Marco Rubio fa de "poli bo" i intenta fer les paus amb Europa a la Conferència de Múnic

La Conferència de Seguretat de Múnic d'aquest any està servint per prendre la temperatura real de les relacions entre els Estats Units i la resta de socis de l'OTAN. Totes les mirades estaven posades en el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, després d'un any marcat pel xantatge comercial de la Casa Blanca, les amenaces d'invasió de Groenlàndia i els menyspreus de Donald Trump cap a Europa, acusant-la de viure a costa d'una pretesa seguretat proporcionada pel Pentàgon. La pregunta era clara: venia a refer ponts o a confirmar la fractura?

Rubio ha optat per una fórmula de conciliació retòrica sense canviar el fons polític. En un discurs molt aplaudit, ha definit els Estats Units com "el fill d'Europa", reivindicant els lligams culturals, històrics i civilitzadors entre les dues ribes de l'Atlàntic. "Ens pertanyem mútuament", ha dit en un missatge que ha sonat com un bàlsam en una sala acostumada, els darrers mesos, a la confrontació oberta.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha declarat molt alleugerida pel to i les formes de Rubio, en contrast amb la conferència de l'any passat, amb un vicepresident J. D. Vance que va tenir la impertinència de criticar el model social europeu en territori europeu. Un Vance, que, per cert, aquest any ha preferit desistir de viatjar a Múnic.

Després d'un any de sobresalts, el simple fet que Washington no hagi pronunciat ni insinuat la paraula ruptura ja ha estat percebut com una bona notícia. El ministre alemany d'Afers Exteriors ha arribat a qualificar Rubio de "soci de veritat". El ministre alemany no ha volgut completar la frase que estava al cap de tothom "un soci de veritat, al contrari que...". A Múnic, s'ha notat un sospir col·lectiu: el llenguatge havia canviat.

Ara bé, sota el to conciliador, el missatge de fons es manté intacte. Rubio ha insistit que els Estats Units no volen ser "els gestors del declivi d'Occident". Ha repetit, així, una de les tesis centrals de l'administració Trump: Europa s'ha de reforçar militarment, controlar la immigració i abandonar el que Washington considera una deriva reguladora excessiva en àmbits com el clima o la indústria.

En cap moment s'ha referit a les preocupacions reals de molts dels països de l'OTAN. En cap moment ha fet menció directa a Rússia en el discurs principal. Es tracta d'una omissió molt cridanera.

Rubio, per tant, ha preferit no revelar quins són els plans de la Casa Blanca respecte a Ucraïna. Rubio, en aquest paper habitual de "poli bo", no s'ha volgut comprometre. Volodímir Zelenski ja havia sentit Rubio quan ha pujat a l'escenari. El president ucraïnès ha expressat la seva esperança que aviat es reprenguin les converses de pau a Ginebra, però ha deixat clar el seu malestar.

Els Estats Units --ha dit-- demanen concessions massa sovint a Kíiv i massa poc a Moscou:

Zelenski ha reconegut sentir-se "una mica" pressionat per acceptar un acord ràpid.

Rubio, preguntat després del discurs, ha assegurat que Washington manté el compromís d'assolir una solució negociada i ha reconegut que té molts dubtes sobre les veritables intencions del Kremlin. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també ha respirat tranquil.

Ja no té necessitat de dissimular el seu to neutral davant dels atacs de la Casa Blanca, un to neutral que ha estat molt criticat pel Canadà i la majoria de socis, que ho han interpretat (en el millor dels casos) com una mostra de feblesa o de submissió a la Casa Blanca.

Rutte ha intentat, avui, projectar unitat, tot afirmant que els aliats estan en el mateix vaixell i alineats en l'objectiu de la pau. Rutte, avui, ha tornat a insistir a canviar el relat, segons el qual Rússia està guanyant. El secretari de l'OTAN ha recordat el miler de soldats russos que moren cada dia al front. Malgrat tot, sota el cel de Múnic, encara és palpable la por d'Europa que un acord es construeixi en termes favorables a Moscou.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit en la necessitat de reforçar l'autonomia estratègica europea sense trencar, això sí, amb els Estats Units. La seva intervenció ha anat en la línia d'ahir del president francès, Emmanuel Macron: Europa s'ha de fer respectar, no pot resignar-se a ser caricaturitzada com una potència decadent ni pot delegar indefinidament la seva seguretat.

Sánchez ha defensat més coordinació industrial i militar europea com a complement --no com a substitut-- de l'Aliança Atlàntica. Ha criticat, però, les vel·leïtats atòmiques d'alguns dels seus socis més estimats. Ho ha dit, com a representant d'un país, Espanya, que sap de prop els efectes de les armes nuclears, en referència a l'incident de Palomares, a Almeria, el 1966.

El debat sobre el "nou ordre mundial" o, més ben dit, el "nou repartiment del món" proposat per Trump, ha dominat la conferència. La Xina, a través del seu ministre Wang Yi ha advertit contra la desconnexió econòmica (una referència directa a la guerra comercial de Trump) i ha criticat els intents de separar blocs.

En aquest context, Rubio ha jugat el paper de bomber diplomàtic: ha suavitzat el llenguatge, ha apel·lat a la història compartida i ha evitat provocacions. Però no ha alterat l'orientació estratègica de Washington. Com resumien alguns diplomàtics als passadissos: és el mateix missatge que fa un any, només que amb formes més correctes.

Von der Leyen surt més tranquil·la; Zelenski, més inquiet; Sánchez, reafirmat en la necessitat d'una Europa més forta. La Conferència de Múnic confirma que l'aliança transatlàntica no està trencada, però tampoc blindada. El to pot haver millorat, però el debat de fons --sobre poder, concessions i lideratge-- continua obert.