Menys asfalt i més conreu: aposta per recuperar sòl agrícola a l'àrea metropolitana de Barcelona
L'àrea metropolitana de Barcelona ha perdut més del 70% de sòl agrícola en les últimes dècades.
Aquest retrocés fa que l'agricultura periurbana d'aquesta zona, és a dir, la que és a la perifèria més pròxima als entorns urbans, es trobi en una situació crítica, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'estudi destaca que, entre els anys 2003 i 2008, hi va haver la màxima pèrdua de terres agrícoles a l'àrea metropolitana de Barcelona, coincidint amb el boom immobiliari. En l'última dècada, el ritme de transformació s'ha estabilitzat, tot i que sense revertir-se.
Parlem de la serra de Collserola, la serralada de Marina, la serra de l'Ordal i la zona del Baix Llobregat. En concret, a Collserola, ara hi ha poc més d'un 6% de sòl destinat a ús agrícola, quan l'any 1956 superava el 21%.
Camps envaïts per l'asfalt i els boscos
El professor de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i principal investigador de l'estudi, Johannes Langemeyer, assenyala la forta pressió urbanística i la construcció d'infraestructures de transport com els elements que més han fet disminuir l'agricultura a l'àrea metropolitana, especialment a les zones baixes, com el delta del Llobregat.
Això, explica Langemeyer, es combina amb el fet que a les zones altes, és a dir, als vessants de les muntanyes, també hi ha hagut molt abandonament de l'agricultura per manca de rendibilitat econòmica, "i aquí hem vist com els camps s'estan transformant en boscos".
El resultat, lamenta Langemeyer, és una pèrdua de sòl agrícola que crea "una dependència més alta de la importació, tant a escala nacional com mundial", i reclama canvis en les polítiques de planificació territorial.
Això és una discussió clau que hauríem de tenir com a societat, quanta dependència volem permetre'ns.
Definir estratègies d'autosuficiència
El director del servei d'Espais Naturals de l'Àrea de Polítiques Urbanístiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ferran Miralles, coincideix plenament amb l'anàlisi i les conclusions d'aquest estudi.
Els aliments, l'aigua i l'energia són les tres coses en què tot estat ha de tenir estratègies d'autosuficiència.
Miralles assegura que "aquestes tres coses han de ser el motor de tota la presa de decisions que es fa en el territori, per tant, de cap manera, altres usos, que també poden ser necessaris, poden comprometre els sòls més fèrtils. Hem d'urbanitzar els terrenys més dolents".
Precisament en aquesta línia, des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'està tramitant el Pla Director Urbanístic Metropolità, el PDUM, del qual ara s'està fent la segona informació pública, i que hauria d'estar aprovat el 2027.
Aquest pla director, explica Miralles, inclou mesures per preservar els espais naturals i agraris. Es busca "blindar el sòl agrícola de valor" i també "fer marxa enrere en certs projectes d'urbanització i recuperar sòl no urbanitzable".
El director del servei d'Espais Naturals de l'Àrea de Polítiques Urbanístiques de l'AMB destaca també la importància de recuperar el mosaic que formava la combinació de camps i boscos a les zones de pendents de les muntanyes, ja que, "a banda de garantir la producció d'aliments, minimitzen el risc d'incendis i incrementen la biodiversitat."
Més de la meitat del sòl, no urbanitzable
Un cop s'aprovi el PDUM, assegura Miralles, "el 51% de l'àrea metropolitana serà sòl no urbanitzable, encara que ens pugui semblar que tot és ple de cases, carrers i carreteres".
Segons l'estudi de la UAB, iniciatives com el Parc Agrari del Baix Llobregat demostren que la protecció activa del sòl agrícola pot contribuir a mantenir l'activitat agrària en entorns metropolitans molt pressionats.
També cal destacar iniciatives com la de la cooperativa L'Olivera, que recupera el cultiu d'oliveres a Collserola, i La Ponderosa, un espai agrari de 6 hectàrees situat al districte de Nou Barris de Barcelona.
