Lorenzo, l'últim membre de la família Medici: "No m'agrada ser un Medici"
Sap que és inevitable, però no li agrada que l'assenyalin pel carrer ni el tractin diferent pel fet de ser un membre de la família Medici. No és que no se'n senti orgullós. La seva família va apadrinar genis com Miquel Àngel, Leonardo da Vinci o Galileo Galilei i va governar Florència durant 300 anys. Però Lorenzo de' Medici enveja ser una persona normal i corrent. "Preferiria ser el senyor Brambilla, que és un cognom molt comú a Milà", assegura.
Ser un Medici, afegeix, l'ha obligat a adoptar una determinada conducta de vida: "No facis això, no diguis allò... Jo no he pogut parlar de sexe, per exemple." Tot i això, ha intentat fer el seu camí i reivindicar la seva pròpia personalitat:
La gent espera que algú de la meva posició sigui monàrquic i de dretes. Jo sempre he tingut una inclinació republicana i voto socialista.
L'últim Medici
Ni ell ni el seu germà gran han tingut fills. Per tant, amb ells es posa punt final a una de les famílies més poderoses i influents de la història. Una nissaga que, a més de diversos prínceps, ha donat al món, entre d'altres, quatre papes, com Lleó X, i dues reines de França, entre les quals Caterina de Medici. Ell no en renega. Al contrari, està convençut que el seu cognom perdurarà.
És el destí. No cal fer-ne un drama. El nostre nom ha resistit durant 600 anys i no crec que s'oblidi després de nosaltres.
Quan visita un museu i reconeix una obra patrocinada pels Medici no pensa això hauria de ser seu, diu rient. I assegura que se sent molt orgullós del llegat que la seva família ha deixat al món: "Segons dades de la Unesco, el 60% de l'art del món es troba a Itàlia i, d'aquest, gairebé la meitat ha estat promogut pels Medici. Això fa un 24% mundial. Això és molt per a una sola família."
Un nou llibre amb secrets inèdits
Lorenzo de' Medici contribueix a divulgar el llegat familiar a través dels seus llibres. Ho ha fet amb novel·les històriques com "La palabra perdida" (Espasa/Planeta), que ens transporta des d'una civilització de fa més de 3.000 anys fins a la Barcelona actual, i també amb assajos com "Els Mèdici. La nostra història" (Belacqua), l'obra que ara, 24 anys després de la seva publicació, posa al dia amb el nou llibre "Los Medici. Mi Familia".
El volum repassa la vida dels membres més notables dels Medici i les seves aportacions en tots els àmbits, però aporta més anècdotes íntimes i reflexions personals sobre què significa ser part d'una nissaga destacada com la seva, amb les seves grandeses i misèries:
La gent ens recordarà per les nostres aportacions en l'art i el mecenatge, la filosofia, el sistema bancari o la ciència. De misèries també n'hi ha, però prefereixo que la gent les busqui al llibre.
El Medici més nòmada
L'autor italià va néixer a Milà, però va créixer entre l'Argentina i Suïssa, on va passar per diversos internats, dels quals, per cert, s'escapava sovint amb el seu germà.
Parla diversos idiomes i ha viscut en diverses ciutats del món, com Barcelona, on va residir durant 20 anys i on va començar a escriure. Quan va començar el procés independentista va marxar:
Durant el procés, tu convidaves deu persones a sopar i sempre acabaven en guerra. Una pena. Vaig preferir anar-me'n i no entrar en el joc.
Amb 74 anys, en fa 8 que viu a Portugal, però ja està pensant a canviar de lloc una altra vegada, potser a Galícia: "Soc un cul inquiet. Sempre busco nous al·licients". Sigui on sigui, assegura que seguirà escrivint sobre la seva família. Ara escriu un assaig novel·lat dedicat a Cosimo de' Medici, que publicarà la primavera de l'any que ve.
