La sequera dobla els incendis a Catalunya i fa preveure un estiu d'"elevadíssim risc"
En una bona part de Catalunya, fa més de tres mesos que no hi plou. L'últim episodi important de pluja va ser al novembre. La sequera ha fet disparar el nombre d'incendis i ja s'ha doblat la xifra de l'any passat. La majoria són agrícoles, però també augmenten els forestals. La situació és especialment delicada al Pirineu, on l'època amb més risc de foc és l'hivern. Els embassaments i els cultius també es veuen afectats i, tot i que la situació podria canviar amb una primavera plujosa, si això no passa, els indicadors pronostiquen un estiu amb un "elevadíssim" risc.
Redacció / TVC
4 min
També el doble d'hectàrees cremades
Si el mes de novembre passat va ser el més plujós a Catalunya en dècades, les precipitacions han estat des d'aleshores esquives i estan convertint aquest hivern en el més sec dels últims 70 anys. La falta de pluja en aquests tres mesos, i la menor humitat ambiental, han estat el caldo que ha afavorit la proliferació d'aquests incendis, en total 178 entre l'1 de gener i el 29 de febrer, amb 358,8 hectàrees cremades (240 de les quals, arbrades) enfront dels 88 incendis i 186,79 hectàrees (159 d'arbrades) del mateix període del 2011. Els sinistres més greus van ser el 20 de febrer a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), amb 100,7 hectàrees cremades i a l'Albiol (Baix Camp), on al febrer van cremar 61 hectàrees, segons dades aportades a EFE per la Direcció General del Medi Natural.
Un "bloqueig anticiclònic" inhibeix les pluges
L'hivern climàtic (desembre, gener i febrer) ha estat caracteritzat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, per un "bloqueig anticiclònic" que ha inhibit l'aparició de precipitacions generals amb totals pluviomètrics molt escassos. En molts punts, sobretot de les comarques de Lleida i a la Ribera d'Ebre, el percentatge de pluja caiguda en aquests tres mesos no supera ni el 10% de la mitjana que correspondria a aquest període de l'any. En general, la precipitació hivernal acumulada al conjunt de les comarques catalanes ha estat entre el 15 i el 25% de la mitjana climàtica de pluges. Només la Vall d'Aran i al nord del Pallars Sobirà s'han acostat a la normalitat.
Ni rastre d'un hivern tan sec com aquest
L'investigador del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, Jordi Vayrena, ha explicat a EFE que la vegetació està "paralitzada" per la falta de pluja i humitat, i alguns boscos d'alzines estan començant a assecar-se. Vayrena afirma que no hi ha antecedents d'un hivern tan sec com aquest, i que l'indicador del grau d'humitat del combustible forestal que controlen els tècnics de la Generalitat fan preveure un estiu amb un elevadíssim risc d'incendis si la primavera no porta pluges.
Estat dels embassaments
La falta de precipitacions comença a notar-se a poc a poc a l'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya, que malgrat estar encara al 84% de la seva capacitat (garantia de proveïment per a un any de les àrees a les quals subministra encara que no hi hagués precipitacions), han perdut tres punts del percentatge d'aigua emmagatzemada fa un mes o, el que és el mateix, 22 hm3.
Pitjor és la situació dels embassaments de la conca de l'Ebre que afecten el territori català. A excepció del de Riba-roja, que està al 97,1% de la capacitat, la resta es troba bastant per sota, i amb menys aigua emmagatzemada que fa un any: Escales (66,5%), Rialb (65,8%), Santa Anna (50,2%), Tremp (54,4%), Oliana (37,6%) o Canelles (38,6%).
Poca neu acumulada
Tampoc es pot esperar que la neu acumulada als vessants pirinencs ajudi gaire a millorar els nivells de les reserves d'aigua. A les valls pirinenques de les conques de l'Ebre s'emmagatzemen 217 hm3 d'aigua, l'equivalent en neu (enfront dels 332 hm3 de l'any passat per aquestes mateixes dates). En el cas de les conques internes, la neu acumulada no sol ser una quantitat gaire ressenyable, la major part no arriba als embassaments, ja que una part s'evapora i una altra es filtra al subsòl.
Cultius afectats per les gelades
Encara que la situació podria canviar amb una primavera plujosa, la falta de precipitacions està alentint el creixement dels cereals d'hivern (ordi i blat) a les zones de secà de Lleida. Segons el cap de servei de Producció Agrícola de la Generalitat, Jaume Boixadera, aquests cultius també es van veure afectats per les fortes gelades del febrer passat. Igualment tindran problemes els cultius de regadiu de Lleida, ja que en pocs dies els pagesos hauran de decidir si sembren els camps de blat de moro davant les escasses reserves d'aigua, que els obliguen a marcar la prioritat de reg, enfront de les necessitats dels arbres fructícoles.
Si el mes de novembre passat va ser el més plujós a Catalunya en dècades, les precipitacions han estat des d'aleshores esquives i estan convertint aquest hivern en el més sec dels últims 70 anys. La falta de pluja en aquests tres mesos, i la menor humitat ambiental, han estat el caldo que ha afavorit la proliferació d'aquests incendis, en total 178 entre l'1 de gener i el 29 de febrer, amb 358,8 hectàrees cremades (240 de les quals, arbrades) enfront dels 88 incendis i 186,79 hectàrees (159 d'arbrades) del mateix període del 2011. Els sinistres més greus van ser el 20 de febrer a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), amb 100,7 hectàrees cremades i a l'Albiol (Baix Camp), on al febrer van cremar 61 hectàrees, segons dades aportades a EFE per la Direcció General del Medi Natural.
Un "bloqueig anticiclònic" inhibeix les pluges
L'hivern climàtic (desembre, gener i febrer) ha estat caracteritzat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, per un "bloqueig anticiclònic" que ha inhibit l'aparició de precipitacions generals amb totals pluviomètrics molt escassos. En molts punts, sobretot de les comarques de Lleida i a la Ribera d'Ebre, el percentatge de pluja caiguda en aquests tres mesos no supera ni el 10% de la mitjana que correspondria a aquest període de l'any. En general, la precipitació hivernal acumulada al conjunt de les comarques catalanes ha estat entre el 15 i el 25% de la mitjana climàtica de pluges. Només la Vall d'Aran i al nord del Pallars Sobirà s'han acostat a la normalitat.
Ni rastre d'un hivern tan sec com aquest
L'investigador del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, Jordi Vayrena, ha explicat a EFE que la vegetació està "paralitzada" per la falta de pluja i humitat, i alguns boscos d'alzines estan començant a assecar-se. Vayrena afirma que no hi ha antecedents d'un hivern tan sec com aquest, i que l'indicador del grau d'humitat del combustible forestal que controlen els tècnics de la Generalitat fan preveure un estiu amb un elevadíssim risc d'incendis si la primavera no porta pluges.
Estat dels embassaments
La falta de precipitacions comença a notar-se a poc a poc a l'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya, que malgrat estar encara al 84% de la seva capacitat (garantia de proveïment per a un any de les àrees a les quals subministra encara que no hi hagués precipitacions), han perdut tres punts del percentatge d'aigua emmagatzemada fa un mes o, el que és el mateix, 22 hm3.
Pitjor és la situació dels embassaments de la conca de l'Ebre que afecten el territori català. A excepció del de Riba-roja, que està al 97,1% de la capacitat, la resta es troba bastant per sota, i amb menys aigua emmagatzemada que fa un any: Escales (66,5%), Rialb (65,8%), Santa Anna (50,2%), Tremp (54,4%), Oliana (37,6%) o Canelles (38,6%).
Poca neu acumulada
Tampoc es pot esperar que la neu acumulada als vessants pirinencs ajudi gaire a millorar els nivells de les reserves d'aigua. A les valls pirinenques de les conques de l'Ebre s'emmagatzemen 217 hm3 d'aigua, l'equivalent en neu (enfront dels 332 hm3 de l'any passat per aquestes mateixes dates). En el cas de les conques internes, la neu acumulada no sol ser una quantitat gaire ressenyable, la major part no arriba als embassaments, ja que una part s'evapora i una altra es filtra al subsòl.
Cultius afectats per les gelades
Encara que la situació podria canviar amb una primavera plujosa, la falta de precipitacions està alentint el creixement dels cereals d'hivern (ordi i blat) a les zones de secà de Lleida. Segons el cap de servei de Producció Agrícola de la Generalitat, Jaume Boixadera, aquests cultius també es van veure afectats per les fortes gelades del febrer passat. Igualment tindran problemes els cultius de regadiu de Lleida, ja que en pocs dies els pagesos hauran de decidir si sembren els camps de blat de moro davant les escasses reserves d'aigua, que els obliguen a marcar la prioritat de reg, enfront de les necessitats dels arbres fructícoles.
