La primera pintura rupestre es va dibuixar a l'illa de Cèlebes, a Indonèsia, fa 67.800 anys
Redacció/Agències
La història més antiga explicada en imatges coneguda fins ara es va dibuixar en una cova de l'illa de Cèlebes, a Indonèsia, i data de fa almenys 67.800 anys.
Es tracta de la plantilla d'una mà, envoltada d'altres figures pintades més recentment, i és 15.000 anys més antiga que l'anterior troballa arqueològica descoberta en la mateixa cova d'Indonèsia.
La revista Nature recull aquest dimecres la descripció d'aquestes pintures rupestres, que refermen la teoria que els primers éssers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que abastava en el Plistocè el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta nord que travessava el que avui és l'illa de Cèlebes.
La troballa l'ha fet un equip internacional d'investigadors que fa anys que estudia la zona, en el qual hi ha científics de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross, i de l'agència nacional de recerca i innovació d'Indonèsia.
Cresol de les primeres pintures rupestres
Indonèsia és coneguda per acollir algunes de les primeres pintures rupestres del món, amb art del Plistocè documentades a l'est de Borneo i sud-oest de l'illa de Cèlebes, per bé que en aquest últim cas les coves havien restat pràcticament inexplorades des que es van descobrir les primeres mostres el 1977.
Per comprendre millor aquesta zona de l'illa de Cèlebes, l'equip dirigit per l'arqueòleg de la universitat australiana de Griffith, Maxime Aubert, ha estudiat les coves de tot el sud-est de l'illa i ha registrat 44 jaciments, inclosos 14 llocs fins ara desconeguts.
L'aplicació de les últimes tècniques de datació per sèrie d'urani, mitjançant làser d'alta resolució aplicat als dipòsits de carbonat càlcic que s'havien format sobre i sota les pintures cavernàries, ha revelat edats mínimes de fins a 67.800 anys.
Això indica que la cova de Cèlebes es va utilitzar per crear art durant un període excepcionalment llarg, amb pintures produïdes repetidament durant almenys 35.000 anys. Les últimes són de fa 20.000 anys i evidencien una llarga tradició d'explicar històries a través d'imatges en el Plistocè tardà.
Una mà amb forma de grapa
Entre els motius dibuixats a la pedra hi ha set plantilles de mans i una figura humana pigmentada en marró (que data de fa almenys 3.900 anys) que pot representar la prova més antiga de l'expressió cultural a la regió.
La plantilla de la mà és una variant única al món d'aquest motiu: "Una vegada creada, es va modificar per estrènyer deliberadament els contorns dels dits i fer l'efecte general d'una mà amb forma de grapa", assenyala un dels autors, Adam Brumm, investigador de l'evolució humana a la Universitat de Griffith.
"Aquest tipus de mà pot simbolitzar la idea que els éssers humans i els animals estaven estretament connectats, cosa que sembla que ja es veu en l'art pictòric més antic de Cèlebes, amb almenys un exemple d'una escena que representa figures que interpretem com a éssers meitat humans meitat animals", explica Brumm.
L'investigador Adhi Agus Oktaviana, especialista en art rupestre de l'agència nacional de recerca i innovació d'Indonèsia, considera que "és molt probable que les persones que van fer aquestes pintures a l'illa de Cèlebes formessin part d'una població més àmplia que més tard s'estendria per la regió i acabaria arribant a l'actual Austràlia".
Llum a les rutes migratòries del Plistocè
El moment en què els humans van ocupar aquesta massa continental del Plistocè coneguda com a Sahul ha estat fruit d'un intens debat arqueològic, amb dos corrents majoritaris que defensaven que els primers pobladors van arribar fa 50.000 i 65.000 anys respectivament.
Els investigadors proposaven dues rutes migratòries principals cap a Sahul: una de nord o septentrional cap a la part de l'actual Nova Guinea a través de l'illa indonèsia de Cèlebes, i una altra de més meridional que portava els navegants al continent australià a través del que avui és Timor o les illes adjacents.
La datació de les pintures rupestres publicada "referma del tot la idea que els avantpassats dels primers australians van arribar a Sahul fa almenys 65.000 anys a través de la ruta nord", subratlla Oktaviana.
Els nous descobriments a l'illa de Cèlebes continuen reforçant la idea que l'art cavernari es va desenvolupar i va evolucionar de manera paral·lela en diversos llocs del món. A Europa els animals més antics trobats fins ara es van dibuixar a la cova francesa de Chauvet fa més de 30.000 anys.