Maria de la Pau Janer guanya la 54a edició del Premi Planeta amb la novel·la "Pasiones romanas"

Durant un sopar al Palau de Congressos i al cap de dues hores de deliberacions, el jurat ha decidit premiar Maria de la Pau Janer amb el prestigiós Planeta. L'enigma s'ha mantingut fins al final, ja que en aquesta edició no sonava cap nom com a clar vencedor. Al contrari, el premi ha arribat envoltat de certa polèmica. I és que alguns membres del jurat han qüestionat la qualitat de les obres que s'hi han presentat. Les paraules més contundents les ha dit Juan Marsé, que no només ha qualificat de baix el nivell de qualitat de les novel·les finalistes al Planeta sinó que ha arribat a definir-lo de "subterrani en alguns trams". Segons ell, es tracta de votar la novel·la "menys dolenta". La també membre del jurat Rosa Regàs ha coincidit amb Marsé que aquest no és l'any en què la qualitat és més elevada. Juntament amb Pujol, Marsé, Regàs i Posadas, integraven el jurat Alberto Blecua, Pere Gimferrer, Antonio Prieto i Manuel Lombardero. Una carrera literària molt premiada Sigui com sigui, Maria de la Pau Janer s'ha emportat el Premi Planeta, després que ja hi havia quedat finalista el 2002 amb "Las mujeres que hay en mí", any en què el guanyador va ser l'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique. Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és una autora habituada a veure premiats els seus llibres ja des dels seus inicis el 1989, quan va obtenir el premi Andròmina per "L'hora dels eclipsis". És doctora en Filologia Catalana i va publicar la seva primera novel·la el 1988, "Els ulls d'ahir", que va quedar finalista en el Premi Ciutat de Palma. El 1991, va publicar l'obra "Sense compromís de perversitat", escrita juntament amb Miquel de Palol, i a l'octubre de 1993 va guanyar el Premi Sant Joan de literatura catalana amb la novel·la "Marmara". Dos anys més tard va ser distingida amb el Premi Carlemany, convocat pel govern andorrà, per "Natura d'anguila", llibre que va guanyar aquell mateix any el Premi Prudenci Bertrana de votació popular. El 1997, Maria de la Pau Janer va quedar finalista del premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra "Orient, Occident, dues històries d'amor", l'acció de la qual transcorre entre Barcelona i Israel. La seva primera vinculació al grup Planeta va arribar al març de 1999 quan va guanyar el XIX Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb la novel·la "Lola", ambientada a la Mallorca rural. De la Pau Janer ha estat autora també de diversos llibres infantils i juvenils com "L'illa d'Omar" (1989), amb la qual va aconseguir el Premi de la Crítica Serra d'Or de creació juvenil. Janer reconeix en la seva creació literària la influència dels contes tradicionals mallorquins, així com del mite de la Bella i la Bèstia, al qual va dedicar la seva tesi doctoral. A més de la seva activitat com a professora i escriptora, Maria de la Pau Janer ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació escrits i ha presentat programes a la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Un finalista que destaca en la nova literatura espanyola El periodista i escriptor peruà Jaime Bayly, finalista aquesta nit de la LIV edició del Premi Planeta de novel·la, està considerat una figura destacada de la nova literatura en espanyol i és membre d'una generació que ha fet oblidar el fenomen del "boom" llatinoamericà. Nascut el 19 de febrer de 1965 a Lima, Bayly és autor d'una desena de novel·les i amb una, "La noche es virgen", va rebre el Premi Herralde el 1997. Durant anys ha alternat el seu treball de novel·lista amb el d'entrevistador a diferents canals de televisió. Sopar presidit pels ducs de Palma La gala de concessió del Premi Planeta ha congregat al Palau de Congressos de Catalunya nombroses personalitats de la societat civil, política i econòmica en un sopar presidit pels ducs de Palma, a la qual han assistit un miler de convidats.