Com s'ha de fer el debat educatiu? El Consell d'Educació de Catalunya demana un diàleg "de bona fe"

En plena crisi pel futur de l'educació a Catalunya, el govern s'ha compromès a iniciar "un gran debat de país" per recorsir consensos i trobar solucions a reptes educatius de tan abast com la digitalització, la caiguda de la comprensió lectora o l'ús del català.

Així ho va anunciar dilluns el president Salvador Illa en una conferència en què va convocar "el conjunt del país al debat sobre l'educació que Catalunya necessita", un debat "per passar a l'acció", va dir. En paraules del president, la voluntat d'aquesta conversa és dur l'educació catalana a l'"excel·lència", una fita per a la qual preveu augmentar la despesa en ensenyament fins al 6% del PIB. Aquesta xifra, si bé ja està prevista a la llei catalana, mai s'ha assolit. Actualment, de fet, la inversió ronda el 4%.

Un compromís que, segons ha defensat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, a "Matins", serà possible, en part, gràcies als nous pressupostos, que donen "energia" al govern. "Els darrers mesos hem tingut un debat necessari, sindical, però toca tenir un debat de país. Un debat de grans consensos", ha dit.

Un debat amb qui?

Però qui ha d'intervenir en aquest debat de país? Si bé el govern hi ha convidat famílies, professionals i partits polítics, n'ha exclòs els partits d'extrema dreta. "Convoquem el conjunt de forces democràtiques: avui no estan en el nostre full de ruta", deia Dalmau en referència a Vox i Aliança Catalana, que considera que "s'han autoexclòs".

El procés es coordinarà en bona part des del Consell d'Educació de Catalunya, del qual és president l'exconseller Joan Manuel del Pozo, que aquest mateix dimarts ha fet arribar una carta als 75 membres de l'òrgan consultiu, on hi és representada tota la comunitat educativa.

Al programa "MésNit", de 3CatInfo, del Pozo ha explicat que han treballat en la proposta des del juliol amb Illa i ha destacat que, "si el govern fa aquest esforç" d'incrementar els recursos, cal que la resta d'actors assumeixin la seva part de feina:

El que va ser conseller d'Educació durant el govern de José Montilla també ha reconegut que el sector ha passat "una etapa de dificultats, fins i tot una mica convulsa", i ha defensat que ara arriba el moment del diàleg "serè i de bona fe". En aquest sentit, Del Pozo considera que l'organisme que presideix pot servir com a "lloc inicial" i "organitzador" d'aquest debat de país.

"Tots hem de confiar en els altres implicats en l'educació; entre pares i mestres i professors, entre professors i administració, entre l'administració i les direccions dels centres", ha afirmat.

Sobre qui estarà convocat en aquest debat, Del Pozo ha avançat que pot anar des de les empreses que participen en graus de formació professional fins a entitats culturals. També ha apel·lat a la responsabilitat dels partits:

En canvi, Del Pozo defensa que en aquest moment els sindicats passin a tenir un paper secundari en aquesta nova negociació. "Els sindicats han tingut un protagonisme pràcticament exclusiu els últims mesos i han arribat a uns acords que s'estan aplicant. Per tant, podríem dir que la part sindical ja ha tingut un tractament específic i directe", ha defensat.

És per això que els ha demanat que entenguin que "no són els únics responsables de la millora educativa", sinó que "tota la societat està interpel·lada i hi està compromesa".

Una conversa on hi vol ser tothom

Des de l'Affac (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya) se celebra que s'obri la conversa, però destaquen que arriba tard i "que no pot començar des de 0". En aquest sentit, la seva directora, Lidón Gasull, ha defensat, en declaracions a 3CatInfo, la creació de nous espais de conversa que "creïn confiança" a tots els actors implicats. Unes condicions que, segons el seu criteri, el Consell no reuneix, ja que en tot aquest temps ha estat "incapaç de crear consens".

També ha posat peròs al Consell com a espai de discussió el sindicat majoritari a l'educació, Ustec, que el desestima pel fet que també hi participa l'escola concertada. "Celebrem que hi ha un consens polític i social molt clar que cal un canvi estructural en l'educació al nostre país, però s'ha de fer des de l'educació pública", ha defensat aquest dilluns al vespre la portaveu de l'organització Iolanda Segura en una entrevista també al "MésNit", de 3CatInfo.

L'Affac, de fet, també fa èmfasi en la necessitat de prioritzar la xarxa pública per garantir-ne el total desenvolupament. "Les mancances estructurals que té el sistema passen per una planificació educativa a mitjà i llarg termini que prioritzi la xarxa pública i garanteixi la seva gratuïtat real, i permeti superar les dificultats pel desplegament de la inclusiva", diu Gasull.

L'escola concertada, en canvi, celebra que el debat es plantegi a escala de país perquè s'hi puguin implicar altres departaments i reclama que se centri en els aprenentatges. "On passa tot és al centre, per tant, se'ls ha de donar autonomia: des del lideratge pedagògic de les direccions, als equips docents i les l'avaluacions. Creiem que el pacte s'hauria de basar en aquests tres elements", explica la secretària general de la FECC (Federació d'Escoles Cristianes de Catalunya), Meritxell Ruiz.

Per la seva banda, tant el món de l'empresa, sobretot pel que fa a la formació professional, com el de la cultura també han demanat ser presents a l'espai en la discussió. Per Margarida Troguet Taull, presidenta en funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), aquesta inclusió de les arts en la conversa és important perquè són una eina "per explicar i entendre el món" i per, "des de l'expressivitat, poder mostrar una mica com som i què fem".

En aquest sentit, Troguet també defensa "l'educació artística" com una eina per fer front a la "diversitat".