LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

És possible que us sembli que faig de comptable de partit polític. O de ministre d'Economia, Hisenda o gerent de club de futbol. Però no, per més voltes que hi dono, a mi els números em surten com em surten. Coincideixen, és veritat, interessos propis i realitat, però no he hagut d'utilitzar cap mall per fer-los quadrar. Senzillament és així. Una suma de dos partits de futbol que té dos resultats diferents. Aquí l'ordre dels factor sí que altera el producte i, segurament, algun despatx que ja viu alterat de mena fa algunes temporades.
Sóc de lletres, ho reconec, però, per mi, aquesta jornada el Barça s'hi juga tres punts, que pot ser un. I en pot guanyar fins a cinc.
Suposo que és l'avantatge que té anar el primer. Jugues contra el rival de torn, en aquest cas el Sevilla, que fora del seu estadi pateix -com va demostrar ahir a l'Europa League-, i pots guanyar els tres punts en joc. O un. O cap. Només tres punts. Continuar sumant més o menys o no fer-ho. Però això només passa quan vas primer, quan mires de cua d'ull els altres que van darrere, que, això sí, et poden alegrar el dia, com deia Clint Easwood, amb una derrota o un empat. I com va passar l'última jornada, dos dels tres que van darrere es tornen a trobar i poden perdre l'un o l'altre o, en el súmmum de la generositat, poden empatar, amb la qual cosa perden tots dos.
(Atenció companys de Canal Plus, si el Barça guanya, com va fer davant l'Athletic quan la pregunta va ser si era injusta la sanció de penal i expulsió, ja podeu anar preparant la de si és just que l'empat valgui només un punt i se'n perdi un altre pel camí.) Bé, concentrem-nos en el que ens interessa, si el Barça guanya, que encara no ho ha fet, i els dos Madrid empaten el derbi de diumenge, el Barça sumarà tres punts i dos que deixaran de guanyar els seus més immediats perseguidors; cinc punts. Si perd, només en deixarà de sumar tres. En pot arribar a perdre tres respecte del segon o el tercer que, si empatessin, quedaria en un.
No vull marejar ningú, però el Barça, que aquest cap de setmana pot acabar de donar un cop a la lliga, s'hi juga relativament poc si perd, i hi pot guanyar molt si guanya. La sort d'anar primer, de dur un avantatge confortable i tenir els seus seguidors immediats amb tota la feina per fer i partits entre ells per disputar.
Tot a la vida és relatiu, és clar. Fins i tot les matemàtiques que sumen més per a uns que per als altres. O potser és que sóc de lletres i, com que ve el cap de setmana, estic més optimista del que tocaria. No ho sé. Tot és tan relatiu...