d'on sembla que provenen el meteors, comença a ser visible cap a la mitjanit en direcció est i es manté per sobre de l'horitzó a la sortida del sol.
La presència de la Lluna també és un factor important, ja que la seva claror pot dificultar la detecció dels meteors menys brillants. Per això, és recomanable mirar cap al costat oposat a la posició de la Lluna, que estarà en fase creixent, o esperar que es pongui. La matinada del 22 d'octubre això passarà poc abans de les 4 de la matinada.
Malgrat que els Oriònids tenen una activitat moderada, no tots els meteors són visibles a simple vista. La quantitat d'estels que es poden arribar a observar depèn de factors com la foscor del cel, la presència de núvols i la contaminació lumínica. Normalment, entre 15 i 70 cada hora.
Un rastre del famós cometa Halley
L'origen dels Oriònids es troba en un dels cometes més coneguts de la història, el cometa Halley, que completa una òrbita al voltant del Sol aproximadament cada 76 anys i que va ser visible des de la Terra per última vegada el 1986.
Durant el seu recorregut, el cometa deixa anar petites partícules de pols i fragments de material. Cada tardor, la Terra travessa una regió de l'espai on es concentren aquestes restes. Quan les partícules entren a l'atmosfera terrestre a gran velocitat, s'escalfen i provoquen els traços lluminosos que popularment coneixem com a estels fugaços.
Curiosament, el Halley és també el responsable d'una altra pluja de meteors: els eta-Aquàrids, que tenen lloc durant la primavera, amb el màxim habitualment al maig. Així, les restes d'un mateix cometa protagonitzen dos espectacles astronòmics al llarg de l'any.
On es poden veure millor des de Catalunya?
Per observar els Oriònids no cal disposar de telescopis ni de prismàtics. De fet, la millor opció és contemplar el cel a simple vista, ja que els meteors poden aparèixer de manera sobtada en qualsevol direcció.
Tot i que reben el nom de la constel·lació d'Orió, no és necessari fixar la mirada exclusivament en aquest punt. Els estels fugaços poden travessar qualsevol punt, per la qual cosa és recomanable tenir un camp de visió tan ampli com sigui possible.
Cal buscar indrets allunyats de nuclis urbans i fons de llum artificial, amb un horitzó obert i sense obstacles com edificis, arbres o muntanyes que limitin la visibilitat.
A Catalunya espais com les muntanyes de Prades, el Montsec o diferents punts del Pirineu són bones opcions gràcies a la presència de zones amb poca contaminació lumínica. En qualsevol cas, no és imprescindible desplaçar-se fins a alta muntanya: qualsevol indret amb un cel prou fosc i serè pot ser adequat.
Per gaudir de l'observació, recomanem portar roba d'abric, buscar una posició còmoda i deixar passar entre 20 i 30 minuts perquè els ulls s'adaptin a la foscor.
