L'impacte de les incidències a Rodalies: més ansietat i depressió en els usuaris, segons la URV
Agafar el tren des de la demarcació de Tarragona per anar fins a Barcelona s'ha convertit en un malson per a molts usuaris. Les avaries, els retards i la manca d'informació va posar la situació al límit. Però encara va empitjorar més l'1 d'octubre amb el tall de les vies per les obres del túnel de Roda de Berà.
Durant cinc mesos els usuaris dels Regionals Sud i Rodalies van haver d'agafar un servei alternatiu per carretera fins a l'estació de Sant Vicenç de Calders per poder arribar a Barcelona.
La Plataforma Dignitat a les Vies es va fer ressò de les conseqüències en la vida personal i laboral dels usuaris i de la seva desesperació. Per això, afirma la seva portaveu, Anna Gómez, va impulsar que es fes un estudi per mesurar els efectes en la seva salut mental.
Una cosa que em va despertar fer aquest estudi va ser el dia que vaig veure que es recomanaven pastilles per l'ansietat al grup i vaig dir que això no podia ser.
Va ser llavors que un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), liderat pel professor Sergi Martín-Arbós, va posar fil a l'agulla. Van crear un qüestionari que continua recollint dades i es manté obert en línia per ampliar la mostra a través d'aquest enllaç.
De les prop de 700 persones que hi han participat fins ara, es desprèn que aquelles que agafen el tren amb més freqüència presenten més símptomes d'ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població. Concretament, el 88% dels usuaris del tren asseguren que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida. Sergi Martín-Arbós detalla que han "estudiat diferents problemes de malestar psicològic, com poden ser l'ansietat, la depressió, l'hostilitat o les somatitzacions, els símptomes físics que genera l'estrès":
Hem comparat les puntuacions amb les de la població en general i les dels usuaris dels trens són molt més altes.
L'impacte dels retards
Segons l'estudi, el 80% dels usuaris asseguren que el servei de trens arriba tard més del 50% de les vegades i gairebé la meitat afirma que sempre arriba tard. Des de la Plataforma Dignitat a les Vies, asseguren que aquest estudi ajudarà a tenir dades objectives per demostrar les conseqüències d'una mobilitat deficitària. Tal com assegura Anna Gómez, "la mobilitat afecta la salut".
El que necessitàvem era posar-li nom al monstre, a la malaltia, per dir que no estem bojos, que ens estem pujant a un tren i això no és només un problema que arribi tard sinó un problema de mobilitat que ens està afectant a les nostres vides.
Segons les dades fins ara recollides, pel que fa als símptomes d'ansietat, els usuaris freqüents tenen més del doble de puntuació que la mitjana, (de 3,56 a 8,69 en una escala de 0 a 20).
En depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. I pel que fa a les somatitzacions, també s'incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents. Això demostra, segons Sergi Martín-Arbós, la desconfiança de l'usuari.
Hem pogut veure situacions molt complexes en les respostes més qualitatives i sí que notes aquesta frustració, aquesta manca d'esperança, de confiança cap al sistema de transport públic, perquè ja han après que no hi poden comptar a partir de l'experiència que han tingut.
Aconseguir solucions reals de les administracions
L'objectiu és clar: aconseguir que les administracions reaccionin i donin solucions reals. Anna Gómez afirma que "la lluita cansa", però que continuaran batallant perquè hi hagi canvis.
Cada vegada que fem coses, volem despertar consciències i no rebre bones paraules ni reunions. Ja n'estem farts, a vegades, de reunions per fer una foto. El que volem són canvis i canvis reals. Pressionem al govern de la Generalitat i també al govern central.
En aquest sentit, Sergi Martín-Arbós també creu que aquest tipus d'estudis ajuden a l'empoderament dels usuaris.
Permet que els usuaris afectats s'adonin que les seves percepcions són compartides i generalitzables, i també que les administracions siguin conscients de l'impacte social que està tenint la crisi ferroviària i reforcin el sistema de transport públic.
Els resultats de l'estudi són preliminars i caldrà analitzar altres factors que podrien influir en aquests símptomes. També es preveu estudiar possibles diferències segons el gènere, la situació familiar i altres variables personals.
S'espera que al setembre facin públiques més dades i l'any que ve puguin tenir una anàlisi més completa.
