Les iaies d'Olot que revolucionen les residències d'avis fent playback

Els usuaris de la residència de gent gran Els Cirerers de Medinyà estan expectants. Els han explicat que aquesta tarda venen un grup de dones de la Garrotxa a cantar, i que la seva posada en escena no els deixarà indiferents.

Abans que arribin, els avis ja estan a punt per veure-les, i el menjador del centre s'ha convertit en un petit teatre amb fileres de cadires.

A les quatre de la tarda arriben. Van carregades amb un altaveu i una burra plena de penjadors amb diferents conjunts de roba. Els acompanya en Pol, el net d'una d'elles. Ell els hi farà de tècnic de so. Ja li han passat la llista de cançons perquè no hi hagi cap confusió.

Diuen que no saben cantar i el seu nom artístic ja és tota una declaració d'intencions: Balmes que No T'hi Fixis, un grup de 10 garrotxines que actuen per teatres i residències d'avis de la demarcació de Girona.

"Per fer playback has d'aprendre a cantar per dintre"

La formació va néixer fa una dècada a l'edifici Balmes d'Olot, on vivien algunes de les integrants del grup en pisos tutelats per a la gent gran. La seva passió pel teatre i la música les va unir.

"No n'hi ha cap del grup que sàpiga cantar. Per això vam optar per fer playback, i així sembla que cantem però sense fer-ho", admet la Montse Pujol, directora del grup.

Assegura que fer playback també té la seva dificultat. Primer, estudiar bé la cançó, saber-la interpretar i sobretot aprendre a cantar-la per dintre: "Si fas playback no pots cantar per fora."

Dones de 68 a 83 anys

La Montse té 81 anys, i no és la més gran de la formació: "Com que no parem, no tenim temps de tenir cap mal." Assagen tres cops per setmana i també estudien a casa per anar als assajos amb la lletra ja apresa.

"Perfilem les cançons entre totes, hi afegim la coreografia i tots els instruments que porta". L'Empar és la reina de la trompeta, però també toca el teclat i, quan cal, agafa el micro.

Totes deu fan tots els papers de l'auca i les pots veure cantant, tocant qualsevol dels instruments i fins i tot ballant al ritme d'un repertori que trien seguint un únic criteri: les cançons que a elles els agraden. Tot i que intenten canviar el repertori pràcticament a cada actuació.

Uns gustos que solen encaixar amb els del seu públic. Només cal veure els usuaris d'Els Cirerers quan comença a sonar Raffaella Carrà o Camilo Sesto.

"Quan arribes tothom està amb el cap baix, ningú et diu res, però al cap d'una estona ja et segueixen", explica la Montse Fàbriga, una altra de les integrants del grup.

Als seus xous intenten que no hi falti cap detall. També en el vestuari, que canvien a cada cançó. Texans amb purpurina, vestits de lluentons, corbatins.

Es canvien de roba a cada cançó

Cada tema que interpreten té la seva indumentària i per a elles això és molt important: "El vestuari és sagrat. Comprem la roba en funció de la cançó i si cal ens la fem nosaltres mateixes", explica la directora del grup.

"Dies abans de l'actuació ja parlem de quina roba ens posarem, si ens falten o no arracades. Jo espero que arribin les tardes per anar a assajar, tot això ens dona vida", explica l'Empar, la més veterana de la formació.