La prevenció de residus, gran assignatura pendent: com recicla cada municipi en 5 gràfics
La recollida selectiva ha augmentat a Catalunya un 3% l'últim any i ja se situa en el 47,1%. Així i tot, sembla difícil que el 2025 es compleixi amb l'objectiu de la Unió Europea: el 55%. I això sense tenir en compte que l'índex de reciclatge real és més baix, del 39,1%, ja que pel camí es produeixen pèrdues i rebuigs.
El porta a porta --que ja s'aplica a 319 municipis-- i els contenidors tancats o intel·ligents --presents a 82-- han contribuït a aquesta millora en les dades, però cal tenir en compte que són models eficients presents majoritàriament en municipis petits. De fet, afecten menys del 20% de la població catalana.
En aquest interactiu pots consultar quin model de recollida de residus hi ha a cada municipi:
A més reciclatge, menys residus a l'abocador
La recollida selectiva permet que els productes es puguin reciclar, però quan queden tots barrejats en una mateixa bossa d'escombraries aquesta valorització és més costosa i complicada i de menys qualitat. Això explica per què el 31% dels residus acaben als abocadors. D'aquí deu anys una norma europea obligarà a reduir aquesta xifra fins al 10%.
L'Agència Catalana de Residus creu que aquesta fita s'aconseguirà. Albert Planell, que n'és el director, afirma: "Estem convençuts que arribarem a aquests objectius. Haurem de tancar abocadors, però per fer-ho hem de valoritzar molt més."
El Maresme és una de les comarques que ja ha fet els deures. A Mataró hi ha un centre integral on intenten reaprofitar al màxim les deixalles llençades al contenidor gris. Les 242.000 tones anuals que es recullen a la comarca s'envien a aquesta planta i, a través de diversos processos, aconsegueixen recuperar gairebé la meitat dels residus.
Són sobretot metalls, plàstics i cartó. Tot i això, haver estat barrejats amb matèria orgànica els fa perdre qualitat. Ho explica a 3CatInfo el president de Maresme Circular, David Bote: "Quan estan al contenidor groc la reutilització és més senzilla. Aquí estan més bruts i això en dificulta una segona vida."
L'altra meitat s'incinera i això fa que només un 0,2% dels residus del Maresme vagin a l'abocador.
Mentrestant, els experts alerten de la gran quantitat de tones de recursos naturals valuosos que queden enterrades per sempre als abocadors. Rosa García, presidenta de Rezero, explica: "Continuem utilitzant una gran quantitat de matèria primera, amb els efectes que té en emissions de carboni, consum d'aigua i contaminació."
La prevenció de residus no acaba d'arrencar
Ara bé, l'Agència de Residus de Catalunya i molts experts coincideixen que la prevenció de residus és fonamental per complir amb els objectius europeus. Un tomb per qualsevol supermercat permet veure com aquests establiments continuen sent mars de plàstics, tot i els intents d'alguns establiments per promoure l'ús d'envasos reutilitzables. El fast fashion (moda ràpida) n'és un altre exemple clar.
Rosa García, de Rezero, assegura que la llei espanyola de prevenció de residus, vigent des del 2022, "no s'està complint per part de l'administració ni dels industrials". En canvi, l'Agència de Residus considera que estem en "un moment de canvi" i que actualment s'està treballant en l'adaptació d'un nou reglament europeu sobre l'ús dels envasos.
D'altra banda, la generació de residus a Catalunya per habitant i any ha augmentat dos punts l'últim any, després d'anys a la baixa. Cada català genera, de mitjana, 482 kg per habitant i any.
En aquest mapa pots veure la quantitat de residus que es recullen al teu municipi:
I en aquest últim mapa pots veure el percentatge de recollida selectiva al teu municipi:
