Mamdani assumeix l'alcaldia de Nova York amb el compromís de fer més assequible la ciutat

El nou alcalde de Nova York, el jove de 34 anys Zohran Mamdani, ha pres possessió del càrrec aquest 1 de gener amb una doble cerimònia: una de privada i simbòlica, just passada la mitjanit; i una altra de multitudinària, l'oficial, davant de l'Ajuntament.

En la primera, ha jurat el càrrec en un acte més íntim a l'antiga estació de metro Old City Hall, que va ser desmantellada fa dècades i només s'obre per a visites guiades puntuals. El jurament l'ha fet sobre l'Alcorà i flanquejat per la seva esposa i la fiscal general de Nova York.

L'alcalde ha triat aquesta ubicació per mostrar "el seu compromís amb els treballadors que mantenen la ciutat en funcionament cada dia", segons el seu equip. I també com a símbol d'una de les seves propostes electorals, que és rebaixar el preu del transport públic i fer-lo més assequible per als novaiorquesos.

La segona s'ha anomenat "Inauguració d'una nova era" i ha inclòs una cerimònia a les escales de l'Ajuntament, davant de 4.000 convidats, amb el jurament públic, música i discursos.

La cerimònia l'ha presidit el senador progressista de Vermont Bernie Sanders, a qui Mamdani considera un referent, i es podia seguir en directe en zones de visionat gratuïtes instal·lades a Broadway. Entre els participants a l'acte també hi havia la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, que el 2018, quan tenia 28 anys, es va convertir en la dona més jove d'aquest partit elegida diputada al Congrés dels Estats Units.

"Si ets novaiorquès, soc el teu alcalde. Encara que no estiguem d'acord, et protegiré, celebraré les alegries amb tu, ploraré amb tu i mai, ni per un segon, m'amagaré de tu", ha dit Mamdani, en el seu discurs a les escales de l'Ajuntament.

Zohran Mamdani és el primer batlle de confessió musulmana de la ciutat, i el més jove des del 1892. Va guanyar les eleccions al novembre amb una participació rècord --de més de dos milions de votants-- i més del 50% dels vots. I després d'una campanya contra les elits polítiques i econòmiques en què va prometre justícia social i fer front a l'alt cost de la vida en una de les ciutats més cares del món.

Entre els seus compromisos hi ha la congelació dels lloguers de renda protegida, autobusos i guarderies gratuïts, i supermercats municipals a preus baixos.

Jove, socialista i musulmà

La victòria de Mamdani i el moviment polític que l'ha acompanyat era improbable. I és que aquest musulmà xiïta nascut a Uganda i autodeclarat socialista s'ha imposat a la meca del capitalisme amb un programa centrat a fer assequible el més bàsic per viure, el taló d'Aquil·les de l'administració Trump.

Aquesta estratègia ha provocat un debat intern al partit demòcrata, especialment al voltant d'algunes propostes de Mamdani, com la de congelar els lloguers.

En canvi, l'aposta per crear més habitatge està més consolidada al partit, amb el rerefons del moviment YIMBY, acrònim de "Yes In My Backyard" [Sí Al Meu Pati del Darrere], favorable al desenvolupament de l'habitatge que confronta amb el NIMBY, l'acrònim que defensa tot el contrari.

Mamdani també aposta per les escoles bressol públiques, les botigues de queviures municipals, la defensa dels drets LGBTQ, i un salari mínim de 30 dòlars l'hora per al 2030.

L'efecte Mamdani fa eclosió

L'èxit aclaparador de Mamdani ha mobilitzat un nombre rècord de candidatures polítiques de musulmans arreu dels Estats Units.

D'acord amb el Consell de Relacions Americanes-Islàmiques (CAIR), 76 candidats musulmans es van presentar a conteses electorals el novembre passat, cosa que representa un rècord a la història dels Estats Units.

I 38 dels 76 candidats musulmans van guanyar la contesa que disputaven.

A banda de la històrica victòria de Mamdani, Ghazala Hashmi va esdevenir la primera tinent governadora musulmana de Virgínia, la primera d'aquesta confessió religiosa elegida per a un càrrec estatal a la història del país seguint el precedent del fiscal general de Minnesota, Keith Ellison, que va ser el primer home musulmà elegit per un estat.

Els musulmans nord-americans representen poc més de l'1% de l'electorat nacional, i s'han inclinat tradicionalment per opcions polítiques progressistes.

El laboratori de pensament Pew Research Center ha conclòs, però, que l'avantatge demòcrata entre els musulmans s'ha reduït considerablement per la gestió de la guerra de Gaza que va fer l'administració Biden.

El model YIMBY

Zohran Mamdani ha arribat a l'alcaldia sacsejant el debat nacional sobre el dret a l'habitatge.

La seva proposta per facilitar la congelació dels lloguers ha tingut gran ressò també a Catalunya, si bé cal establir-ne els paràmetres adequadament.

Així ho demana l'antic comissionat adjunt d'Habitatge de Nova York Francesc Martí, que va treballar colze a colze amb Leila Bozorg, futura tinenta d'alcalde d'Habitatge amb Mamdani.

"Aquí, de l'agenda de Mamdani s'ha destacat la congelació dels lloguers. Però hi ha una part menys coneguda, una aposta clara per construir molt més habitatge i agilitzar els processos urbanístics", explica Martí.

Al novembre Nova York va aprovar canvis clau a la carta de la ciutat per traslladar certs poders sobre la zonificació urbanística a l'alcalde.

Darrere de la iniciativa hi havia la mateixa coalició que va elegir Mamdani, i que ha protagonitzat l'auge de l'anomenada esquerra YIMBY.

Martí desgranava el que representa aquest moviment urbanístic, el yimbisme, que --diu-- parteix d'una idea molt simple: "No gestionar indefinidament l'escassedat, com si fos una cua de racionament."

Martí afegia que tot plegat és una reflexió rellevant i molt interessant per a Barcelona.

Segons l'antic comissionat adjunt d'Habitatge, el cas de Mamdani mostra que pot existir un lideratge clarament d'esquerres, que defensi els llogaters, i alhora aposti decididament per agilitzar la construcció com una solució estructural al paradigma d'escassedat.