Les dones del sector agroalimentari guanyen un 23% menys que els homes

Assumpta Codinachs Parés és ramadera, ecologista, feminista i activista. També és una dona pionera: va ser de les primeres a ocupar un càrrec sindical a la Unió de Pagesos. Parlàvem amb ella a "Un restaurant caníbal a Berlín" i ens deia que la majoria de dones pageses s'hi dediquen per matrimoni, viudetat o herència. Són poques, com ella, que ho fan per decisió.

"Sempre hem sigut poques les dones pageses. Hem acceptat la feina que ens han deixat perquè els llocs de poder els han ocupat majoritàriament homes i per això hem fet sempre un paper secundari, encara que igualment important."

El seu exemple, després de 40 anys dedicada a la pagesia, ve a confirmar les conclusions d'un estudi que el Departament d'Agricultura ha encarregat a la Universitat de Girona. Les dones del sector agroalimentari cobren un 23,19% menys que els homes.

Malgrat la bretxa salarial,  elles representen un 40% del total de treballadors. I encara que el sector continua sent molt masculinitzat, sí que s'observa un canvi de tendència. Cada vegada hi ha més dones en llocs de lideratge. Els motius, segons l'estudi, són: major formació i ambició, i més paritat en la conciliació. Igualment, cal destacar que la maternitat continua sent vista com un problema per ocupar un càrrec de responsabilitat.

D'aquesta ambició empresarial i capacitat de lideratge ens en parlava al "Restaurant caníbal" Dolors Català, presidenta de l'Associació de Dones del Món Rural:

"El futur de la pagesia serà femení o no serà. Les dones som les que estem aportant innovació al sector; i cada vegada són més les empreses liderades per dones que pensen nous projectes per valoritzar el mon rural."

La Dolors, que té camps a Arbeca, recorda que la dona pagesa històricament ha hagut d'ocupar-se també de l'organització de la llar: comprar, cuinar, rentar la roba, netejar, cuidar els nens i els avis… tenir cura dels altres, en definitiva!

I per això, aprofitant aquest 8 de març, cal recordar que la dona és qui sempre s'ha ocupat de tenir cura dels altres, una feina poc reconeguda, menystinguda i no remunerada. Tal com ens recorda el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, cuinar és la manera més essencial de cuidar.

"La cuina l'han inventat les dones per alimentar-nos de manera sana i sostenible."

Per això, diu Massanés, sempre parlant en general (i sabent que tota generalització té part de mentida), el més curiós és que la cuina dels homes, per extraordinària, no ha de ser tan sana ni sostenible, mentre que la de les dones, l'ordinària (la domèstica, però també la de les fondes o la de les escoles), sí que ha de ser, necessàriament, sana i sostenible.