Les primeres orenetes ja són aquí!

Des de l'1 de març ja som a la primavera meteorològica, tot i que l'astronòmica no arribarà fins dijous que ve, dia 20, quan passin dos minuts de les deu del matí. La natura ja comença a donar els primers signes de transició cap a aquesta estació, com la floració dels fruiters de la zona de ponent, o també l'arribada d'aus migratòries com les orenetes.

A Catalunya n'acostumem a observar els primers exemplars aïllats al mes de febrer, i a mitjans de març es fan més presents. A l'abril ja arriben a latituds d'Anglaterra i Alemanya, mentre que el nombre màxim s'assoleix al juliol, quan arriben fins al nord d'Escandinàvia abans de tornar a les latituds meridionals de cara a l'agost.

Gràcies a les observacions dels aficionats i experts en ornitologia, ja s'han pogut confirmar els primers exemplars d'enguany, segons recull el CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.

Cal recordar que tant les 5 espècies d'oreneta com les 3 de falciot, que sovint es confonen amb les orenetes, estan protegides. No hi ha cap dubte de la seva capacitat d'adaptació, no només a les condicions meteorològiques, que aquests dies no són gaire bones, sinó perquè s'han donat casos d'orenetes cuablanques criant en vaixells. Una parella, per exemple, va arribar a criar en un vaixell que feia la ruta entre Copenhaguen (Dinamarca) i Malmö (Suècia), a uns 24 km, vuit cops al dia, segons recull el Projecte Orenetes de l'Institut Català d'Ornitologia.

A més, les poblacions d'oreneta poden ser considerades bones indicadores de la qualitat de l'aire, ja que la contaminació atmosfèrica afecta el tipus i la quantitat d'insectes que hi viuen, que és en el que basen la seva dieta.

Com a curiositat final, un dels primers precedents de l'anellament científic d'ocells al nostre país va tenir lloc a Vilabertran, a l'Alt Empordà. El 25 d'agost del 1907, una oreneta cuablanca es va alliberar amb un tubet de suro lligat al coll i un missatge a dins, i va ser capturada el 16 de maig de 1908 a Zofingen (Suïssa), a gairebé 700 quilòmetres de distància en línia recta.

Durant les setmanes vinents continuaran arribant, fins a omplir el cel de Catalunya dels característics punts negres inquiets, sobretot poc després de la sortida del sol i poc abans de la posta, moments en què aquestes petites aus aprofiten per alimentar-se, i amb el cant ens recorden que s'acosta l'estiu.