Les comarques són demarcacions administratives, però solen tenir una certa unitat paisatgística i natural que ve determinada pel clima, entre altres factors. En el cas de la nova comarca del Lluçanès, el clima és de tipus mediterrani continental humit, el mateix que hi ha a la veïna Osona.
Les peculiaritats del Lluçanès
Tot i compartir el mateix tipus de clima, el fet que el Lluçanès es trobi en un altiplà a uns 700 metres d'altura, fa que tingui unes peculiaritats concretes que el diferencien del clima de la plana de Vic.
Pel que fa a la precipitació, les dades mitjanes anuals són gairebé iguals, però espaiades amb més dies de pluja al llarg de l'any a la comarca del Lluçanès.
Probablement, el fet que aquesta comarca es trobi a cavall de la conca del Ter i la del Llobregat fa que rebi la influència dels sistemes de tempestes i de ruixats que habitualment circulen per aquests dos eixos durant la primavera i l'estiu.
A causa d'aquestes tempestes, precisament la primavera i l'estiu són les estacions més plujoses a la comarca del Lluçanès. En canvi, a la plana de Vic, ho són la tardor i la primavera per la major proximitat al mar, que fa que la pluviometria de la plana estigui més influenciada pels temporals mediterranis propis de les estacions intermèdies.
Si mirem les temperatures, també ens trobem amb unes dades mitjanes gairebé calcades. Tot i això, a la plana de Vic les temperatures mínimes a l'hivern són més baixes i hi ha més dies de glaçada i de boira a causa de la inversió tèrmica pròpia de les fondalades interiors.
A l'estiu, com que el Lluçanès està una mica més allunyat del mar, les marinades hi solen arribar més desgastades i més tard, de manera que les temperatures màximes acostumen a ser lleugerament més altes que no pas a la plana.
Aquests petits matisos, juntament amb la geografia de la zona, fa que el Lluçanès tingui un clima i un paisatge propis, dignes de ser distingits amb una nova comarca.
