Meloni perd el referèndum per reformar la justícia, una de les seves propostes estrella
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha perdut el referèndum a què ha sotmès la seva controvertida reforma judicial, el projecte estrella de la legislatura.
A través d'X, la política d'extrema dreta ha admès la derrota "clara" i ha dit que respecta la decisió dels italians. "Avançarem, com sempre ho hem fet, amb responsabilitat, determinació i respecte pel poble italià i per Itàlia", afegeix en un missatge de vídeo.
Amb dos terços dels vots escrutats, la reforma ha estat tombada per més de 54% dels electors. Segons dades del Ministeri de l'Interior, el sí a la reforma ha obtingut un suport del 45,81% dels italians, mentre que el no s'ha imposat amb el 54,19%. La participació ha superat el 58%, molt per sobre del que s'esperaven els analistes.
La votació va començar aquest diumenge i s'ha tancat aquest dilluns a les tres del migdia.
Destacats membres de l'oposició, com el líder del Moviment Cinc Estrelles, Giuseppe Conte, ja han celebrat el resultat: "Ho hem aconseguit. Visca la Constitució", ha escrit a la xarxa X. "És advertència política molt forta al govern", ha afegit.
Encara que la reforma va ser aprovada pel Parlament l'octubre passat, s'ha sotès a votació en referèndum perquè no va aconseguir la majoria de dos terços necessària quan es tracta de modificar articles de la Constitució.
No hi ha un mínim necessari de vots perquè el resultat es consideri vàlid. Si guanya el no, s'arxivarà la reforma i es mantindrà el model actual, que és vigent des del 1948.
Meloni, que l'any que ve afrontarà unes eleccions generals, ha desvinculat el seu futur polític del resultat del referèndum i ja ha avançat que no pensa dimitir encara que els italians li tombin la reforma.
Què diu la llei?
El text pretén modernitzar la justícia i apropar-la als models d'Espanya o França, encara que els opositors --com els partits d'esquerres i l'Associació Nacional de la Magistratura-- alerten que comportaria menys independència judicial i, per tant, més risc de pressions i ingerències polítiques.
En concret, el text separa les carreres de jutges i fiscals --ara formen part del mateix cos i poden passar d'un càrrec a l'altre, un cas insòlit a Europa-- i obliga els aspirants a escollir entre una de les dues trajectòries professionals.
També introdueix canvis en l'elecció del Consell Superior de la Magistratura, l'òrgan de govern dels jutges, equiparable al Consell General del Poder Judicial a Espanya.
La nova llei proposa que els membres s'escullin per sorteig, a partir d'unes llistes que prèviament hagin estat aprovades pel Parlament.
També preveu crear una Alta Cort disciplinària, que seria un òrgan exclusiu encarregat de jutjar les faltes dels jutges i fiscals.
D'una composició de quinze membres, nou serien escollits per sorteig entre els jutges i magistrats més veterans, tres es triarien en un altre sorteig d'una llista prèviament aprovada pel Parlament i tres més els escolliria directament el president de la República.
La reforma compta amb l'aval dels partits d'extrema dreta i centre que donen suport al govern de Meloni: Germans d'Itàlia, Lliga, Forza Italia i Nosaltres Moderats.
