La protesta de la generació Z uneix joves de Sèrbia fins al Perú: d'on neix i quin futur pot tenir
L'1 de novembre d'ara fa un any, una quinzena de persones van morir a conseqüència del despreniment d'una marquesina a l'estació de trens de Novi Sad, a Sèrbia. Aquells fets van ser l'espurna d'unes manifestacions encapçalades per la generació Z, els joves d'entre 15 i 30 anys.
Una generació que ha sortit al carrer, tant a Sèrbia com a altres parts del món, per demanar la fi de la corrupció, però també de les desigualtats i el nepotisme.
Tot i que les queixes varien en funció de cada país, sí que hi ha una sensació comuna de frustració, de com la política tradicional no ha donat resposta a les seves reclamacions, i que veuen que tenen un futur molt incert.
Marcats per l'anonimat i la viralitat de les xarxes --sobretot a través de Discord-- i sense un líder clar, sorgeix un símbol que els uneix arreu del món: la calavera o bandera pirata amb un barret de palla de la sèrie d'animació japonesa "One Piece".
Es va poder veure per primera vegada a Indonèsia, on van considerar fins i tot prohibir aquesta bandera per ser un símbol de traïció, i a poc a poc s'ha anat estenent a la resta de països.
One Piece té un missatge molt clar, que és la lluita contra l'opressió i les injustícies.
"És un element que també permet entre ells crear una forma d'identificació i d'aprenentatge", explica la investigadora del CIDOB, Inés Arco Escriche. "És una forma d'entre ells dir-se et veig, et reconec i canviarem aquesta opressió o aquestes discriminacions que estem sentint com a generació", afegeix.
Sèrbia: fi de la corrupció i eleccions anticipades
Pels estudiants serbis, els fets de Novi Sad eren un clar exemple de corrupció generalitzada en el govern i des d'aleshores ho han anat denunciant de manera intensa.
Durant un any, les protestes han demanat la fi de la corrupció i eleccions anticipades, però sovint s'han aplacat amb repressió per part del govern del nacionalista Aleksandar Vučić.
Amb el lema "La corrupció mata", aquest moviment liderat per la generació Z ha sortit al carrer durant tots aquests mesos i fins i tot va desencadenar la vaga estudiantil més llarga de la història moderna.
Vučić acusa els manifestants d'estar pagats per agències estrangeres i de preparar accions violentes. A més, assegura que les protestes estan orquestrades per occident per fer-lo fora del poder. Unes manifestacions que sovint han trobat la violència policial com a resposta.
Les denúncies també s'han fet sentir al Parlament, que en diverses ocasions s'ha convertit en l'escenari d'enfrontaments entre els diputats del partit de govern i els de l'oposició.
Durant tot un any, milers de persones han sortit al carrer per protestar contra la corrupció i l'autoritarisme marcats per una generació de serbis que han dit prou i exigeixen eleccions anticipades.
El documental "Desperta, Sèrbia! La revolta dels estudiants" de la sèrie "Punt de no retorn" del periodista Raül Gallego retrata i fa seguiment dels fets. El pots recuperar aquí:
Marroc: menys estadis i més hospitals
Sota el nom de GenZ 212, en referència al prefix de telèfon, els joves marroquins han sortit al carrer en diverses ocasions en el que s'ha convertit en les manifestacions més grans dels últims anys contra el govern.
La repressió ha estat contundent, amb més de mig miler de detinguts a tot el país i tres morts.
Els joves exigeixen millores en el sistema educatiu i sanitari, més justícia social i mesures contra l'atur juvenil.
Les manifestacions denuncien la corrupció i critiquen el govern per invertir diners en esdeveniments esportius internacionals, com la Copa de la FIFA del 2030, mentre negligeix la salut i l'educació. Un altre focus de denúncia és el sector sanitari.
L'espurna que ha atiat el foc ha estat la mort, recentment, de vuit dones mentre donaven a llum en un hospital públic d'Agadir. Una altra dada econòmica preocupant sobre el futur del país: segons el Banc Central marroquí, l'atur juvenil va ser del 47% durant el segon trimestre d'aquest any.
Les manifestacions s'han popularitzat i escampat a través de les xarxes socials com Facebook o TikTok, però sobretot a través de Discord.
De fet, per la investigadora del CIDOB, Inés Arco, s'ha pogut veure "el sorgiment de forma orgànica en molts casos vinculats a canals d'internet, com poden ser Discord, que són càmeres on tothom pot accedir". En casos com el Marroc, han arribat a tenir més de 200.000 participants.
"Això fa que siguin moviments horitzontals i molt diversos, però també crea la possibilitat d'una fragmentació i de la falta de sostenibilitat d'aquests moviments", detalla Arco.
No tenir líders els protegeix davant de possibles repressions cap als artífex d'aquests moviments.
Nepal: de la prohibició de les xarxes a les crítiques pels Nepobabies
La prohibició de 26 xarxes socials per reprimir les veus anticorrupció va provocar que milers de joves de la generació Z sortissin al carrer al Nepal a principis de setembre. Ho van considerar un atac directe a la llibertat d'expressió, sobretot després del cansament generalitzat de veure la luxosa vida dels fills dels jerarques a les xarxes.
De fet, algunes de les consignes més repetides han corregut amb les etiquetes de #NepoKid i #NepoBabies. Denuncien que el nepotisme, l'amiguisme i la corrupció fan que les oportunitats laborals "s'heretin" i no "es guanyin".
És per això que, segons analistes locals, es tracta d'una persecució directa contra l'elit política del país. Aquestes diferències han portat a molts joves a haver de marxar del país per poder trobar feina.
Davant de l'augment de les protestes, el primer ministre, K. P. Sharma Oli, va dimitir, però no va aconseguir apaivagar les protestes, que es van estendre amb atacs a polítics i les seves cases.
Les protestes van acabar amb desenes de morts, ferits i detinguts i amb el Parlament del Nepal en flames. La policia va respondre amb gas lacrimogen i pilotes de goma.
Els manifestants han calat foc a altres edificis oficials, com l'oficina de Presidència i la seu del Tribunal Suprem, a més d'atacar mitjans de comunicació i posicions de la policia de trànsit durant una manifestació. La violència també ha arribat a les presons, on més de 900 presos es van escapar.
Perú: crítiques a la policia, al govern i a la manca de democràcia
Milers de joves també han sortit als carrers del Perú, agafant com a referència el Nepal. En aquest cas, protesten contra el govern i el Congrés per la corrupció, l'autoritarisme i l'augment de la inseguretat ciutadana --sobretot al transport públic--, impulsada per l'auge del crim organitzat.
La tensió ha augmentat després de l'ascensió presidencial del president del Congrés, José Jerí, un cop es va destituir la presidenta Dina Boluarte per part del Legislatiu.
També en resposta a la reforma del sistema de pensions aprovat pel Congrés peruà. Aquesta nova llei obligava els treballadors independents a aportar al sistema públic de pensions, però limitava al mínim la quantitat que poden retirar anticipadament els menors de 40 anys. Per això, demanen la retirada d'aquesta reforma de les pensions.
La repressió policial de les manifestacions va deixar desenes de ferits i un mort: el cantant de hip-hop Eduardo Ruíz, de 32 anys, per una ferida de bala, segons el Defensor del Poble. El tret l'hauria disparat, presumptament, un agent policial encobert, fet que ha portat a reclamar profundes investigacions.
Al Perú, cal tenir en compte que els joves entre 15 i 29 anys són el bloc més gran de votants del país: més del 25 % de l'electorat.
Tot plegat ha acabat amb un reclam més generalitzat: més democràcia.
I ara què passarà?
Cal veure què passarà amb totes aquestes revolucions de la generació Z i si realment estan assolint les seves demandes. Algunes peticions són concretes, però d'altres són demandes més antigovernamentals, que volen mostrar un malestar general contra un sistema. Unes demandes que, en part, ens poden recordar les Primaveres Àrabs del 2011, la Revolució dels Paraigües del 2014 o, salvant les distàncies, el 15M aquí o les mobilitzacions pel dret a l'habitatge.
Per la investigadora del CIDOB, Inés Arco, "el que estem veient és que hi ha uns elements, uns factors de base a què les forces tradicionals o la política tradicional no han sigut capaços de donar resposta de forma correcta".
És a dir, afegeix Arco, "aquests moviments al final el que demostren és que la política tradicional és incapaç ara mateix, per molts joves o per moltes persones, en els seus països, de trobar respostes que els millorin les seves condicions de vida o que tinguin un impacte positiu per al seu futur".
Ara la gran incògnita és veure cap a on van totes aquestes demandes i si aquesta manca de lideratge fa que es vagin apagant o si, per contra, aquest malestar farà que sorgeixin noves mobilitzacions al carrer.
Butlletí Mirada Global
Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts
Subscriu-t’hi
