Llistes musicals entre pares i fills, l'oportunitat per vincular-se i fer descobriments

Quina relació es crea entre pares i fills a través de la música? Què ha de portar una playlist familiar? I per què triomfa el reggaeton amb els fills?

A "L'ofici d'educar" parlem de la música que passa de pares a fills i de com alguns gèneres musicals creen un xoc social i cultural entre generacions.

El Pol, des que tenia 12 anys, quan fan un viatge amb els de casa seva s'encarrega de fer una playlist amb les cançons que més agraden a la família: "Recordo que quan va començar a ser popular el reggaeton entre els adolescents en vaig posar algunes cançons, i quan els meus pares les van sentir van quedar en xoc, impactats per les lletres."

El vincle entre pares i fills a través de la música

Al primer fill del periodista musical Blai Marsé, el va ajudar a sortir del ventre matern un clàssic de Chic Korea, que li havien posat durant l'embaràs i havien identificat que el feia moure.

"Pel naixement del segon fill", explica Blai Marsé, "la meva parella va demanar reggaeton, perquè necessitava una mica de perreo per activar-se. Jo no volia que naixés amb reggaeton i tenia una playlist preparada, però no em vaig sortir amb la meva i al final va néixer amb Xavier Rudd".

El seu fill gran, l'Ovidi, és com un petit crític musical, reflexiu i analista dels concerts, mentre que el petit, el Genís, és explosiu i ballador, "el reggaeton", explica divertit Marsé.

La música ens influencia ja des del ventre matern, assevera Emma Plana, psicòloga i musicoterapeuta: "Les cançons a casa i a l'escola, les pel·lícules, les músiques que agraden als pares, els balls... Hi ha molts fets relacionats amb la música, traumàtics o alegres, que configuren el nostre vincle emocional amb la música, creant com una autobiografia musical."

L'Emma recorda, de quan era petita, les cançons que cantaven al cotxe durant els viatges. Oriol Rosell, crític i divulgador musical i professor d'Història de la Música, rememora el tocadiscos, que havien guanyat amb una travessa, on sonaven els Beatles, Elvis i Joan Baez.

I el Blai durant la infància va rebre la influència per part de la mare de les cançons d'autor, i el rock dels 60, 70 del pare; i tenia també alguns melòmans a la família: "Tot aquest caldo de cultiu va despertar el meu interès per la música, i als primers concerts vaig sentir que volia compartir el que hi passava. I ho vaig fer amb una crònica a la revista de l'institut d'un concert d'Extremoduro; i m'he dedicat al periodisme musical."

Què ha de portar una playlist intergeneracional?

Blai Marsé fa una playlist familiar en què posa cançons lligades a l'actualitat, i li serveix d'excusa per descobrir noves músiques als seus fills. Però per Marsé la playlist també hauria de portar "alguna cançó dels Beatles per explicar d'on ve la música pop que escoltem".

"A partir d'aquí cadascú ha de triar les cançons que han estat més importants per a ell", explica. "M'agrada molt relacionar les cançons amb històries, que els nostres fills escoltin les músiques que han estat importants per a nosaltres, sense imposar cançons com una doctrina."

No imposar músiques, sinó acompanyar i aconsellar, proposa l'Emma, docent d'un institut d'FP de Badia del Vallès, i com que és una playlist conjunta, que tingui aportacions de tota la família:

"Les lletres més sexistes del reggaeton, per exemple, poden ser una oportunitat per reflexionar, dialogar i explicar-los què en pensem nosaltres", afirma Emma Plana.

La psicòloga proposa fer playlists per al cotxe, per ballar, per als dius festius, per a les trobades familiars, per als aniversaris... perquè és així que es crea la memòria musical de la família, el llegat que vam rebre i el que deixarem, afegeix.

I si els nostres fills volen posar reggaeton a la playlist, no hem de donar una transcendència excessiva a les lletres, recomana Rosell: "Perquè no vol dir que els nostres fills i filles aspirin a ser narcotraficants, ni tractaran de manera sexista les noies i elles ho acceptaran, ni preferirien haver-se criat al carrer, en lloc de les comoditats amb què han crescut."

I per què triomfa el reggaeton entre els nostres fills?

El reggaeton ve de contextos molt precaritzats amb biaixos racials i de classe, relata Oriol Rosell, autor de "Matar al papito, por que no te gusta el reguetón y a tus hijos sí"

"Les comunitats afrodescendents que treballaven al canal de Panamà, vinguts de Jamaica, havien d'aprendre castellà, i van començar a fer reggae en castellà. Triomfa a Hispanoamèrica i rebota la música a les comunitats llatines de Nova York, i allà arriba a la comunitat porto-riquenya, que participa de la gènesi del rap i el hip-hop, i neix el reggaeton", explica Rosell.

I llavors torna a San Juan de Puerto Rico i es convertirà en la música dels guetos i serà prohibida, fins que finalment el 2004, quan Daddy Yankee treu "Gasolina", la transcendència ja és mundial, relata Rosell:

"I les marques de luxe i enriquir-se està ben vist", diu. Els joves ens enfrontem als adults amb el que no volem mirar, assevera Oriol Rosell: la pobresa, el racisme, la violència i el materialisme exacerbat, que són els valors del trap i del reggaeton de transgressió simbòlica que espanten els adults.

"Per configurar la pròpia identitat, directament o indirectament, l'adolescent trenca amb la identitat prèvia i els valors del nucli familiar. I la música és essencial per fer-ho perquè agrada als seus iguals i no agrada als seus pares", explica.

El reggaeton és la música de la seva generació, no la nostra, i ens recorda que ens hem fet grans, apunta Rosell: "Mentre que els adults, musicalment parlant, volem ser 'forever youngs', sentint-nos joves i hiperconnectats al present, i l'efecte YouTube ens permet tenir-ho tot sempre a mà."