L'Iran designa un nou líder suprem en substitució de Khamenei, però no n'ha anunciat el nom
L'Iran ha designat un nou líder suprem una setmana després de reconèixer la mort d'Ali Khamenei en els atacs dels Estats Units i Israel.
L'Assemblea d'Experts iraniana, formada per 88 clergues, hauria arribat a un consens, segons informa l'agència France Press, que recull les declaracions de dos dels membres de l'assemblea a agències de notícies i mitjans iranians.
Segons els clergues, s'ha assolit un consens ampli i el nou líder ha estat escollit per una àmplia majoria.
El nom, però, no ha transcendit. S'espera que s'anunciï aviat.
Aquesta setmana s'ha especulat amb el nom de fins a set personalitats de l'Iran que podrien substituir Khamenei, des de la part més política a la més religiosa.
Entre els que més sonen hi ha el del fill de Khamenei, Mojtaba Khamenei. Aquest diumenge a la tarda, un dels clergues que forma part de l'Assemblea d'Experts --l'òrgan que escollirà el nou líder-- ha dit que "el nom de Khamenei com a líder de l'Iran continuarà", segons l'agència Reuters.
De tota manera, el fill de Khamenei és una figura que Donald Trump ja va deixar clar que els Estats Units no acceptarien. Israel també ha assegurat en els darrers dies que el nou líder suprem serà "un objectiu".
Qui són els noms que més sonen
El líder suprem té l'última paraula sobre tots els afers estatals de l'Iran i és la màxima autoritat política i religiosa de la República Islàmica.
Els dos noms que més sonen són el de Mojtaba Khamenei i el d'Alireza Arafi. I hi ha un tercer en discòrdia, Hassan Khomeini.
Mojtaba Khamenei
Segon fill del líder suprem Ali Khamenei, se'l considera una de les figures més influents de l'estament clerical iranià. La seva nissaga i els estrets vincles que té amb la Guàrdia Revolucionària fan que sigui una figura respectada pel règim dels aiatol·làs, capaç de mantenir l'ordre a la república islàmica en temps de guerra.
Nascut el 1969 a Mashad, al nord-est de l'Iran, va combatre durant la guerra contra l'Iraq, als anys 80 del segle passat, i després va estudiar teologia. El 1999 va continuar els estudis a la ciutat santa de Qom, per convertir-se en clergue. Va donar suport al president Ahmadinejad a les eleccions del 2005, i va liderar la milícia Basij, que va reprimir les protestes al carrer per les eleccions del 2009.
Se'l considera un clergue de línia dura, i és l'únic nom vetat per Donald Trump per ser el successor d'Ali Khamenei. La seva elecció, per tant, és tota una declaració d'intencions del règim iranià.
Alireza Arafi
Té 66 anys, i és una de les figures religioses més ascendents del règim. De fet, quan Israel va matar el líder suprem Ali Khamenei la setmana passada, Arafi va ser nomenat com un dels tres membres del consell interí de governança de l'Iran, juntament amb el president Masoud Pezeshkian i el president del Tribunal Suprem de la república islàmica.
Arafi ha estat fins ara director del sistema nacional de seminaris islàmics de l'Iran, i membre del Consell de Guardians de la Constitució i de l'Assemblea d'Experts, l'òrgan que l'ha elegit com a líder suprem.
Se'l considera alineat ideològicament amb el seu predecessor. Considera que s'ha d'aplicar plenament la llei islàmica xiïta.
Nascut el 1959 a la ciutat de Meybod, al centre del país persa, el 1970 es va traslladar a la ciutat santa de Qom, on va cursar estudis religiosos. Va presidir la Universitat Internacional Al-Mustafa, a Qom.
Hassan Khomeini
De 53 anys, és nét de l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, líder de la revolució islàmica, i fundador de l'actual república de l'Iran.
Se'l considera una personalitat moderada dins del règim, que busca una oberta controlada del país persa.
No ha ocupat càrrec rellevants, però últimament se l'ha vist en diversos actes públics.
Trump diu que el nou líder necessita la seva aprovació
A l'espera de saber el nom del nou líder iranià, el president dels Estats Units, Donald Trump, ja ha dit que el successor d'Ali Khamenei "no durarà gaire" en el càrrec si no compta amb el vistiplau de la Casa Blanca. "Haurà d'obtenir la nostra aprovació", ha declarat en una entrevista a la cadena ABC News en què també ha assegurat que les operacions militars contra Teheran avancen "segons el previst".
Trump no ha descartat que el nou líder iranià estigui vinculat al règim dels aiatol·làs, sempre i quan sigui "un bon líder". El president nord-americà ha justificat l'actual ofensiva militar per la presumpta intenció de Teheran d'"apoderar-se de tot l'Orient Mitjà". Per Trump, l'Iran és un "tigre de paper", les capacitats de defensa del qual han estat neutralitzades.
La guerra continua
En paral·lel a l'elecció del nou líder, a l'Orient Mitja la guerra continua. La distribució de combustible a Teheran està interrompuda després dels atacs que aquesta matinada han afectat quatre dipòsits de petroli i una planta logística situats a la vora de la capital. Israel i els Estats Units continuen centrant els atacs contra infraestructures bàsiques del règim islamista. També ha quedat afectada una comissaria de la capital.
Esfahan, l'antiga capital persa i tercera ciutat del país, amb més de dos milions d'habitants, ha rebut atacs contra l'aeroport. A Qazvin, al nord de Teheran, l'impacte sobre una central elèctrica agreuja les apagades del subministrament.
I tot i que el president de l'Iran va dir que no bombardejaria els països veïns que no l'ataquessin prèviament, el compromís ha durat només unes hores. Aquesta matinada països com Kuwait, Bahrain, Qatar, els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita han informat que han rebut atacs de míssils i drons. Entre els objectius, infraestructures civils com l'aeroport internacional de Kuwait. Han afectat dipòsits de combustible i un edifici administratiu.
El govern de Kuwait parla de dues persones mortes. A Dubai, dos edificis d'habitatges han rebut l'impacte dels projectils. I a Bahrain un dron ha impactat contra una dessaladora. l'Iran ha anunciat també que ha atacat una base aèria de Jordània.
