La vida i el llegat de la mestra i pedagoga Rosa Sensat, peça clau en la renovació de l'escola a Catalunya
Portàvem un pla i un pla ambiciós, a més a més: el de fer una escola en tot el veritable sentit i valor, una escola que no ho semblés, que fos totalment diferent del que aquells dies era el comú de les escoles.
Rosa Sensat (El Masnou 1873 - Barcelona 1961) va fer realitat una dels propòsits dels pedagogs renovadors de principis del segle XX: fer una escola pública, activa i de qualitat. L'Escola de Bosc, inaugurada el 1914 a la muntanya de Montjuïc, és una de les fites més importants de l'educació a Catalunya i, en bona part, va ser gràcies a la directora de la secció de nenes.
Angeleta Ferrer i Sensat, filla de Rosa Sensat, definia l'Escola del Bosc com "una escola meravellosa".
Imagineu-vos què representa per una criatura com jo, que tenia nou anys, sortir d'una escola amb una aula tancada, per molt maca que fos l'aula, trobar-se que el sostre de l'aula era el cel, que no hi havia parets, i que érem amos de la muntanya, abans de la seva urbanització. És a dir, la muntanya de Montjuïc era tota nostra.
A l'Escola del Bosc els alumnes aprenien amb activitats reals, sobretot a l'aire lliure i amb l'observació de la natura.
Primer observar, fer una observació directa, recollir uns materials durant l'observació. Una observació plena, contemplativa, en el sentit de profunda. Amb una mirada atenta, afinada. I llavors el treball a l'aula ve posteriorment, constata Maite Pujol, mestra d'educació infantil i professora de la UVic-UCC.
Rosa Sensat ha estat una de les pedagogues catalanes més influents de tots els temps perquè va dur a la pràctica molts dels principis de l'anomenada Escola Nova, però també pel seu compromís amb l'educació de qualitat, la formació de les dones i l'autoexigència dels mestres.
Escola Nova perquè és una escola diferent, una escola diferent de la tradicional. Basada, sobretot, en els principis de la pedagogia activa, que l'infant és qui actua, és el centre, és el que s'ha de moure, explica Joan Soler, mestre i doctor en Pedagogia.
Apartada pel franquisme, va viure els últims anys de vida reclosa a casa seva i sense cap reconeixement públic. El 1965, una incipient Escola de Mestres i l'Escola d'Estiu van adoptar el seu nom amb el que s'acabaria convertint en l'Associació de Mestres Rosa Sensat, un dels agents més importants a favor de l'escola pública i de qualitat de Catalunya.
Jordi Garcia, professor de Teoria i Història de l'Educació a la UB, destaca la transcendència de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
És una associació que va ser molt important als anys seixanta, en època de transició, perquè va lluitar per connectar el bo i el millor del primer terç del segle XX amb tots els mestres que s'incorporaven als anys seixanta i setanta.
Per Josep Gonzàlez-Agàpito, Catedràtic de Teoria i història de l'educació a la UB, el missatge de Rosa Sensat continua parlant al present.
I el missatge és aquest, donar les eines per fer descobrir que aprendre és una aventura formidable i amb aquesta joia d'aprendre es pot canviar el context que sigui. No es pot entendre com va continuar l'esperit de l'Escola Nova a Catalunya sense Rosa Sensat.
Fitxa tècnica:
Direcció: Eduard Miguel Costal
Documentació: Pau Raga Pujol
Assessorament: David Pujol Fabrelles
Animacions: Natàlia Vilches Rodiño
Música: Joan Bramon Mora
"Rosa Sensat, per una escola plena de vida" és una producció de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, realitzada per Goita! Audiovisuals, amb el suport del Departament de Cultura i Departament d'Educació i en commemoració del 150 anys Rosa Sensat.
