L'últim pla d'Elon Musk per convertir-nos en "espècie multiplaneta": posar la IA en òrbita
Fa gairebé nou anys, el setembre del 2016, Elon Musk va explicar al Congrés Internacional d'Astronàutica el seu projecte de no només viatjar a Mart, sinó construir-hi una ciutat d'un milió d'habitants.
Ho va fer en una conferència penjada a YouTube en què va detallar el projecte per construir el coet Starship per anar-hi, amb l'objectiu últim de convertir l'espècie humana en "multiplanetària".
Llavors va dir que el 2023 ja haurien començat els viatges a Mart amb aquest coet. Som el 2026 i això encara queda lluny, però mentrestant s'ha convertit, de llarg, en l'home més ric que hi ha hagut mai al món.
Multimilionari i multiempresari
I des d'aquesta posició, perseguint somnis personals al capdavant de les seves empreses, està decidint alguns aspectes essencials del futur de la humanitat, no només a l'espai, sinó també a la Terra.
És el màxim responsable d'una empresa com Tesla i de més petites com X (l'antic Twitter), la d'implants cerebrals Neuralink o la d'IA (intel·ligència artificial) xAI, però la seva fortuna es basa en SpaceX.
Va fundar aquesta empresa de transport espacial el 2002, el 2008 va aconseguir contractes de la NASA que la van convertir en viable, i 24 anys després és l'empresa de més valor del món.
Ha ajuntat SpaceX, Grok i X
El dilluns 2 de febrer va anunciar que aquesta empresa havia absorbit xAI, l'empresa d'IA que va crear el 2023 per "entendre l'univers", i que set accions de xAI passaven a convertir-se en una de SpaceX.
És una operació enorme que inclou X, absorbida per xAI al març: el mateix Musk assegura que el valor de l'empresa resultat és d'1.250.000 milions de dòlars: 1 bilió per SpaceX, 250.000 milions per xAI.
Mitjans com el Financial Times han qualificat l'operació de molt arriscada, afirmant que l'objectiu és ajudar els inversors que han perdut diners amb xAI, propietària del chatbot Grok, i amb X, tot de cara a una futura sortida a borsa.
Aquesta sortida Musk la vol fer al juny, per fer-la coincidir amb una alineació de planetes molt poc freqüent, Júpiter, Venus i Mercuri, i espera aconseguir 50.000 milions de dòlars i que sigui, de llarg, la més gran de la història.
El sentit estratègic de la IA a l'espai
El professor d'enginyeria aeroespacial de la UPC Miquel Sureda creu, però, que a banda dels motius financers que hi pugui haver, fusionar SpaceX amb xAI també és estratègic tecnològicament parlant.
Sureda posa un exemple. Com més satèl·lits hi ha a l'espai, més risc de col·lisió entre ells hi ha, i la feina que ara es fa per evitar-ho des de terra l'hauran d'acabar fent els mateixos satèl·lits amb IA:
Incorporar intel·ligència artificial a l'espai és una necessitat, perquè arribarà un moment que aquestes infraestructures hauran d'operar per si soles.
Però les bases de dades en òrbita no seran només per l'operativitat dels satèl·lits, esclar: la idea de Musk és que els satèl·lits formin una xarxa que doni servei de càlcul per a la IA arreu, connectant directament ordinadors, tauletes i mòbils des de qualsevol punt del planeta.
Un visionari que sap com atraure inversors
Tant Sureda com Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, l'IEEC, elogien el caràcter visionari de Musk amb els projectes que engega, però li critiquen els anuncis que fa.
Segons Ribas, malgrat que ha aconseguit que els preus per posar satèl·lits en òrbita baixin molt, encara són 10 vegades més cars que el que va prometre, i dubta molt de les promeses que ha fet ara.
Per la seva banda, Sureda destaca la capacitat de Musk per atraure inversors amb aquests anuncis, però que ho fa de manera poc honesta:
És extremament agressiu i optimista amb els terminis, sabent que no els complirà.
Sureda i Ribas també coincideixen que si SpaceX està tan valorada és gràcies als contractes de la NASA, i que si els Estats Units li han donat i li estan donant tant de suport financer és perquè és una empresa molt estratègica per motius polítics.
"A l'espai sempre fa sol!"
En l'anunci que va fer dilluns per justificar la fusió, Musk va argumentar que els centres de dades de la IA cada vegada exigeixen més energia i refrigeració, i que la millor opció és afegir-los panells solars i posar-los en òrbita, perquè "a l'espai sempre fa sol!".
Va assegurar que d'aquí dos o tres anys ja serà més barat fer això que tenir-los a la Terra, que això exigirà augmentar exponencialment els llançaments de satèl·lits i que SpaceX està capacitada per fer-ho.
Segons va dir, el 2025 ha estat l'any que més se n'han fet, amb 3.000 tones posades en òrbita, principalment satèl·lits de Starlink, i que d'aquí pocs anys pot arribar a posar-ne un milió de tones cada any.
De fet, fa poc ha demanat permís als Estats Units per posar un milió de satèl·lits en òrbita --Starlink en té ara mateix més de 10.000--, que seran molt més grans i amb molta més capacitat.
Argumentari de ciència-ficció
Musk va assegurar després que el futur és instal·lar fàbriques a la Lluna que construeixin satèl·lits amb materials lunars i els llancin des d'allà mateix en quantitats encara més grans, 500 o 1.000 vegades més que des de la Terra.
L'argumentari ja entra de ple en el terreny de la ciència-ficció quan fa referència a l'escala de Kardaixov, creada el 1964 per un astrofísic rus per mesurar el grau d'evolució tecnològica d'una civilització.
Segons Musk, l'aspiració de la humanitat ha de ser passar al nivell 2, que en teoria és el de les civilitzacions que haurien aconseguit dominar tots els recursos del sistema solar, en el qual hi ha el seu planeta, i convertir-se així en una "espècie multiplanetària".
El mèrit d'Elon Musk i de SpaceX
Pel que fa a aquesta aroma de ciència-ficció de la retòrica de Musk, Sureda alerta que cal distingir els continguts de la ciència-ficció que són científicament impossibles dels que només són difícils.
En aquest sentit, afirma que el propietari de SpaceX és molt conscient d'aquesta diferència, i que pel que fa a les possibilitats reals de la tecnologia, toca molt de peus a terra, i per això ha arribat on ha arribat.
Un exemple és la xarxa de satèl·lits Starlink, que ofereix internet de banda ampla arreu del planeta i que, juntament amb els contractes de la NASA, és d'on surt el gruix de beneficis de SpaceX.
Ignasi Ribas destaca que a l'Àfrica ja és molt comú trobar-se gent que fa servir connexions de Starlink, i que per a molts llocs on hi ha poques infraestructures terrestres d'internet ha estat un gran avanç.
En aquest sentit, Miquel Sureda considera que l'empresa de Musk és "la punta de llança" en la nova onada de la cursa espacial:
SpaceX és l'empresa que ha transformat la manera de fer tecnologia a l'espai: ha fet coses molt difícils de manera ràpida i, sobretot, sense gastar moltíssims diners.
Tractats internacionals obsolets
En aquesta cursa espacial hi ha moltes empreses i molts països que volen seguir l'exemple de Musk, però és un moment en què els tractats internacionals sobre l'espai han quedat obsolets i, a més, són poc respectats.
Ignasi Ribas explica que els tractats vigents, acordats en el marc de l'ONU, són de fa més de 50 anys i depenen de la bona voluntat dels països, perquè no hi ha cap mecanisme per fer-los complir:
No hi ha una governança planetària, i tot el que té impacte planetari no ho sabem fer bé.
Miquel Sureda diu que els tractats es van pensar sobretot per evitar que s'hi despleguessin armes, però que no van contemplar que una empresa volgués desplegar una xarxa com Starlink, per exemple.
I alerta que "s'hauria d'evitar que l'espai es converteixi en el nou Far West", i que la solució seria un organisme semblant a l'ONU que aconsegueixi nous tractats sobre l'ús de l'espai i els faci complir.
"Mart no serà mai un pla B"
En tot cas, tant Sureda com Ribas alerten que si la iniciativa la lideren empreses privades, que és el que ja està passant, hi ha un risc evident que només vetllin pels seus interessos i obviïn els de la resta.
Tots dos també es mostren molt crítics amb les obsessions de Musk, que condensa en l'expressió "convertir la humanitat en una espècie multiplanetària", amb Mart com a objectiu prioritari.
Ribas és especialment crític amb aquesta dèria, perquè creu que dona "un missatge molt perjudicial", com si no importés què passa amb la Terra perquè podem anar a Mart, que serà una mena de paradís:
És aberrant, és una bestiesa. Per molt hostil que arribi a ser la Terra, Mart no pot ser un pla B ni ho serà mai, la Terra sempre serà millor que Mart fins d'aquí a mil milions d'anys.
Ribas, que es dedica des de fa anys a buscar exoplanetes als sistemes solars pròxims al nostre explica que n'ha trobat molts i cap dels que ha trobat es pot comparar ni remotament a la Terra com a lloc on viure.
