L'escissió violenta d'un grup de ximpanzés d'Uganda canvia la teoria de l'origen dels conflictes humans
Un dels grups més estudiats de ximpanzés salvatges, els ximpanzés Ngogo del Parc Nacional de Kibale, a Uganda, que havien viscut anys en harmonia, s'han dividit en dos grups permanents en un procés ple de violència que els ha portat a matar-se entre ells.
L'estudi d'aquesta societat de ximpanzés des de fa 30 anys ha aportat moltes claus sobre l'evolució dels humans i, ara, aquest procés de divisió excepcional ha donat noves pistes sobre com es van desenvolupar els primers conflictes humans.
Els investigadors han vist com durant vuit anys hi ha hagut un procés de divisió del grup, que ha causat almenys 24 assassinats --17 dels quals nadons--, i que ha trastocat el que fins ara es creia que eren les bases necessàries per causar un conflicte violent.
L'estudi, de la Universitat de Texas a Austin, als Estats Units, publicat a Science, que ha fet el seguiment del procés, n'ha buscat les causes i les implicacions, i conclou que no sempre hi ha raons com l'ètnia, la religió, la llengua i les idees polítiques i altres marcadors culturals humans en l'arrel dels conflictes, sinó que els canvis en les relacions socials i de pertinença a un grup poden ser prou causa per acabar matant-se els uns als altres.
"Si els grups de ximpanzés es poden polaritzar, dividir i participar en agressions letals sense marcadors culturals de tipus humà", diu Aaron Sandel, autor principal de l'estudi, "aleshores, les dinàmiques de relació entre els individus i els grups poden tenir un paper causal en els conflictes humans més important del que sovint se suposa".
Aquests resultats donen suport a la hipòtesi de la dinàmica relacional: en absència d'ètnia, religió o ideologies polítiques, la divisió dels grups socials pot fer sorgir nous límits de grup, i portar a la violència col·lectiva.
Una divisió progressiva
El grup de ximpanzés Ngogo estava format per uns 200 individus que convivien de manera estable i harmònica fins fa uns 12 anys. Llavors va començar la divisió en dos grups, un fenomen molt excepcional en els ximpanzés que es produeix un cop cada 500 anys, i del qual ara els científics n'han estat testimonis.
Els ximpanzés, que durant molt de temps havien cooperat i establert vincles, es van enfrontar els uns contra els altres després de la divisió, cosa que indica que la identitat de grup es pot redefinir més enllà de la mera familiaritat.
El que resulta especialment cridaner és que els ximpanzésestan matant antics membres del grupi les noves identitats grupals anul·len les relacions de cooperació que havien existit durant anys.
Aquests ximpanzés formaven un mateix grup central, subdividit en diversos clans que es trobaven per col·laborar puntualment, patrullaven junts els seus límits territorials i fins i tot es reproduïen entre ells. En alguns casos, si hi havia baralles, es retrobaven poc després per pentinar-se i despollar-se --treure's mútuament els polls-- entre ells, un comportament que referma els vincles.
Les femelles abandonen el seu grup a l'adolescència per integrar-se en el d'un mascle per reproduir-se, mentre que els mascles es mantenen i es refermen en el seu clan. "No només tots els ximpanzés Ngogo compartien el mateix territori, sinó que també compartien el mateix conjunt de parelles reproductores".
Com la divisió del grup es va fer permanent
Durant les dues primeres dècades d'observació, la comunitat es va mantenir cohesionada. Els ximpanzés es movien entre subgrups flexibles, en una dinàmica típica de l'espècie, en què els individus se separen i es reuneixen temporalment.
El primer símptoma va ser el 2014, quan es va detectar un subgrup que ocupava la part més occidental del territori, en el qual les cries eren totes del mateix grup, mentre que en les dues dècades anteriors, en general els nadons eren concebuts per mascles i femelles de grups diferents.
El grup continuava col·laborant i relacionant-se amb la resta, però el 2015 aquesta relació va canviar. En una de les patrulles conjuntes que feien membres dels dos grups, els ximpanzés occidentals van fugir i els ximpanzés centrals els van perseguir.
Després, hi va haver un període d'evitació de 6 setmanes, més llarg del normal i sense comportament de reconciliació. Durant dos anys, l'evitació va anar creixent i, el 2017, el que abans era el centre d'un territori compartit s'havia convertit en una frontera.
Els dos grups havien trencat totalment els vincles familiars i de grup que abans els unien.
Comencen les morts
A partir d'aleshores, entre els anys 2018 i 2024, hi ha "una transició cap a un conflicte letal sostingut entre individus que abans havien pertangut al mateix grup", relata l'estudi. Durant els següents 7 anys, membres del grup occidental van fer 24 atacs i van matar almenys 7 mascles adults i 17 cries del grup central.
Un fet sorprenent per als científics és que "a diferència de la majoria de les escissions de grups de primats, la matança coordinada d'afiliats a llarg termini va ser després de la divisió".
D'altra banda, la dinàmica d'aquesta escissió ha desconcertat els científics, com el fet que sigui el grup més petit el que ataqui el gran, cosa que "contradiu els models simples de desequilibri de poder que donen avantatge als grups més grans". En aquest cas, es demostra que la cohesió del grup pot ser més fort que els lligams familiars i socials anteriors i pot compensar el desavantatge numèric.
Segons els investigadors, "la por dels estranys per si sola no pot explicar els casos d'agressió letal contra membres actuals o antics del grup", i han constatat alguns factors que poden haver contribuït a accelerar i consolidar la divisió.
Tres factors que poden haver contribuït a l'escissió
En primer lloc, un fet important que va afectar la xarxa de relacions dels grups va ser la mort de cinc mascles adults i una femella adulta el 2014. Se'n desconeixen les causes, però dos van tenir signes de malaltia. El fet que la mort dels individus debilités la xarxa social pot haver contribuït a la polarització del subgrup occidental.
En segon lloc, el 2015, el canvi de mascle alfa coincideix amb la primera separació sostinguda entre occidentals i centrals. Tant el mascle alfa sortint com l'entrant formaven part del grup central, tot i que l'alfa entrant havia format part del grup occidental abans de pujar en la jerarquia de dominància. El canvi de jerarquia i dominància pot augmentar l'agressivitat i l'evitació en els ximpanzés, però els primatòlegs creuen que un canvi de mascle alfa per si sol no explica per què el grup de Ngogo es va dividir, però sí que pot haver amplificat les tensions entre els dos grups.
La tercera circumstància va passar el 2017, quan una epidèmia respiratòria va matar 25 ximpanzés, inclosos quatre mascles adults i 10 femelles adultes. Un fet que, tot i que el procés ja havia començat, va poder accelerar la separació final. Dos dels mascles adults que van morir formaven part del grup occidental, i un d'ells va ser un dels últims individus a connectar els dos grups.
Aquests esdeveniments, diu l'estudi, explicarien com les xarxes es poden fracturar davant de múltiples canvis demogràfics i socials, i són una prova que les relacions canviants, independentment dels marcadors culturals, poden fracturar una comunitat i catalitzar la violència col·lectiva.
Les identitats de grup poden canviar i escalar fins a convertir-se en hostilitat letal en un dels nostres parents vius més propers en absència dels marcadors culturals que sovint es consideren necessaris per a la guerra humana.
En la conclusió, l'estudi recorda que "en alguns casos, pot ser en els petits actes quotidians de reconciliació i reunió entre individus que trobem oportunitats per a la pau".
